LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern de Carlos Mazón està generant un embull de nova legislació a través de decrets i un pla de recuperació de gairebé 700 pàgines per a, segons la seva versió, solucionar i anticipar-se a les catàstrofes naturals perquè no es torne a produir una tragèdia com la de la dana del 29 d'octubre passat, on van morir 228 persones. Però la realitat del fracàs estrepitós de fa nou mesos i mig s'hauria pogut aplacar, o almenys reduir-ne la mortalitat, si s'hagueren aplicat correctament la Llei de Protecció Civil i Gestió de les Emergències del 2010 i actualitzada el 2020 (29 pàgines) i el Pla Especial d'Inundacions (291 pàgines). Tot està escrit, tot està previst, fins i tot la funció del president de la Generalitat.
Just aquesta setmana, Presidència de la Generalitat publicava un decret en què es crea la Comissió Delegada del Consell per al Seguiment i la Conducció de Situacions de Crisi. Una mena de Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) paral·lel i de matís “polític” per, entre altres coses, donar un paper al president de la Generalitat i coordinar-se amb els tècnics. Però la realitat és que aquest paper polític ja el tenia el Cecopi, el comandament únic correspon a la Conselleria d'Emergències i, en cas de demanar-ho, al mateix cap del Consell.
I és que el dia de la dana, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, podia haver assumit el comandament únic de la gestió política de la catàstrofe, mentre que la direcció tècnica hagués estat en mans dels funcionaris d'Emergències i els bombers del Consorci Provincial de València. Perquè, tal com assenyala l'article 12.4 de la Llei 13/2010 modificada per la llei 3/2020 de Protecció Civil i Gestió de les Emergències, quan “la situació de perill o els danys ocorreguts per la seva especial extensió o intensitat particularment greus, i mentre no siga declarat per l'Estat l'interès nacional de l'estat de la Generalitat previstos a l'article 116 de la Constitució, el president de la Generalitat pot declarar la situació d'emergència catastròfica”.
Així, segons prossegueix aquest article, “aquesta declaració suposa l'assumpció pel president de la Generalitat del comandament únic i la direcció de totes les activitats de l'emergència, i passen a la seva dependència directa l'estructura organitzativa del pla territorial d'emergència de la Comunitat Valenciana”. En aquest pla, prossegueix el legislador, “s'ha d'establir el tràmit que cal seguir per a la declaració d'emergència catastròfica i l'assumpció de la direcció pel president. El Consell i el president poden dictar normes d'urgència a fi d'afrontar les necessitats de l'emergència, que han de ser motivades i publicades al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana”. És a dir, el paper del president de la Generalitat estava negre sobre blanc a la llei de més rang de gestió d'Emergències el 29 d'octubre passat.
Per què llavors Carlos Mazón ha creat des de Presidència aquest nou òrgan? Per millorar la llei d'Emergències, és evident que no, perquè el decret no modifica la norma vigent. Però sí per tornar a insistir públicament i en mitjans de comunicació que el president de la Generalitat no tenia un paper a la gestió de les crisis. Sense anar més lluny, en danes posteriors el president es va posar al capdavant dels esdeveniments i, a l'apagada del 28 d'abril passat on Mazón sí que va demanar al Govern central que assumís el comandament. Quan s'activarà la Comissió Delegada del Consell per al Seguiment i Conducció de Situacions de Crisi? On acudirà Mazón quan hi haja una crisi, a la seva comissió delegada o al Cecopi, on es gestionen de veritat les crisis?
Però aquest decret que va treure del barret de copa el Palau de la Generalitat Valenciana no és l'única proposta legislativa que pretén tapar errors del dia de la dana. El Pla de Recuperació i Reconstrucció de la Comunitat Valenciana que està en aquests moments en exposició pública proposa crear un nou nivell d'alerta, el negre, per a situacions excepcionals i que siga un risc més elevat que amb l'alerta roja, taronja i groga. El que no explica el pla del vicepresident Gan Pampols és que l'alerta roja del 29 d'octubre passat, va ser la primera alerta roja que es va decretar el 2024, cosa que evidencia que aquest tipus d'alerta màxima no es decreta a la lleugera per part d'Aemet. Amb aquest nivell, la llei ja demanava que la mobilitat es reduira per greu risc per a les persones.
Un dels problemes no va ser que no hi haguera una alerta negra, sinó que l'alerta roja, la primera que es decretava el 2024 gairebé 11 mesos després de començar l'exercici, no fos tinguda en compte ni es prenguera prou seriosament per part de la Generalitat, l'administració que tenia el comandament de l'emergència.