Falta d'informació i competència del Govern: les fal·làcies de PP i Vox en la comissió de la dana en les Corts

El PP i Vox han registrat en les Corts Valencianes una proposta de dictamen amb les conclusions de la comissió d’investigació sobre la dana del 2024 que deriva gairebé tota la responsabilitat al Govern central, mentre que passa de puntetes pels flagrants errors i omissions de la Generalitat Valenciana, malgrat tindre totes les competències delegades en matèria de protecció civil.

Tot i que el document encara no és definitiu, perquè s’hi poden presentar esmenes, no es preveuen canvis substancials, per la qual cosa el dictamen definitiu s’aprovarà previsiblement en l’última sessió de la comissió que tindrà lloc el 27 de maig.

El document del PP i Vox, de 126 pàgines, assenyala que hi havia cobertura legal perquè l’Estat haguera assumit la direcció de l’emergència i critica tant les “deficiències” en la informació meteorològica i hidrològica transmesa durant l’emergència com la falta d’execució pel Govern central d’infraestructures hídriques en zones de risc.

A més, dedica gran part de les conclusions a derivar la responsabilitat de la gestió de la catàstrofe al Govern per no haver declarat l’emergència nacional que es pot activar a petició de l’autonomia o d’ofici per l’executiu central, cosa que no va fer perquè l’expresident Carlos Mazón s’hi va oposar. De fet, en la seua compareixença per a presentar la dimissió va afirmar que un dels seus errors va ser no demanar la declaració d’emergència nacional, i va reconéixer a més que va fer cas omís a la recomanació del seu líder Alberto Núñez Feijóo.

A això s’uneix que tant la jutgessa instructora com l’Audiència Nacional han avalat per activa i per passiva que la Generalitat Valenciana era la responsable de gestionar la catàstrofe. De fet, en una de les seues interlocutòries, la magistrada del Jutjat de Catarroja que investiga el cas va afirmar que “les víctimes no necessitaven l’emergència nacional, sinó l’acció de l’Administració autonòmica”, és a dir, que se’ls avisara amb temps.

Les conclusions també recorren a la faula de l’apagada informativa, desmuntada àmpliament i reiteradament per totes dues instàncies judicials: “Al llarg de la Comissió, hi ha una coincidència a concloure que la presa de decisions es va desenvolupar en un context d’elevada incertesa, derivat de deficiències en la transmissió de dades hidrològiques, limitacions en els sistemes de predicció i problemes en la integració de la informació en temps real. Aquesta situació s’ha descrit com una autèntica ”apagada informativa“, especialment pel que fa a la informació procedent de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer”.

No obstant això, sobre la base de la mateixa informació, la Universitat de València va suspendre les classes, el mateix que diversos ajuntaments com el d’Utiel, i la Diputació de València va enviar tots els seus funcionaris a casa per les previsions de l’Aemet, les mateixes que van servir a l’ambaixada del Japó per a recomanar el 28 d’octubre, un di abans de la dana, als seus ciutadans situats a la província que es preparen per a una situació d’emergència,

A més, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va enviar a Emergències nombrosos correus de pluviometria i de cabals per superació de llindars. Un dels primers enginyers a declarar com a testimoni en el jutjat, en concret l’enginyer de camins de la Universitat Politècnica de València (UPV), Francisco Vallés, va destacar el paper de l’Aemet: “Les seues prediccions haurien d’haver-se tingut en compte. Cal agafar-se de debò l’Aemet, que va fer un gran paper avisant des de dies anteriors”.

Finalment, atribueix també l’escrit de conclusions un ampli apartat per a les obres hidràuliques no executades. Si bé és cert que atribueix la responsabilitat als “successius governs de la nació”, la realitat és que, com va evidenciar el vicepresident per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, el Govern de Mariano Rajoy (2011-2018) va deixar sense executar les obres de canalització per les retallades derivades de la crisi econòmica, cosa que, en conseqüència, va fer caducar la declaració d’impacte ambiental i va obligar a tramitar-la de nou.

El dictamen afirma que “la informació recaptada durant la Comissió permet sostindre que l’execució d’una part substancial d’aquestes actuacions hauria contribuït de manera significativa a reduir tant la magnitud de les avingudes com l’impacte dels seus efectes sobre la població, les infraestructures i els béns afectats”.

El mateix perit de la UPV, Francisco Vallés, va declarar sobre aquest tema: “S’hauria aconseguit més amb una bona gestió de l’emergència fins i tot que amb les actuacions, perquè, [atesa] la capacitat per a la qual estaven pensades [les infraestructures] s’hauria desbordat, més tard, però s’hauria desbordat”.

Fa poc, l’Audiència de València va avalar la jutgessa de Catarroja en concloure que no hi havia cap norma que imposara “l’execució de treballs o obres en els llits per a evitar les conseqüències d’increments de cabal com els que es van produir en ocasió de la dana de 29 d’octubre de 2024”.

Pel que fa a les responsabilitats de la Generalitat, s’han inclòs tan sols algunes referències que parlen d’“una falta de direcció a l’hora d’exigir, contrastar i reclamar de manera constant informació actualitzada sobre l’evolució hidrològica dels barrancs i els cabals que estava en possessió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer”.