Gandia es rebel·la contra el veto del PP als autors catalans i balears: donarà llibres de Rodoreda i Llull als instituts
L'Ajuntament de Gandia ha passat a l'ofensiva davant el que considera un “desficaci intolerable” en l'àmbit educatiu. La Regidoria d'Educació i Política Lingüística ha anunciat una campanya extraordinària de donació de llibres als departaments de valencià dels instituts públics de la ciutat com a resposta directa al nou currículum de Batxillerat impulsat per la Conselleria d’Educació. Aquesta reforma educativa planteja un veto, primer directe i després suavitzat cap a l'ambigüitat, dels autors i autores del domini lingüístic que no hagen nascut a la Comunitat Valenciana.
Aquesta maniobra del Govern autonòmic del PP ha alçat una onada de crítiques per part de les principals institucions acadèmiques i científiques. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha advertit de la gravetat d'excloure figures cabdals, mentre que les universitats valencianes han qualificat la mesura de “fragmentació artificial” i d'atemptat contra el rigor acadèmic. Des de l'àmbit universitari es recorda que és impossible entendre l'evolució de la literatura pròpia sense referents que, tot i no ser valencians de naixement, formen part d'un sistema literari compartit.
Una biblioteca contra les fronteres administratives
La iniciativa de Gandia té com a objectiu garantir que l'alumnat de la ciutat continue tenint accés a obres que la Conselleria pretén invisibilitzar a les aules. Entre els títols que el consistori farà arribar als centres es troben clàssics i contemporanis imprescindibles com la Crònica de Jaume I, el Llibre de meravelles de Ramon Llull, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo o Camí de sirga de Jesús Moncada.
Esther Sapena, regidora d'Educació i Política Lingüística, ha estat contundent en assenyalar que “la literatura no entén de fronteres administratives” i que limitar l'estudi d'autors del conjunt del domini lingüístic és, senzillament, “empobrir l'educació”. Segons Sapena, si la Generalitat pretén condicionar els referents literaris, l'ajuntament assegurarà que els centres disposen dels recursos necessaris per a oferir una formació “plural i acadèmicament solvent”.
El greuge comparatiu amb el castellà
Un dels arguments més punyents que ha llançat el govern municipal de Gandia és el greuge comparatiu que suposa aquesta decisió respecte a l'assignatura de Llengua Castellana i Literatura. Sapena ha remarcat que seria “impensable i inconcebible” que en castellà s'exclogueren figures com Miguel de Cervantes, Federico García Lorca o Gabriel García Márquez pel fet de no haver nascut en territori valencià. “El que en castellà seria un ridícul espantós, tampoc pot ser acceptable en valencià”, ha sentenciat la regidora.
Aquesta acció de Gandia s'emmarca en un context de resistència local i educativa davant un canvi curricular que ignora el consens de la comunitat científica. El consistori gandià ja ha anunciat que se sumarà a totes les iniciatives reivindicatives de col·lectius socials i culturals per a protegir el dret de l'alumnat a una educació basada en criteris pedagògics i no en línies polítiques o territorials. Amb aquesta donació, la ciutat ducal envia un missatge de suport clar al professorat de valencià, sovint assenyalat en aquest conflicte, i referma el seu compromís amb la unitat de la llengua i la riquesa del seu sistema literari complet.