LLEGIR EN CASTELLÀ
València està en plena emergència social i residencial. I no sembla que tinga solucions a curt termini, ni voluntat que es materialitzen. És el diagnòstic que fa Papi Robles, portaveu de Compromís a València, després de més de dos anys de govern de PP i Vox en el municipi, amb María José Catalá al capdavant. La líder de l’oposició critica la inacció de l’equip de govern en assumptes clau i alerta d’un “reemplaçament poblacional” a la ciutat, els veïns de la qual són expulsats per no poder pagar els preus desorbitats i on en el seu lloc entren nòmades digitals, rendes elevades o fons d’inversió.
Hem fet dos anys i mig de mandat de María José Catalá (PP i Vox) a la ciutat. Quin balanç en fa com a cap d’oposició?
Tenim una ciutat en què cada vegada es viu pitjor. De fet, veiem que aproximadament hi ha 3.000 persones cada trimestre que se’n van de la ciutat. I l’alcaldessa no fa absolutament res més que promeses buides. Tenim la ciutat cada vegada més bruta, a pesar que tenen el contracte més elevat per a la gestió de les escombraries amb què podrien treballar. I, a més, amb una diferència clara entre uns barris i altres, els que interessen a Catalá. Damunt, enguany ens cobraran entre 120 i 360 euros més a l’any de taxa d’escombraries.
Hem passat de ser la capital verda europea a ser segurament la capital més grisa europea. Hem passat que se’ns facen reconeixements a escala europea per reduir la contaminació a una ciutat que està plena de cotxes, embossos cada dia, el transport públic totalment desbordat. I l’alcaldessa, mentrestant, s’hi passeja com si no passara absolutament res. No solament no gestiona, sinó que tampoc reivindica. Davant un canvi de govern en què podria haver reivindicat temes que afecten València, s’ha preocupat de col·locar els seus amics dins del govern i situar ja les seues quotes de poder dins del Partit Popular, però s’ha oblidat de reivindicar que el metro és un desastre i que les inversions que han de vindre de la Generalitat no venen. Al cap de dos anys, veiem com Catalá, que s’ha presentat com la gran gestora, és una incompetent i no té cap mena d’interés.
Quina és la seua opinió pel que fa a la gestió política del pacte PP i Vox?
Catalá està disposada a permetre-ho absolutament tot per poder mantindre la seua imatge. Ha sostingut durant més d’un any Carlos Mazón, a pesar que sabia que la seua gestió havia sigut negligent. Segurament perquè ella volia tapar les seues vergonyes també, perquè, mentre se li inundava la Torre, no s n’assabentava.
Ha permés que continue un govern en què entrava l’UCO a investigar l’Ajuntament de València i que la gent que és investigada continue dins del govern [es refereix a l’edil de Vox exresponsable d’ocupació, Juan Manuel Badenas]. Ha permés que la Generalitat i el Govern central menystinguen València de manera reiterada i ha continuat posant-se de perfil. I ja el que ens quedava per veure aquests dies és que permet que el seu soci de govern haja fet una campanya de recollida de fons, en teoria per a la dana, i va eixint públicament que han estafat tota la gent que ha fet aquestes donacions amb la dana. L’únic objectiu de Catalá és la seua projecció política i la seua trajectòria política, i València li importa un rave.
No s’ha pronunciat l’equip de govern sobre l’escàndol en Revuelta (l’associació juvenil vinculada a Vox), no?
No ha dit absolutament res, calla. Jo a vegades no entenc què pensa la gent que té el privilegi de fer política en primera línia, si hem de consentir que un partit polític robe les persones que els ha passat una dana per damunt, que tenen víctimes a l’esquena i que damunt es riguen de nosaltres parlant de ‘donar diners als vellets’, llavors és que ens hem equivocat de lloc. [Es refereix als àudios publicats per El Plural en què un assessor de Vox, part de Revuelta, parla de “donar diners als vells de Paiporta”].
Per a mi la política és aquest espai en què nosaltres tenim la sort de poder estar i poder transformar la vida de la gent. Des de Compromís, ho tenim claríssim, ho denunciarem, sol·licitarem que això s’investigue i volem que isca fins a l’últim euro que han intentat robar a la gent que el que volia era tindre solidaritat amb una situació com aquesta.
En el cas de la ciutat de València, com veieu els plans de reconstrucció? La comissió d’estudi es va resoldre molt ràpidament i sense gaire participació, han qüestionat el pla d’emergències…
Nosaltres tenim claríssim que aquesta comissió es va fer per a cobrir la imatge de Catalá, no es va fer per a fer una anàlisi de què havia passat i com millorar-ho. La conclusió no és que cal canviar el pla d’emergències, la conclusió és que s’havia d’haver aplicat el pla d’emergències que es tenia: haver desallotjat les zones de barranc, haver previngut la població i haver avisat. El problema no era que la ciutadania no fera cas, el problema és que no se la va avisar.
Pel que fa a la reconstrucció, l’Ajuntament de València té 1.300 milions d’euros de pressupost, té una capacitat immensa per a estar recuperant els tres barris, els tres pobles afectats i per a estar recuperant l’Albufera. El que veiem és que no hi ha inversió real per a reconstruir el que va passar. L’Albufera està feta malbé i l’única cosa de què parlem és d’una operació de màrqueting, de declaració de reserva de la biosfera, que no suposa res en la rehabilitació. Pel que fa als pobles, ens diuen que està tot arreglat i quan vas a la Torre veus que hi ha moltíssimes cases que encara no tenen ascensor, que hi ha moltíssimes persones que estan en una situació totalment vulnerable i l’Ajuntament el que fa és mirar cap a un altre costat. Catalá va anunciar a so de bombo i platerets que farien un centre de serveis socials perquè la gent afectada per la dana no haguera de desplaçar-se per a tindre accés als recursos i la realitat és que ha posat una persona unes hores a la setmana per a donar informació, però en cap cas per a resoldre el que la gent necessita tramitar; a la Torre hi ha centenars de cases buides que són propietat de la Generalitat o de l’Ajuntament de València i hi ha gent vivint en baixos que són insalubres. I la realitat és que aquestes poblacions no estan recuperades. Per a començar, perquè en cap cas tampoc hi ha hagut un reconeixement ni se’ls ha demanat perdó.
Parlava abans que hi ha unes 3.000 persones que se’n van de la ciutat, però sobre el cens la població creix.
És un fenomen de totes les ciutats d’Espanya, es buiden les capitals de població jove i creixen per migració. València ara està en unes 840.000 persones, ha crescut, però la realitat és que hi ha moltíssima gent que vivia històricament ací, que se’n va. Tots tenim amics a qui arriba la renovació del contracte de lloguer i se n’han d’anar perquè no poden pagar. Hi ha un recanvi poblacional. Se’n va la gent perquè el que ve és gent amb un poder adquisitiu molt alt, com els nòmades digitals, o un desembarcament d’inversors per a fer negoci amb el nostre habitatge. Hi ha un recanvi poblacional que va molt vinculat a la capacitat econòmica que tenen les persones que hi venen i tenim una pèrdua de població històrica que és la que ha configurat aquesta ciutat.
Jo em negue a renunciar a aquesta població de València, que és la que a mi em va enamorar, que és la que ens ha ensenyat que lluitant per les coses es poden aconseguir, com en el llit del Túria o paralitzar el pla del Cabanyal de Rita Barberá. I crec que, de fet, a Catalá li va molt bé aquest canvi, perquè es lleva gent que vol dir-li quins són els seus drets i porta gent que hi ve a fer caixa.
Hi ha un estudi en el Ministeri de Consum que preveu que el 2026 es renovaran més de 2.000 contractes al País Valencià, subscrits en la pandèmia, amb uns preus més assumibles, i implicaran més de 3.000 euros de pujada anual.
Per a nosaltres és important que es faça una declaració d’emergència, perquè tenim una emergència residencial d’habitatge molt clara i, per tant, requereix un estat d’excepció en què es prorroguen aquests contractes mentre s’aproven mesures que no permeten que el lloguer continue apujant.
També cal dir que Catalá fa tres anys que té la possibilitat de limitar el preu dels lloguers amb la Llei d’habitatge i es nega a fer-ho. Per tant, fer un parèntesi en els contractes és necessari perquè nosaltres tornem a governar i puguem aconseguir que abaixen els preus dels lloguers i la gent es quede ací, perquè volem fixar aquesta població.
Amb aquests preus, superiors a mil euros mensuals en lloguer, tenen por d’un buidatge de la ciutat?
Del que tenim por és que la gent que hem configurat aquesta ciutat, que és una classe treballadora que viu a la ciutat, treballa a la ciutat, habita la ciutat i la construeix, es veu abocada a l’expulsió de la ciutat, perquè no pot sostindre aquest preu. El que ens preocupa és que València ja no siga València, i a nosaltres ens agrada molt València com és.
Com veuen les mesures d’habitatge que anuncien el Ministeri i l’Ajuntament? El Ministeri ha anunciat diverses vegades els PAI d’Artilleria i Enginyers, el consistori insisteix en aquest pla de mil habitatges i retrau que el govern de Compromís i el PSPV no en va construir ni una desena...
L’habitatge requereix mesures a curt, a mitjà i a llarg termini. A nosaltres aquests anuncis a so de bombo i platerets ens sonen a operació de màrqueting. Primer cal limitar els preus del lloguer de manera immediata, la gent no pot continuar pagant cada vegada més, cal augmentar el parc públic d’habitatge i, alerta, cal fer-ho construint, però amb 1.000 habitatges no s’arregla això. Cal fer-ho també utilitzant la possibilitat del tanteig i retracte que et permeten adquirir 100 habitatges de colp i posar-los a la disposició de manera immediata. També cal col·laborar amb cooperatives, cal col·laborar amb el sector privat, amb unes normes clares que no beneficien els empresaris. I amb tot això cal també oferir mesures des de l’Administració que asseguren l’habitatge com un dret que és. Requereix una solució global.
I sobre la construcció d’habitatge públic i aquestes crítiques continuades, m’hi vull detindre. Quan nosaltres vam accedir al govern –el 2015– el problema greu que hi havia era el de l’expulsió de veïns i veïnes i de la gent que no podia tindre un habitatge. I en aquesta línia vam posar en marxa l’Oficina del Dret a l’Habitatge, que el que feia era acompanyar famílies en els problemes que pogueren tindre i evitar els desnonaments. I vam posar en marxa tot un pla de construcció de mil habitatges, que són els que ara ven Catalá ara, perquè l’habitatge no es construeix de hui per a demà. I, a més, és que a València nosaltres ja hem fet fins a sis propostes de compres d’edificis a la ciutat i el govern les rebutja totes. En canvi, fixa’t, va vindre molt bé l’edifici de Safranar, comprat per tanteig, per a reallotjar als veïns afectats per l’incendi de Campanar. Si ja tenen l’eina, per què te la carregues en les Corts? Perquè, evidentment, beneficien els que volen fer negoci i no els que ho necessiten. Capítol a part mereixeria la quantitat d’habitatges que tenen ara mateix l’Ajuntament i la Generalitat buits sense posar a disposició a la gent. L’habitatge és el problema més gran que afronta aquesta ciutat ara mateix i requereix solucions que siguen consensuades i que siguem seriosos i rigorosos a l’hora de parlar-ne.
En línia amb aquest tema, en els últims deu anys s’ha incrementat notablement el problema de sensellarisme a València. Hi ha prop de 40 assentaments de barraques a la ciutat i els que pernoctaven en el llit vell del Túria han anat disseminant-se.
L’últim informe de l’Oficina de l’Habitatge deia que el perfil de persones amb problemes d’habitatge havia passat de gent que no tenia faena i a gent que en té, principalment de dones que arribaven al salari mínim interprofessional, que treballaven, però que no podien pagar el lloguer. Estem arribant a una situació tan summament tibant que la població que està en risc d’exclusió social en una franja molt més elevada. És l’altra emergència important a València, l’emergència social. I Catalá el que fa és carregar-se els serveis socials, perquè deu ser que per a les seues fotos no va bé.
Primer expulsen els veïns del seu habitatge, no posen cap mena de remei, permet que la gent que treballa no tinga habitatge i, quan ja t’han expulsat, llavors si vas a serveis socials t’han tancat els albergs de primera recepció com és el del Carme i el de Rocafort; si intentes demanar ajudes, et trobes que els treballadors no en donen l’abast, perquè han retallat la plantilla. Arribem a un punt que és per a nosaltres molt preocupant: la gent que necessita les ajudes de la dependència, que són les ajudes que van dirigides perquè les persones majors tinguen una vida digna i estiguen cuidades o dirigides a xavals que tinguen necessitat de cura, no arriben, no es tramiten, tornem a tindre una altra vegada calaixos plens d’expedients sense treballar-se.
Nosaltres ens en vam anar deixant la llista d’espera a zero i ara estan en 10.000 expedients. Els treballadors socials s’han reduït pràcticament a la meitat, es manifesten i damunt els donen més competències, com els de l’oficina d’habitatge que van tancar. Al capdavall, el que fas és amuntegar totes les persones que requereixen ajuda de l’Administració i deixar-les en un forat negre. I ja, com no en tenien prou amb això, als que estan en el riu, perquè és on tenen recer, els fa una batuda de la policia per a expulsar-los pensant que així desapareixeran. I la realitat que té ara és que en barris com el Carme o la Saïdia van creixent els assentaments.
Els veïns centren les seues queixes principalment en transport públic, neteja i en seguretat. Quina avaluació en fan? Quines mesures plantegen?
Estem ja farts de veure passar busos de l’EMT completament plens, en què la gent no pot pujar, perquè, entre altres coses, València està plena de turistes que agafen el transport públic per a moure’s per la ciutat i aquesta població no es té en compte. Si Català tinguera a bé pensar en una taxa turística, podria invertir més en el transport públic. Però, després hi ha una altra part que té a veure amb la mala gestió: la Generalitat Valenciana deu ara mateix a l’EMT 40 milions d’euros i cada mes apugen 1,7 milions d’euros més el deute. Això genera un forat negre, tenim una situació de deixadesa absoluta pel que fa a l’EMT.
Però és que, si anem al metro i a Rodalies, la situació és absolutament caòtica. És a dir, no hi ha un metro que vaja en hora i jo no he sentit Catalá ni una sola aportació per a queixar-se. Ja m’agradaria veure-la tan reivindicativa amb la Generalitat en aquestes coses en compte d’intentar col·locar els seus.
Ara que hi ha bona sintonia amb el president..
A veure si és veritat. Nosaltres hem enviat una carta a Pérez Llorca amb les reclamacions que té València i el que ell ha d’atendre. A Català no li he sentit ni una paraula sobre les necessitats que té la ciutat. De les seues, ja no en tinc cap dubte. Tan enfadada que està sempre amb el govern central, tan reivindicativa, no diu res sobre el transport públic de l’àrea metropolitana. Jo vull una alcaldessa que siga bona gestora i reivindicativa amb els que no li donen el que li pertany, que aconseguisca que se soterren les vies com va fer Joan Ribó i no una alcaldessa que intente veure si es col·loca per davant d’Ayuso en la plana del Partit Popular.
El que proposem és la priorització dels diners públics perquè hi haja transport públic que siga de qualitat i que tendisca a la gratuïtat. Hem de permetre que tothom puga moure’s i per a això cal invertir els diners en això i no en propaganda, que és el que veiem a cada moment ocupat; jo em pregunte si els 4 milions d’euros que es gastarà en publicitat enguany els invertira en l’EMT quins canvis tindria.
I en matèria de neteja?
Nosaltres vam deixar el contracte més gran de la història per a gestionar les escombraries ja aprovat, 92 milions d’euros a l’any. Amb això hi havia més recursos, més personal i millor neteja. I el que passa és que tenim els contenidors completament desbordats, que els barris estan bruts i, a més, la gent se n’adona. És la segona queixa més gran que hi ha a la ciutat ara mateix i ha anat pujant. I a més serà més car. 60 euros més en la factura de l’aigua [de la pujada de la taxa d’escombraries, que s’incorpora en aquest rebut]. Si vius sola, en parella o una família, sense cap mena de bonificació; si recicles, si no... La grandiosa gestió de Catalá ha fet que el 2024 no et passen el rebut, així que enguany pagaràs els dos. El resultat és que pagaràs 120 euros més del que vas pagar l’any passat. I ho pagaràs, és igual les escombraries que generes, com les gestiones o faces el que faces. Però, alerta, que bé que ha abaixat els impostos.
Un rebut vinculat al consum que paguen els inquilins...
Exacte. Ha abaixat l’impost de l’IBI a tots per igual, als propietaris, però puja l’aigua als inquilins. Una família de 4 persones acabarà pagant uns 360 euros més. Imagina un barri com Orriols, en un habitatge de 80 metres quadrats, li haurà abaixat l’IBI 20 euros i pagarà 360 euros més de la taxa de les escombraries, quatre euros més de bo d’autobús... I si has d’anar al metge, preocupa’t. En dos anys i mig han sigut capaços d’arrasar-ho tot. Hem de tornar el 2027 per a arreglar-ho.
En canvi, les grans propostes són les remodelacions de l’Eixample o l’entorn de l’Ajuntament.
Catalá va bloquejar absolutament tots els projectes de ciutat que tenia superencarrilats per a fer una ‘pensadeta’, que consisteix al cap de dos anys i mig a llevar les bicis i les motos del carrer de Colom, canviar l’asfalt, i gastar-te 3 milions d’euros allí. En la plaça de l’Ajuntament, guardes el projecte durant dos anys i mig, ara el traus i és pràcticament el mateix, però en compte de ser quadrat ara és ovalat i per 11 milions d’euros. I pel camí, a canviar les jardineres verdes per unes de grises i enviar els altres a Alfafar, als pobles de la dana.
Parlàvem de forats en el pressupost. Un de previsible serà el de la zona de baixes emissions, uns 150 milions calculen vostés entre sancions i pèrdua de subvencions. La donen per perduda?
Nosaltres, tot el que siga millorar la salut de València no ho donarem per perdut en cap moment. De fet, crec que hem demostrat la nostra voluntat d’arribar a acords. Ho farem per tots els mitjans. De fet, vam llançar un pla extraordinari i vam parlar amb el PSOE per a oferir-los que férem una proposta conjunta de zona de baixes emissions i vam arribar a acords de seguida. Vam escoltar la Universitat Politècnica i les associacions que ens plantejaven el tema d’incorporar els aparcaments de residents com una mesura que és dissuasiva i no punitiva. No prohibeix a la gent circular, sinó que el que fa és que desestimula que tu hi entres amb cotxe.
València està contaminada i contaminen els cotxes, contaminen les fàbriques, contaminen els avions i contaminen els vaixells. A nosaltres ens sembla molt injust que tu digues a la gent que va amb cotxe, que és la que en aquests sectors menys contamina, que no podrà moure’s per la ciutat, quan tu no dius a les fàbriques, alerta, cal reduir contaminació i adaptar-se a la situació de canvi climàtic. Quan el missatge que dona tant el govern central i el govern autonòmic i local, en cara de, en aquest ordre, Óscar Puente, Pilar Bernabé, María José Catalá i Carlos Mazón, brinden per ampliar el port de València perquè hi vinguen més vaixells i contaminen més, no pots dir a la població que pare d’anar amb cotxe, quan en aquest ordre mateix que plantejàvem del port em dius que ampliaràs l’aeroport. Això no pot ser.
Va coincidir que Vox, que va forçar que caiguera la norma, va presentar en les Corts una proposta perquè caigueren totes les zones de baixes emissions, en plena negociació per a la investidura de Juan Francisco Pérez Llorca.
Jo no tinc cap dubte que el Partit Popular no aprovarà una zona de baixes emissions en cap concepte, perquè Catalá ho situa tot en els seus interessos i en els interessos del seu partit i la zona de baixes emissions n’és un exemple claríssim. Està totalment subjugada al que necessita Vox, per a mantindre el poder en l’alcaldia i perquè el Partit Popular no s’enfronte a unes eleccions ara, és capaç de vendre 150 milions d’euros de València i de vendre la teua salut i la meua.
Encara no sabem si l’alcaldessa ha cobrat o no, ni quant, per ser professora d’una universitat privada, amb quines empreses privades treballa el regidor de contractació i tampoc sabem quin ús fa del cotxe oficial. Hi ha un problema d’opacitat?
L’opacitat va vinculada amb voler amagar les teues vergonyes. Quan veig tanta obstinació a no explicar de manera transparent el que fas em porta a la conclusió que tenen alguna cosa a amagar. Si sembla que no cobra, per què no ho publica? Per què el seu regidor de contractació no vol dir per a quines empreses treballa? Quins són els vincles que hi ha ací? Perquè, a més, és claríssim que hi ha un núvol continu sobre l’opacitat amb què ells treballen que després sí que té un camí molt clar cap a determinades empreses i. com deia Mónica Oltra, segueix la pista dels diners i ho entendràs.
Jo crec que les persones que tenim el privilegi de fer política en les institucions tenim la responsabilitat de ser molt transparents, de ser molt honestes i de prioritzar solament el servei públic que hem de fer i els nostres interessos personals. Jo et dic que Papi Robles fa una declaració de béns claríssima, que jo solament treballe en l’Aajuntament i que la meua energia està exclusivament dedicada a la ciutat de València, que és on entenc que ha d’estar.
Fa unes setmanes, Joan Ribó i Pilar Bernabé van mostrar molt bona sintonia per a un pacte postelectoral. Amb la proposta de ZBE també han tingut gestos. Vostés preveuen una aliança el 2027? I de manera prèvia, amb Esquerra Unida?
En l’ADN de Compromís està saber arribar a acords. El que veuràs de nosaltres és sempre la voluntat d’ampliar la base d’acords i com més siguem i més gent tinguem que puga aportar a aquest projecte que defensa València, millor.
De fet, deus veure que estem treballant ja amb Esquerra Unida a establir unes bases més ideològiques i programàtiques i de proposta per a València que no en altres coses. Dit això, sempre oberts a treballar conjuntament amb els que volen defensar els interessos de València. Jo crec que durant els huit anys de govern vam demostrar que vam ser capaços d’arribar a moltíssims acords. Ara, estant en l’oposició, estem demostrant que som capaços d’arribar a acords. Per cert, acords que signem amb un paper, amb un programa de govern i sent totalment transparents. No tinc cap dubte que el 2027 a nosaltres ens anirà molt bé. Espere que al Partit Socialista també li vaja bé, malgrat com estan. I que, per tant, Compromís torne a afrontar l’alcaldia de València, que és el millor que li ha passat a aquesta ciutat. Crec que València és l’exemple clar de per què val la pena apostar per un projecte com Compromís. Per davant d’un projecte que està subjugat al que passa a escala estatal.