Miguel Chavarría (1953) és alcalde d’Alboraia des del 2011, però no es pot considerar que siga un polític professional. Va accedir a l’alcaldia per primera vegada ja amb 57 anys i provenia de la sanitat, però amb un currículum amb forta càrrega d’investigació tecnològica. Llicenciat en Ciències Físiques és especialista en radiofísica hospitalària i Doctor en Física, amb la qualificació de cum laude. La seua activitat laboral l’ha desenvolupada en el Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Universitari La Fe; també ha ocupat les places de cap del Servei d’Informàtica del Servei Valencià de Salut i de Cap de l’Àrea d’Informàtica en la Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana, i ha sigut professor associat de l’Àrea de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial, adscrita al Departament d’Informàtica de la Universitat de València.
Ja en política, va ser elegit alcalde de la mà del PSPV ja fa 14 anys. En tot aquest temps, mai no ha tingut majoria absoluta, la qual cosa –com ell mateix reconeix– “t’obliga a parlar amb tots”. En la legislatura actual governa en coalició amb Compromís, tot i que en minoria, i els seus plans impliquen tornar a optar a una altra legislatura.
La seua mirada se centra en tres qüestions clau per al municipi: el risc d’inundacions, la necessitat d’un urbanisme equilibrat i el futur de l’economia local lligada a l’horta i a les platges.
Sobre el barranc del Carraixet, tot i que no travessa el nucli urbà, sinó que discorre pel nord del terme municipal i per zones d’horta, Chavarría alerta que encara és el principal perill per les inundacions en cas de desbordament, però que les infraestructures poden agreujar les afeccions: “El ferrocarril i l’autovia també són un perill, perquè són unes barreres artificials que no filtren l’aigua”.
El barranc es va canalitzar el 1957 i va multiplicar per cinc la seua capacitat. Tot i això, el pas del temps i l’acumulació de vegetació han convertit la seua neteja en una urgència. Per això Alboraia manté una coordinació constant amb els municipis veïns. “Almàssera, Bonrepòs, Tavernes Blanques, Vinalesa i Alboraia hem demanat conjuntament la neteja a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX)”. Així doncs, reclama que la Confederació “ha de netejar el Carraixet. Si no, que ens autoritzen a treballar nosaltres amb els nostres propis recursos. El que s’ha de fer tant sí com no és la neteja d’arbres i arbustos, perquè, amb una barrancada, es poden arrancar i fer tap”. De manera individual, Chavarría apunta que “tenim contacte directe amb Olocau, perquè sabem que, quan hi plou molt, l’aigua acaba arribant ací”.
L’impacte a les platges i la gestió del risc
La desembocadura del Carraixet té una incidència directa en les platges, perquè trasllada a Alboraia tots els vessaments que s’han pogut fer aigua amunt. Chavarría recorda que “sempre som els últims en el transcurs de l’aigua, perquè estem a vora costa. No tot el que arriba a la mar ix d’Alboraia, però ens afecta la imatge del municipi”.
Encara que les afectacions reals han sigut mínimes, el ressò mediàtic ha provocat que es veja ampliat l’impacte en l’economia turística: “S’ha vist magnificat, perquè ha eixit en els mitjans de comunicació, i això ha dissuadit la visita de persones de fora. La gran part de les platges ha estat operativa amb normalitat”.
Per a afrontar aquest problema, l’Ajuntament aposta per solucions mediambientals de llarg termini. “Pensem que la millor solució és fer una depuradora amb un filtre verd que netege per decantació, i així es combina natura amb gestió d’aigües”. Tot i això, l’alcalde destaca que, en converses amb la conselleria, ja s’ha plantejat una solució a aquest problema, i que aquesta ha de ser supramunicipal“.
Urbanisme i futur del municipi
L’alcalde destaca que l’horta d’Alboraia està protegida per la legislació vigent i que el creixement urbanístic és molt limitat. “El creixement del poble està marcat des de l’any 1991, però nosaltres continuem amb la previsió de fa més de 30 anys, amb actuacions limitades i un creixement mínim”.
Tot i això, Chavarría reclama espai per a cobrir necessitats bàsiques: “Hauríem de tindre en el poble una residència per a majors, necessitem més serveis per a la joventut i que es vulga quedar en el poble. Per tot això es necessiten terrenys, i qualsevol creixement és horta”. D’ací la seua reflexió més contundent: “L’horta cal protegir-la molt, però s’han d’atendre les necessitats de creixement”.
L’horta i la xufa com a motor econòmic
Malgrat els reptes urbanístics i mediambientals, Alboraia continua trobant en l’horta un pilar econòmic fonamental. “L’horta és productiva i la producció més important és la xufa i, després, les cebes. La de les lletugues i les tomates ja és menor, però encara mantenim sis punts de mercat de producte de proximitat, a més dels que van al Cabanyal, Russafa i el Central”.
La denominació d’origen de la xufa i l’orxata és, segons l’alcalde, la clau de la rendibilitat: “L’aposta per la DO fa que siga el més rendible, tant pel cultiu mateix com per l’hostaleria vinculada amb l’orxata”.
Amb aquest equilibri entre la protecció de l’horta i l’atenció a les necessitats de creixement urbà, Chavarría dibuixa el futur d’Alboraia com una ciutat que vol créixer sense perdre la seua essència agrícola.