Els veïns alerten del perill per a la salut: la població de coloms a València es dispara un 60%

L’Ajuntament de València va anunciar el mes de maig passat un pla de xoc per a frenar l’augment descontrolat de la població de coloms a la ciutat. De fet, segons les dades oferides, actualment n’hi ha comptabilitzats 36.000 exemplars davant els 22.000 que aproximadament hi havia el 2021.

El regidor de Benestar Animal, Juan Carlos Caballero, va anunciar llavors diverses mesures per a tractar de frenar la seua proliferació. Entre aquestes va destacar la posada en marxa de campanyes de conscienciació ciutadana per a evitar que es done aliment a aquests animals, un dels problemes principals, així com revisar les menjadores amb pinso esterilitzant, fer captures sense sacrifici i trasllat dels ocells a “colomers ecològics” i vigilar edificis abandonats en què es refugien i es reprodueixen.

Caballero, que va assegurar que l’objectiu és arribar a un “equilibri ecològic”, va assenyalar que entre les causes d’aquest creixement està “l’existència d’edificis abandonats en què nien i on no hi ha un control ni elements de dissuasió perquè hi entren, l’alimentació descontrolada per part de la ciutadania i mesures utilitzades anys anteriors que s’han demostrat ineficients”.

Des de les diferents entitats veïnals confirmen el problema de la proliferació de coloms i asseguren que reben multitud de queixes sobre això. Per exemple, des de l’associació veïnal de Patraix comenten que “a les terrasses dels bars de la plaça del barri es tiren a les taules per menjar-se les restes, amb les molèsties que genera això”.

A més, “s’han detectat a un parell d’alimentadors que incompleixen l’ordenança i, quan els diuen que no poden donar-los menjar, s’han donat situacions bastant tibants, i han arribat a amenaçar; alguns arriben amb una bicicleta o un patinet i aboquen un munt de pa enmig de jardins o zones com la plaça d’Enric Granados, la plaça de Patraix o de Tres Forques amb el carrer Conca”. També destaquen el mal que fan els excrements a edificis protegits “com l’església de la plaça de Patraix, amb el Jesucrist que té a la porta que està ple de femta”. A tot això se suma que ara “els coloms mateixos atrauen a les gavines, que ataquen i es mengen els coloms, és al·lucinant”.

Des de l’associació veïnal de Nou Moles també asseguren que tenen “molts problemes”, perquè “hi ha persones que els donen menjar i posen un dit en alguna font, per a fer toll i que beguen”.

A Benicalap veïns es queixen que hi ha persones que els tiren arròs i altres pa mullat, “és fastigós i en el Parterre, estàs prenent alguna cosa i es planten en la taula i et lleven el que poden, un fàstic. Hi ha un excés en tota la ciutat”.

A la Malva-rosa i els Poblats Marítims també confirmen que hi ha “una proliferació descontrolada de coloms i, a més, s’han adaptat a l’entorn urbà i es localitzen en terrasses i espais públics, i representen un problema per a la salut, així com danys per als edificis i el mobiliari urbà”.

Les entitats veïnals afirmen que “la presència dels seus excrements també és molt perjudicial per a la salut dels residents, i es crea una necessitat de neteja suplementària el que comporta una despesa extra per a les arques municipals; encara que en l’opinió generalitzada dels veïns suposa un problema important, continua havent-hi veïnes i veïns que els donen menjar i beure de manera continuada”.

Per part seua, l’associació de veïns de Benimaclet ha lamentat “la inoperància municipal davant la plaga de coloms” i ha denunciat que estan “més de tres anys denunciant per registre municipal la seua proliferació en certes zones del barri, sense haver obtingut cap resultat positiu”.

Fonts de l’entitat veïnal expliquen que “l’única cosa que contesten és que hi ha instal·lats menjadors per a esterilitzar-los” i afigen: “Són diverses les comunitats de veïns les que han anat contactant amb la nostra entitat per a denunciar la destrossa en balcons dels habitatges i les terrasses dels edificis motivada pels excrements d’aquests ocells. Els veïns més afectats són els que passen setmanes fora de la seua residència i, quan hi tornen, tenen el balcó colonitzat, fins i tot amb nius. Sol·licitem també que es duguen a terme campanyes de conscienciació per a no donar-los aliments, campanyes que fins i tot haurien de comportar sancions”.

Compromís denuncia que el PP amaga dades

La regidora de Compromís, Glòria Tello, va denunciar fa poc que el Partit Popular amaga l’informe que acreditaria l’augment del nombre de coloms a València com a fruit del desmantellament de Pla de Gestió de l’Avifauna Urbana per part del govern de Catalá.

Segons Tello, en la primera legislatura del govern de Joan Ribó, per a propiciar i avaluar l’eficàcia de les polítiques municipals de control de l’avifauna urbana (entre les quals està la problemàtica població de coloms), la Regidoria de Benestar Animal va posar en marxa entre altres l’informe anual del Control Ètic de l’Avifauna Urbana. Entre els objectius de l’informe, que s’emetia entre gener i febrer de cada any, estava conéixer l’evolució del nombre de coloms a la ciutat i la seua distribució, amb vista a adaptar el pla municipal.

No obstant això, després que l’informe de l’any 2023 reflectira una deterioració ràpida de la situació al cap de mig any després de l’arribada a l’alcaldia de la dreta i l’extrema dreta, enguany el govern municipal liderat per María José Catalá ha negat a Compromís informe anual del Control Ètic de l’Avifauna Urbana relatiu a l’any 2024. Un informe que, segons Tello, “evidenciaria l’augment descontrolat de la població de coloms, tal com denuncia la Federació d’Associacions de Veïns de València”.

Per a l’extitular de la Regidoria de Benestar Animal, aquest augment és conseqüència directa del desmantellament del Pla de Gestió de l’Avifauna Urbana impulsat durant el govern de Joan Ribó, amb què “no sols vam garantir la gestió ètica i responsable amb els animals sense sacrifici indiscriminat mitjançant la introducció de colomers ecològics, la distribució de pinso esterilitzant per als coloms i un treball de mediació i inspecció municipal per a evitar un descontrol de la població en naus i edificis abandonats, sinó que vam reduir la població de coloms més d’un 30%”.