El Consell no limitarà els lloguers tot i demanar-ho 13 municipis, tres del PP, en veure descensos de fins al 7% on s'aplica

Mentre els preus dels lloguers continuen pujant de forma imparable a la majoria de municipis de la Comunitat Valenciana, cada vegada són més les localitats que sol·liciten a la Conselleria d'Habitatge la seua declaració com a zona tensionada, una eina que atorga la llei estatal per la qual es poden limitar les rendes.

Per posar un exemple, València ha passat, en tot just cinc anys, de ser una ciutat relativament assequible per a viure de lloguer a liderar amb contundència l'encariment a tot Espanya, amb una dada que espanta, perquè el preu mitjà s'ha disparat un 82% des que va irrompre la pandèmia, segons l'últim informe d'Idealista. Traduït al dia a dia, suposa haver passat de pagar al voltant de 8 euros per metre quadrat el 2020 a moure's ara en xifres superiors als 14 euros. Així, un pis de 100 metres pel qual abans es pagaven 800 euros al mes ara costaria 1.400 euros.

En comparació amb la resta d'Espanya, segons les dades de la mateixa plataforma del segon trimestre de l'any, entre els grans mercats les majors pujades s'han produït a Alacant (9,1%), Madrid (7,6%), València (7,2%), Sevilla (6,7%) i Màlaga (5,6%). Les menors pujades entre aquests mercats s'han produït a Palma (4,6%) i Bilbao (2,9%), aquesta última declarada com a zona tensionada.

Aquesta situació ha fet que 13 municipis de la Comunitat Valenciana hagen sol·licitat a la Conselleria d'Habitatge, que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero, que se'ls declare com a zones tensionades. Es tracta de Dénia, Mislata, Sedaví, la Pobla de Farnals, Alginet, Sagunt, Almàssera, Gandia, Burjassot, Aldaia, Bonrepòs i Mirambell, Petrer i Buñol. En tots governen partits d'esquerres, llevat de Buñol, Alginet i Almàssera, on mana el PP. No obstant això, el Govern valencià, també del PP, a preguntes d'elDiario.es, insisteix que la seua postura contrària a aquestes declaracions no ha canviat, malgrat que cada vegada són més les localitats que demanen que se'ls aplique aquest mecanisme, que en la pràctica permet limitar els preus dels lloguers residencials (però no gens els de temporada).

Des d'Habitatge destaquen que la seua política és generar oferta de lloguer assequible i asseguren que “la declaració de zones tensionades provoca un greu dany al mercat de lloguer d'habitatge i genera l'efecte contrari al pretés”. El motiu, segons expliquen, és que es redueix l'oferta de propietats disponibles en lloguer residencial, agreujant l'escassetat d'habitatges i encarint els preus.

Els fets, però, demostren que no és exactament així. Actualment, 310 municipis de quatre comunitats autònomes (Galícia, País Basc, Navarra i Catalunya) han estat declarats com a zones tensionades. Destaca el cas de Galícia, governada pel PP. En aquestes localitats no es poden signar contractes per damunt del preu que marque l'Índex de Referència, ni actualitzar els preus de forma arbitrària.

Així doncs, en les zones tensionades, quan finalitza un contracte, el propietari està obligat que el preu del nou contracte siga el mateix que el de l'anterior, al qual només pot aplicar-se la clàusula d'actualització (IPC). És a dir, un contracte de 1.000 euros que venç hui, el preu del nou contracte pot ser com a màxim de 1.034 euros. Així, desapareix l'incentiu de canviar d'inquilí per aplicar pujades desproporcionades. Com a contraprestació, el propietari pot aplicar-se deduccions fiscals de fins al 90%.

Descensos del 3% a Catalunya i del 7% a Pamplona

Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a acollir-se al mecanisme el 2024 després d'experimentar 33 mesos seguits d'increments dels preus del lloguer. És, per tant, l'autonomia que ofereix dades més fiables. A la capital catalana, el preu dels lloguers de llarga durada va caure un 3,3% des del primer trimestre de 2024 (l'últim sense la contenció de rendes) fins al tercer trimestre de 2025. Recentment, l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat una modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que posarà les bases per a prohibir el lloguer de temporada a la ciutat, una modalitat que permetia escapar de les limitacions.

El Govern de Navarra va declarar oficialment el maig del passat any 21 municipis com a Zones de Mercat Tensionat, i es va convertir en la segona comunitat a posar en marxa aquesta mesura per a afavorir l'accés a l'habitatge. Des de llavors, el preu mitjà dels nous contractes de lloguer a les zones tensionades s'ha reduït un 7%, segons les dades que va fer públiques el passat mes de maig la consellera d'Habitatge del Govern de Navarra, Begoña Alfaro.

El passat mes d'abril, la Xunta va aprovar la declaració de Santiago de Compostel·la com a Zona de Mercat Residencial Tensionat. La capital autonòmica esdevé així, després de La Corunya —que la va obtenir el juliol de 2025—, la segona ciutat gallega a obtindre aquest reconeixement. El passat mes de gener, el govern local de la Corunya va recalcar que la contenció dels preus del lloguer registrada els últims mesos a la ciutat s'està consolidant i l'atribueix a l'aplicació dels límits de la zona tensionada. “La ciutat registra una nova baixada del preu mitjà i lidera a Galícia la signatura de contractes, segons dades oficials de l'Observatori d'Habitatge de Galícia”, va assenyalar, en al·lusió a les xifres més recents, referides al tancament de 2025.

A Euskadi, les declaracions de zones tensionades van començar a aplicar-se el setembre de 2025, en concret a Guipúscoa, als municipis d'Errenteria, Donostia, Irun, Zumaia i Lasarte-Oria. El passat mes d'abril es van incorporar al sistema Biscaia (Bilbao, Barakaldo i Aperribai, barri de Galdakao) i Àlaba (Vitòria-Gasteiz).

L'informe del segon trimestre del present any d'Idealista conclou que “en aquells mercats amb els preus topats, aquests baixen; tanmateix, en aquells que no han estat intervinguts les pujades de preu s'estan moderant trimestre a trimestre”. Encara que afegeix que “en els mercats intervinguts aconseguir un habitatge és cada cop més difícil”, cosa que s'explica perquè, suposadament, en topar-se les rendes dels lloguers residencials, l'oferta es desplaça cap al lloguer de temporada. Tanmateix, hi ha dades que contradiuen aquesta afirmació.

Més enllà que xoca que, amb menys oferta, els preus baixen, cosa que ve a confirmar que l'objectiu de les zones tensionades pel que fa a la contenció dels preus es compleix, segons les dades de l'últim informe del Banc d'Espanya, des de 2021 fins a 2025 s'han mobilitzat 1,2 milions d'habitatges cap a l'ús residencial. A més, les dades de l'Agència Tributària publicades recentment indiquen que a Catalunya hi ha més contractes de lloguer residencial declarats el 2024 que el 2023.