L’agenda de Rita Barberá revela reunions amb Nóos per a l’esdeveniment del qual Urdangarín va obtindre 3,6 milions d’euros

L’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps sempre va negar haver parlat amb Iñaki Urdangarín sobre l’esdeveniment ‘Valencia Summit’, un acte pel qual l’Institut Nóos va facturar a l’executiu autonòmic del PP 3,6 milions d’euros, a pesar que el cost ascendia a 856.000 euros, segons un informe de l’Agència Tributària. Iñaki Urdangarín va signar un conveni per a la celebració de l’esdeveniment amb la Ciutat de les Arts i de les Ciències SA, una empresa pública dependent de la Generalitat Valenciana, i amb la fundació Turisme València Oficina de Congressos, en mans d’Alfonso Grau, la mà dreta de Rita Barberá en el consistori.

Camps va assegurar durant la seua declaració com a testimoni en la causa contra l’exgendre del rei emèrit que simplement havia sentit a parlar de manera genèrica i de passada del Valencia Summit a l’alcaldessa de València llavors, Rita Barberá, en algun acte institucional. No obstant això, les agendes de Rita Barberá que figuren en el sumari del cas Assut què quals ha tingut accés elDiario.es apunten que el dimecres 20 d’abril de 2005 va haver-hi una trobada. L’anotació diu: “Reunió treball NOOS (Urdangarín) amb empresaris”. “Ve president”, afig.

Una setmana més tard, l’alcaldessa del PP tenia en l’agenda l’acte de presentació del ‘Valencia Summit’. El 17 d’octubre, l’alcaldessa popular llavors tenia marcada en la seua agenda una conferència d’Iñaki Urdangarín a l’Hotel Valencia Palace del passeig de l’Albereda. Finalment, el 18 d’octubre de 2005, segons figura en l’agenda en mans de la germana de Barberá (i cap de gabinet de la primera edil), es va celebrar l’acte d’inauguració de la primera edició de l’esdeveniment, clausurat l’endemà.

Altres anotacions en les agendes de Rita Barberá confirmen la participació de l’alcaldessa en la preparació del ‘Valencia Summit’. Així doncs, el 15 de setembre de 2005 figura en l’agenda una trobada relativa al ‘Valencia Summit’ amb Juan Eduardo Santón, responsable de l’entitat pública Centre d’Estratègies i Desenvolupament (CEiD) i processat en el marc de la peça separada A del cas Taula sobre el presumpte finançament de campanyes del PP de Rita Barberá.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va evitar el 2013 que Francisco Camps i Rita Barberá s’assegueren en el banc dels acusats, com pretenia l’instructor de la causa, el magistrat José Castro. L’instructor va lamentar la “doble moral” que es va aplicar als dos dirigents del PP valencià respecte de Jaume Matas, l’expresident balear condemnat pels contractes amb l’Institut Nóos. L’Audiència de Palma també destacava que, després de la decisió del TSJ-CV, quedava “al marge de l’escrutini judicial la possible participació en els fets sumarialment jutjats”.

Rita Barberá va comparéixer com a testimoni en el judici que va condemnar Iñaki Urdangarín i va reconéixer que s’havia reunit amb l’exgendre del rei emèrit. No obstant això, va puntualitzar que en la trobada no es va concretar res. “No vaig ordenar, ni vaig signar, ni vaig recomanar absolutament res”, va declarar l’alcaldessa llavors davant els dubtes del fiscal Pedro Horrach. A pesar que Barberá sostenia que a l’ajuntament no es va concretar res sobre l’esdeveniment, l’agenda revela que almenys la trobada del 18 d’octubre de 2005 era una reunió de treball. La difunta alcaldessa va atribuir a Juan Antonio Samaranch, expresident de Comité Olímpic Internacional, la idea que Urdangarín organitzara el ‘Valencia Summit’.

La imputació d’Alfonso Grau va suposar el distanciament definitiu amb Rita Barberá. Grau va ser finalment absolt mentre que Urdangarín va ser condemnat a 5 anys i 10 mesos per malversació, prevaricació, frau a l’Administració, dos delictes fiscals i tràfic d’influències. No obstant això, l’antiga mà dreta de Barberá està processat en la peça separada A del cas Taula i figura com un dels principals investigats en el cas Assut. A més, va ser condemnat per un delicte continuat de suborn pel fet d’haver acceptat rellotges de luxe d’un empresari contractista de l’Ajuntament de València.

En una conversa telefònica intervinguda per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el marc del cas Taula i en les setmanes prèvies a les eleccions del 2015 que acabarien amb 24 anys de governs populars a la ciutat, Alfonso Grau explica a la seua dona llavors, l’edil María José Alcón, la seua mala relació amb Rita Barberá a causa de la seua imputació en el cas Nóos. “En aquesta família la quota de castigar innocents per salvar responsables te l’hem coberta”, diu Grau en referència a una conversa amb la primera edil. Grau, que en les converses telefòniques amb Alcón es refereix a l’alcaldessa com “la Gorda”, es presenta com un “boc expiatori” de Rita Barberá en el cas Nóos.

En el judici contra Urdangarín, Grau va declarar que va ser l’exgendre del rei emèrit qui va proposar a Rita Barberá la celebració l’esdeveniment. “Li vaig dir ‘hem vist en la fundació aquesta proposta’ i em va dir: ”Ah sí, fa uns dies va estar ací amb mi Urdangarín i li vaig dir que em semblava una cosa que pintava bé, que era positiva i que la presentara, entre altres llocs, en la fundació’“, va afirmar Alfonso Grau en resposta al fiscal Anticorrupció, Pedro Horrach.

A pesar que l’Institut Nóos va obtindre més fons públics de l’Administració valenciana, la justícia només va enjudiciar la contractació per part de l’executiu autonòmic balear de Jaume Matas. Urdangarín va endossar a la Generalitat Valenciana fins i tot la factura per l’allotjament de l’amant llavors del rei Joan Carles, Corinna Sayn-Wittgenstein.