LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern autonòmic de Carlos Mazón ha declinat homologar dos cursos per al professorat de Secundària sobre antifeixisme i història, memòria i didàctica del franquisme. “Sobre el veto, he de dir que no he rebut cap notificació oficial de ningú per a justificar la decisió”, afirma el coordinador del primer curs, Aurelio Martí, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València (UV). Carlos Fuertes, coordinador del segon curs i també professor de la UV, adverteix: “És un autèntic despropòsit”. Els dos cursos s’han topat amb l’exclusió de la seua llista d’homologacions per part del Centre de Formació, Innovació i Recursos Educatius (Cefire), dependent del departament autonòmic d’Educació. Es tracta de formacions a escala local i comarcal, homologades pel Cefire, que aporten punts al professorat i que contribueixen a millorar el seu treball a les aules. El veto s’ha produït arran d’una instrucció de la Subdirecció General de Formació del Professorat de la Conselleria d’Educació, departament autonòmic dirigit pel popular José Antonio Rovira que no ha contestat les preguntes d’aquest diari.
“Opine que, darrere del veto, hi ha motivacions ideològiques i incultura, no crec que ningú s’haja molestat a mirar les investigacions dels professionals implicats i simplement han mirat els títols i, en veure la paraula antifeixisme o gènere,els ha fet por”, sosté Aurelio Martí.
El seminari que coordina, que se celebra els pròxims 14, 15 i 16 de juliol en el marc de la Universitat d’Estiu de Gandia, versa sobre la perspectiva comparada de la història de l’antifeixisme a Espanya. En el vessant divulgatiu, inclou materials que “poden interessar el professorat de Secundària per a traslladar-lo a les aules”, explica Martí. “Almenys, aquesta era la idea, però ara té menys sentit, clar”, lamenta.
L’historiador critica que la “falta de reconeixement” per part del Cefire com a activitat formativa del professorat s’ha produït “quan feia mesos que estava acordat i amb la matrícula iniciada”.
Per part seua, Carlos Fuertes assegura que la Subdirecció General de Formació del Professorat “obstaculitza” la tasca “fonamental” de formació permanent dels docents. “Crec que priva el seu professorat de Secundària de la possibilitat que accedisquen a informació sobre aquest curs i d’incentivar-los perquè hi participen amb la seua homologació deguda”, afirma Fuertes.
El curs que coordina, previst per als pròxims 19 i 20 de novembre (coincidint amb l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco) i organitzat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica en col·laboració amb el Centre Internacional de Gandia de la UV, se centra en els continguts “clau” que s’han d’impartir en quart d’ESO i en segon de Batxillerat, relacionats amb la història recent d’Espanya. De caràcter interdisciplinari, compta amb ponents de primer nivell, com ara Carmen Agulló, Ferran Archilés o Ismael Saz, entre altres.
“Pur prejudici ideològic”
El curs està dissenyat específicament a la formació dels docents de Secundària valencians, “atenent clarament les problemàtiques del currículum i dels llibres de text i a la ”necessitat d’introduir noves temàtiques i nous recursos perquè el professorat puga abordar aquests temes d’una manera més complexa“.
Carlos Fuertes afirma que el veto “no té cap mena de justificació científica”. “L’única justificació possible a aquesta decisió és el pur prejudici ideològic i l’aposta per una batalla cultural per a imposar la seua agenda ideològica fins a les últimes conseqüències”.
Una opinió similar manté Aurelio Martí: “Soc historiador en la universitat pública i no sabia que fer ciència al País Valencià s’havia convertit en una activitat perillosa, perquè o és perillosa per a mi, ja que les institucions públiques que m’haurien de protegir i emparar em censuren, o és perillosa per a les institucions públiques, perquè se senten amenaçades pel meu treball i han volgut censurar-me”. “Vergonyós i escruixidor, tot al mateix temps”, conclou.