Les contradiccions del PP valencià amb el turisme: sí a la moratòria, no a la taxa, limitar creuers i ampliar ports i aeroports

La gestió del turisme de masses serà un dels temes centrals de la legislatura per les externalitats que té en el dia a dia de les ciutats i en aspectes tan importants com l’accés a l’habitatge. Un assumpte que ja ha desbordat els responsables polítics de les Balears o les Canàries i que comença a generar tensions en altres territoris com Andalusia, Madrid o Catalunya, per posar alguns exemples en què ja estan prenent-se mesures importants per a posar límit al turisme descontrolat que generen les plataformes digitals de lloguer d’apartaments turístics.

En el cas de la Comunitat Valenciana, s’han acordat aquesta setmana noves regulacions sobre els habitatges d’ús turístic anunciats per l’Ajuntament de València, que, a més, ha advertit que prohibirà els megacreuers el 2026, i per la Generalitat, totes dues administracions governades pel PP i per Vox, encara que amb els populars com a responsables de turisme en tots dos casos. Aquestes restriccions, que no deixen de ser un reconeixement del fet que hi ha un problema, no obstant això, xoquen amb altres iniciatives de què sobretot ha fet bandera el PP.

Així doncs, una de les primeres mesures del president del Govern valencià, Carlos Mazón, va ser l’eliminació de la taxa turística, un recurs que ja s’aplica en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres sense que es ressenten les dades d’afluència de viatgers i que era d’aplicació voluntària en cada municipi. A més, tant Mazón com l’alcaldessa de València, María José Catalá, han reivindicat de manera constant les ampliacions dels aeroports de l’Altet a Alacant-Elx i de Manises a València, així com del port de València. En aquest últim cas, les obres ja estan adjudicades i inclouran dues noves terminals de creuers, l’una adjudicada a Baleària i l’altra en tràmit de concessió sol·licitada per MSC, una de les companyies que té els vaixells més grans del mercat.

Setmanes després de liderar tots aquests debats, l’Ajuntament de València, a proposta de Catalá, va aprovar dimarts passat 28 de maig per unanimitat una moratòria d’un any ampliable a un segon any per a la concessió de nous permisos per a implantar apartaments turístics. L’expedient que justifica la mesura posa en relleu l’“alarmant creixement” d’apartaments turístics a València que ha arribat al 33% en un any. I l’impacte d’aquest fenomen sobre l’interés general i el dret dels veïns a un habitatge digne es tradueix en el fet que València és la ciutat que més creixement ha experimentat en els preus del lloguer, amb un 63,77% en el període 2010-2022 i un 44,87% entre els anys 2018-2022. Unes dades que ja han encetat el debat sobre la necessitat de declarar València ciutat tensada perquè es limiten els preus.

L’endemà passat, la consellera de Turisme, Nuria Montes, va anunciar que aprovarà en les pròximes setmanes una norma que promet lluitar contra l’economia submergida en els apartaments turístics i frenar l’especulació. Així doncs, prepara una llei per a reforçar els serveis d’inspecció i establir canvis en les llicències dels apartaments davant la proliferació d’allotjaments no reglats.

Segons Montes, en l’última legislatura han augmentat un 160% les places turístiques reglades. Són prop de 120.000 allotjaments legals oferits i es calcula que n’hi ha més del doble de manera irregular, atenent estimacions de les plataformes. La consellera reclama al Ministeri de Jordi Hereu que convoque les comunitats per a homologar la normativa i poder encreuar dades amb les plataformes per a veure la magnitud del problema.

Totes aquestes mesures poden contribuir a frenar l’onada especulativa que s’ha generat, però no serviran de molt si no van acompanyades d’altres mecanismes i si no s’aborda el debat de fons sobre la gestió del turisme de masses, menys encara tenint en compte els missatges contradictoris que s’han donat en els últims mesos.

Sense anar més lluny, a Andalusia un bon grapat d’alcaldes de grans ciutats, tots del PP (Màlaga, Sevilla, Còrdova) veuen amb bons ulls algun gravamen a l’activitat turística. El Govern de Juan Manuel Moreno el descarta de moment, però el debat està damunt la taula. De moment es crearà un Observatori per a la Sostenibilitat Turística Local a Andalusia.

A Madrid també s’ha aprovat una moratòria d’apartaments turístics i a les Balears, on ja hi ha taxa turística, hi ha una mobilització ciutadana inèdita davant les externalitats d’un turisme insostenible que fa impossible l’accés a un habitatge. L’Ajuntament de Palma proposarà prohibir l’obertura de nous pisos turístics, així com limitar el nombre de creuers, l’entrada de cotxes de lloguer i els grups de visites turístiques. Malgrat posicionar-se en contra d’aquesta mena de mesures en els últims anys, el PP, que en l’actualitat governa la capital balear, ha llançat un paquet d’iniciatives la senda de les quals ja va deixar marcada l’anterior Govern autonòmic d’esquerres i que van dirigides a la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental del turisme.