LLEGIR EN CASTELLÀ
La plaça de les Corts Valencianes de Catarroja estava dimecres una miqueta menys tranquil·la de l’habitual. Tres parroquians departien en un banquet del parc menut que acull el Palau de Justícia de la localitat de l’Horta Sud, seu del jutjat que instrueix la causa de la DANA, la catàstrofe que va deixar 228 morts. Poc abans de les 9.30 del matí, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, en el lateral nord, baixava del cotxe amb pressa i tractant que no li caigueren totes les andròmines que portava. La instructora va accedir a l’edifici amb una maleteta mentre una dotzena llarga de periodistes, càmeres i fotògrafs es mantenien de guàrdia en l’entrada principal per a captar al primer testimoni d’una certa substància que declarava en la restaurada seu original del jutjat, arrasada pel desbordament del barranc de Poio. La decisió que el jutjat tornara a la seu original, després de mesos en la seua còmoda ubicació provisional a la Ciutat de la Justícia, no agrada massa als nombrosos advocats, tant de les acusacions com de les defenses. Mentre que a València tenien una sala àmplia, perfectament condicionada per a acollir macrocauses, la seu de Catarroja semblava pràcticament de joguet. Una sala “diminuta”, segons lamentava un dels lletrats de les acusacions a primera hora del matí.
Poc abans que començara la declaració de l’oficial en cap del Consorci Provincial de Bombers, mentre alguns lletrats esperaven davant la petita sala de vistes, un guàrdia de seguretat va tapar amb tres taulons rectangulars les vidrieres d’unes portes d’emergència que donen directament a l’entrada de l’espai reservat per a les testificals. Fotògrafs i càmeres observaven divertits l’escena. Després van aparcar en bateria en plena entrada de l’edifici fins a tres vehicles d’alta gamma, probablement propietat de senyories.
Els periodistes de seguida es van traslladar ràpidament a l’altra sala de premsa en què s’han vist obligats a treballar: el bar de la Unió Musical de Catarroja. Pel que sembla, a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), presidit per Manuel Baeza, li feia una mica igual que en la seu del jutjat de Catarroja no hi haguera cap espai per al treball dels mitjans de comunicació, malgrat que es tracta d’una macrocausa amb 228 morts i un interés mediàtic evident que no afluixa passats més de 10 mesos de la catàstrofe.
El local de la Unió Musical de Catarroja està situat a tocar dels jutjats. Un lloc, la rehabilitació del qual va inaugurar el 2007 el president de la Diputació de València llavors, Fernando Giner, molt freqüentat per funcionaris del Palau de Justícia i per advocats. A partir d’aquest mes, també per periodistes que instal·laran els seus portàtils en les taules de la seua terrassa, envoltats d’entrepans –amb una truita de creïlles excel·lent–, torrades i cafés.
Amb les nombroses consumicions per part de la premsa es va obtindre el dret universal a accedir als banys i fins i tot (gràcies a l’amabilitat de la cambrera i de la cuinera de la casa) a endolls a l’electricitat que van salvar alguna de quedar-se sense bateria. Perquè al Palau de Justícia està vetat l’accés, ni tan sols per a anar al bany en cas de necessitat. “En pitjors places hem torejat”, va dir –amb optimisme– la periodista que va endollar el seu portàtil.
No obstant això, divendres que ve 19 de setembre està citat un dels testimonis estrela de la causa, que manté silenci des del dia dels fets: el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo. Aquesta testifical ja no es preveu tan tranquil·la, ni dins ni fora de la sala.
La “normalitat”, segons la consellera de Justícia
La Generalitat va invertir 1,8 milions d’euros en la reforma de l’edifici, la planta baixa i el soterrani del qual i van quedar molt afectats pel desbordament del barranc de Poio. La consellera del ram, Nuria Martínez, va afirmar el 31 de juliol passat que, “amb el retorn a Catarroja dels seus cinc jutjats, fa un pas més en el procés de reconstrucció i s’avança cap a la normalitat”.
Els advocats que van acudir dimecres a la testifical no compartien l’opinió de la titular de Justícia del Govern de Carlos Mazón, aquest aforat que, si no consta com a investigat en la causa, és per la seua condició d’aforat.
Mamen Peris, lletrada que representa l’acusació popular que exerceix Ciutadans, va lamentar les mancances de la nova ubicació, especialment amb vista a una jornada moguda com la de la declaració de Polo.
Mentre que dimecres només s’hi van personar mitja dotzena d’advocats, el pròxim 19 de setembre segur que molts altres preferiran acudir presencialment en compte de connectar-s’hi telemàticament. “Ho patirem encara més, perquè serà més multitudinària i, clar, ací no tenim les condicions adequades per a poder treballar, ni pel que fa a micros ni per a les gravacions”, va dir Peris.
El seu company d’acusació, el lletrat Eduardo García-Ontiveros, també ho tenia clar: “Per a aquesta mena de macrocauses, les sales no estan adaptades”. “La Sala Tirant de la Ciutat de la Justícia de València era molt més còmoda per a treballar, però això no ens impedirà continuar esbrinant la veritat”, va intervindre Peris.