Ocupació pública per a reflotar vides

Julia Hernández tenia una faena normal, una vida normal, uns ingressos normals. Fins que va arribar la crisi. Llavors, va perdre la faena d’enquestadora en l’INE “per les retallades”. Es va separar de la seua parella. Va tenir problemes per a pagar la hipoteca perquè el primer era “donar de menjar” al seu fill. Des del 2012 al 2015 va enviar currículums sense parar, va acudir a tots els organismes públics que li van passar pel cap. Res no va donar resultat i, als 48 anys, va sentir “terror” quan es va preguntar “com tirar avant”.

En això, una amiga li va parlar de l’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Castelló. Ella, que sempre havia treballat en oficines, es va veure fent un curs de nou mesos de manobre a canvi del salari mínim i d’aprendre molt: “Ara sé xapar, lluir amb morter i un muntó de coses més”. Per fi, a través del mateix organisme, es va assabentar de la convocatòria dels Jornals de Vila.

Gràcies a aquest programa, el nom del qual s’inspira en la denominació tradicional d’un tipus de faena en benefici de la comunitat, des del 2016 Julia té sis mesos de faena pública a l’any. De 7.45 a 15.15 s’enfunda la granota de peó de pintura. Guanya 1.600 euros per mes. “Un horari digne, un sou digne, prestació per desocupació”. Conceptes ja oblidats per a ella i molts altres. Un alleugeriment econòmic, però, sobretot, “una injecció de moral”. “Et trobes que tornes a ser una part del mercat laboral i descobreixes que tens una capacitat d’adaptació importantíssima”, diu.

Aquesta és la història del que els “Jornals de Vila” de l’Ajuntament de Castelló han fet per una de les seues beneficiàries. El programa consisteix a donar faena durant sis mesos a “persones en exclusió social”, segons resa la convocatòria. El que més puntua en les bases del procés selectiu són les dificultats sociolaborals dels aspirants. En segon lloc, l’experiència laboral i la formació per al lloc.

La idea de crear aquests llocs de treball públics per a la “rehabilitació, reparació i manteniment dels habitatges socials i dels edificis municipals” estava en el programa electoral de Compromís i va ser adoptada pel Pacte del Grau, l’acord que va firmar aquest partit amb el seu soci de govern, el PSPV-PSOE, i amb Castelló en Moviment, que sosté l’executiu amb els seus vots des de l’oposició.

Un programa creixent

El 2016, l’Ajuntament va gastar 700.000 euros ocupant 43 persones. El 2017, la inversió ha estat d’1,4 milions i els contractats, 88. Per a Patricia Puerta, regidora d’Impuls de l’Activitat Econòmica, el programa és “positiu”. Encara que adverteix que és una “mesura més” en una estratègia global que no sols pretén “crear ocupació amb propostes aïllades”, sinó “abordar de manera integral la creació d’oportunitats, amb foment de l’emprenedoria i la innovació”, entre altres coses.

Per a la pròxima edició, l’abast dels Jornals de Vila està per acordar. Castelló en Moviment va posar com a condició per a donar suport als pressupostos d’enguany que la xifra pujara a 500 contractats. L’exigència es va rebaixar poc després a 150 persones, la qual cosa cobriria quasi del tot l’actual borsa de treball, explica Paz Beltrán, regidora d’aquesta formació. Això faria pujar el cost, calcula, fins a tres milions d’euros.

De moment, la qüestió continua negociant-se juntament amb la resta de les peticions de la formació per a donar el seu suport als comptes. “Per a nosaltres és bàsic per la desocupació en la ciutat, i sobretot perquè afecta persones que fa molt de temps que estan sense faena i en situació de vulnerabilitat”, explica Beltrán. L’edil afig que hi ha un altre aspecte dels Jornals de Vila que els dóna més valor: la perspectiva de gènere.

Contra la feminització de la pobresa

El programa premia les dones en els perfils laborals tradicionalment masculins i viceversa. I és una oportunitat per a caps de família “monomarentals”, explica. “Ens consta que en serveis socials els demandants d’habitatge solen ser dones per la feminització de la pobresa. Sovint tenen fills a càrrec seu, faenes precàries, estan en l’economia submergida o no tenen faena, i a vegades viuen en infrahabitatges, en situació d’apilotament o en cases ocupades”.

I més enllà de la pobresa material, hi ha l’afonament psicològic que pot suposar estar anys sense aconseguir faena. Així ho explica José María Peiró, catedràtic de psicologia social i de les organitzacions en la Universitat de València, director de l’Idocal i investigador de l’IVIE. Segons Peiró, la falta de faena durant anys “tendeix a deteriorar el benestar psicològic i pot afectar també l’autoestima i a l’autoeficàcia”.

Això passa especialment a “les persones que valoren el treball en si mateix i hi veuen una font important de realització personal”. Aquests individus “pateixen més quan estan sense poder treballar”, afirma el catedràtic en una entrevista via correu electrònic.

Diners, però també autoestima

Aquest és el cas d’un altre dels beneficiaris dels Jornals de Vila, anomenat Manuel Castillo. Fins que el programa li va donar faena, va passar cinc anys “amb molt de temps per a turmentar-se”. Després que la crisi el va obligar a donar-se de baixa com a autònom, va presentar desenes de currículums a tota mena d’empreses. “Ni tan sols em contestaven per dir-me que no”, comenta. “Això fa mal, crec que els tiraven al fem”.

Durant els anys en què no va trobar faena “més enllà d’uns dies o una setmana”, va consumir els seus estalvis i tant la seua dona com ell van aconseguir el suport per a la família gràcies a les “ajudes”, que per a Manuel és una cosa “angoixosa, no es pot viure així”. Mentre explica la seua història, aquest home de 54 anys sosté un paper manuscrit. Al final de l’entrevista, demana llegir-ho. Les seues lletres agraeixen “que siguen possible els Jornals de Vila per a persones en situació difícil”.

Manuel està contractat com a pintor. Té el càrrec d’oficial perquè hi té experiència. Juntament amb altres treballadors, està arreglant les parets del Palau de la Festa. Com ell, els 88 empleats estan fent faenes de reparació necessàries en els espais públics. Això, la realització efectiva de la faena i la disciplina laboral, és un altre dels elements fonamentals d’aquest tipus de programes.

Puntualitat, eficàcia, productivitat

“L’important no és només oferir aqueixes faenes. La seua eficàcia per a assolir els objectius (tornar la confiança i que troben faena per si mateixos) dependrà molt de com es plantegen, s’organitzen, se supervisen i es valoren”, explica Peiró. L’expert explica que no es tracta només de donar faena, sinó també de valorar la qualitat de la faena, la productivitat, la puntualitat i la diligència.

“En la mesura que hi haja una direcció i una supervisió competents que organitze les faenes de manera que siguen realment una oportunitat d’aprenentatge (...) aqueixa experiència serà molt més valuosa”, conclou. Del testimoni dels dos protagonistes d’aquest article es dedueix que aquest aspecte es cuida en els Jornals de Vila.

Manuel conta amb orgull l’estat en què està quedant el Palau gràcies al treball de la seua quadrilla i el seu propi, des del soterrani fins al “gris clar” de l’espai de la banda de música. Per la seua banda, Julia participa en la llavada de cara dels exteriors del parc de Rafalafena. Des d’ací, agraeix l’oportunitat i l’alleugeriment que suposa el sou, però adverteix: “És a canvi de la meua faena, perquè la tanca la rasque i la pinte, no m’ho regalen”.