En els últims mesos, estem assistint a la proliferació de notícies molt preocupants sobre À Punt. En primer lloc, destaquem el tancament del Consell d'Informatius dels mitjans de comunicació públics valencians, un òrgan fonamental per a garantir la pluralitat informativa i protegir el treball dels periodistes. També, ens preocupa el desmantellament del servei de documentació d'À Punt, sense el qual és quasi impossible oferir un servei de qualitat. Estem constatant també el gradual retrocés de la presència del valencià en la graella de programació de la ràdio i la televisió públiques, ja que els mitjans de comunicació públics tenen com una de les seues funcions essencials la promoció del valencià, tal com s'arreplega en el nostre Estatut d'Autonomia de 1983. Estos canvis es produïxen en aplicació de la nova Llei 2/2024, de 27 de juny, de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana S.A., que ha derogat la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat Valenciana, del servei públic de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic.
Creiem necessari recordar que l'aprovació de la Llei 6/2016, que va fer possible la recuperació dels mitjans de comunicació públics valencians, À Punt Mèdia, després del traumàtic i irracional tancament de RTVV el 29 de desembre de 2013, va ser possible sense cap vot en contra dels partits polítics que ocupaven aleshores els seients de les Corts Valencianes. És evident que des d’aquell moment han canviat molt les coses. Per a començar, el sistema mediàtic és molt més complex que fa una dècada, amb l'expansió de les xarxes socials i la multiplicació de pantalles, que han modificat profundament les formes de consum audiovisual i d'informació. Lenta, però inexorablement, hem assistit a la configuració d'un sistema mediàtic en el qual les xarxes socials han passat a tindre un paper protagonista, responsable de l'auge de la desinformació, de la multiplicació dels discursos d'odi i d'una creixent confusió entre informació i opinió que sembla haver-se apoderat del periodisme. Recordem, en este sentit, que algunes xarxes socials com X (twitter) o Meta (facebook), amb l'empenta dels seus propietaris Elon Musk i Mark Zuckerberg, han eliminat els fact-checkers amb l'excusa de protegir la mal anomenada “llibertat” dels ciutadans en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, seguint el camí del trumpisme. D'esta manera s'han alçat les bases idònies per a la construcció d'un ecosistema mediàtic polaritzat.
Seguint el compàs d'institucions com la UNESCO, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa, els quals porten dos dècades dictant instruccions, directives i recomanacions als governs europeus per a combatre la desinformació, despolititzar la governança dels mitjans públics i promoure l'alfabetització mediàtica. Esta llarga trajectòria de la Unió Europea ha culminat amb la publicació del Reglament (UE) 2024/1083 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 d'abril de 2024, també conegut com a “Reglament Europeu sobre la Llibertat dels Mitjans de comunicació”, que va entrar en vigor el passat 7 de maig de 2024, quasi dos mesos abans de l'aprovació de la Llei 2/2024 de la Corporació Audiovisual Valenciana S.A.
Hem de cridar l'atenció sobre l'Article 5.2 del Reglament Europeu, sobre “Salvaguardes del funcionament independent dels prestadors del servei públic de mitjans de comunicació”, en el qual s'assenyala, amb molta claredat i rotunditat, que “... el responsable de la gestió i els membres del consell d'administració dels prestadors del servei públic de mitjans de comunicació seran nomenats seguint procediments transparents, oberts, efectius i no discriminatoris, i criteris transparents, objectius, no discriminatoris i proporcionats, establits per endavant a l’àmbit nacional...”. En el mateix article s'assenyala que “les decisions de destitució del responsable de la gestió o dels membres del consell d'administració dels prestadors del servei públic de mitjans de comunicació abans que expiren els seus mandats estaran degudament justificades, únicament podran adoptar-se amb caràcter excepcional quan deixen de complir les condicions requerides per a l'exercici de les seues funcions d’acord als criteris establits per endavant a l’àmbit nacional, estaran subjectes a notificació prèvia a les persones a les quals afecten i preveuran la possibilitat de control judicial.”
D'esta manera, el Reglament Europeu sobre la Llibertat dels Mitjans de comunicació prohibix la interrupció dels mandats de presidents/as i consellers/as dels mitjans de comunicació públics, amb la finalitat d'impedir que siguen els governs de torn els qui canvien als equips directius de les radiotelevisions, amb la finalitat d'exercir un control polític sobre estos. També cal destacar que el Reglament Europeu va ser aprovat amb una majoria qualificada del Parlament Europeu, amb els vots favorables dels socialdemòcrates i del partit popular europeu. No obstant això, la nova Corporació Audiovisual Valenciana S.A., en virtut de la Llei 2/2024, té un nou Consell d'Administració, president i director general que han sigut directament designats pel Consell de Govern de la Generalitat i per una majoria simple del parlament valencià, sense atendre les prescripcions de la normativa europea referida.
En este punt, convé recordar que el nomenament del president de l'extinta Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació (CVMC), Miquel Francés, en el marc de la Llei 6/2016, va requerir la preparació d'un projecte de gestió per a dirigir la Corporació, que va haver de passar un procés de selecció i de defensa pública, primer davant el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana, i després davant la Comissió parlamentària de RTVV i de l'Espai Audiovisual valencià. Així mateix, els membres del Consell Rector (equivalent a l'actual Consell d'Administració de CAVSA) van haver de defendre la seua idoneïtat curricular davant la citada Comissió, com és el cas dels dos consellers del Consell Rector, Lola Bañón i Javier Marzal, proposats pel Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana. Al març de 2023, ni l'expresident ni els dos consellers proposats van rebre vots en contra de cap formació política. En el moment de l'extinció de la CVMC, el passat 11 de març de 2025, estos directius d'À Punt no havien arribat a complir un terç d'uns mandats en vigor per a un període de sis anys, fins a l’abril de 2029.
Així doncs, la presentació d'un escrit davant Presidència de la Generalitat, al qual es referix l'article del eldiario.es, té com a objectiu denunciar davant la societat la politització dels mitjans de comunicació públics valencians, així com la vulneració del marc normatiu europeu, al qual s'han de sotmetre totes les administracions i governs, estatals o regionals. Encara que la Llei 2/2024 de creació de la CAVSA assenyale en el seu preàmbul que la nova corporació naix per a garantir la pluralitat i la independència dels mitjans de comunicació públics, la veritat és que totes les mesures que s'han anat adoptant en les últimes setmanes per la nova direcció contradiuen radicalment eixos principis.
Des del món acadèmic i des dels sectors professionals de la comunicació –del periodisme, de la comunicació publicitària i del sector audiovisual–, assenyalem, des de fa anys, la necessitat de protegir els mitjans de comunicació públics del control dels partits polítics, una tendència que s'està produint en molts territoris del nostre país, fins i tot a l’àmbit estatal. És impossible gestionar amb professionalitat els mitjans de comunicació públics en estes condicions. I en este sentit, convé recordar que els mitjans de comunicació públics han de servir per a garantir la pluralitat, la independència i el rigor de la informació, així com un entreteniment de qualitat. Perquè en qualsevol societat desenrotllada, els mitjans públics són el motor de les indústries culturals i creatives del territori, i una font de progrés i riquesa de primer orde.
En suma, s'oblida amb massa freqüència que els mitjans de comunicació públics són essencials per a la salvaguarda del nostre sistema democràtic i per a la convivència ciutadana. En estos moments és més necessari que mai buscar un clima d'acords i consensos, en el qual els mitjans públics no han d'utilitzar-se com a arma d’enfrontament. Alguna cosa que hauríem d'haver aprés del tancament de RTVV en 2013, un episodi que no ens podem permetre el luxe de repetir. Els valencians i valencianes no ens ho mereixem.
*Miquel Francés, expresident de la Corporació Valenciana de Mitjans de comunicació (CVMC), Lola Bañon i Javier Marzal, exconsellers del Consell Rector de la CVMC, a proposta del Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana