Capgirada en el mapa de poder del PSPV: els socialistes valencians canvien els seus dirigents en les tres províncies

Les primàries del Partit Socialista del País Valencià provoquen un gir de 180 graus en les estructures provincials. Cap dels dirigents que encapçalava el partit aconsegueix revalidar el seu lideratge i els candidats alternatius prendran les regnes de la formació en la posada a punt per a l’any electoral. El secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, recupera el control a Castelló i enterra el sector crític a València, però troba a Alacant, terra complicada per a l’esquerra, una nova oposició.

La participació, per damunt del 80% a Castelló i Alacant i pròxima al 70% a València, fa un tomb al mapa de poder. El sector més pròxim a Ximo Puig celebra una victòria aclaparadora en l’antic feu de José Luis Ábalos, els seguidors del qual, tan confiats en el seu poder municipal, van plantar una certa resistència en el congrés autonòmic de Benidorm. En acabar la votació diumenge, les paperetes van donar un resultat diferent: un 80% dels vots per a Carlos Fernández Bielsa, alcalde de Mislata abrigallat des del Palau de la Generalitat; un 20% per a Mercedes Caballero, diputada autonòmica i veu crítica en el partit.

El secretari general valencià, reconciliat amb Ferraz de les conseqüències de la crisi del Comité Federal del 2016, va reclamar en el conclave de Benidorm que va revalidar el seu tercer mandat que la resta dels processos interns foren igualment tranquils. La contrapartida del pacte, van explicar en el seu moment els sectors més molestos amb el dirigent, era que es respectaren les direccions que volgueren continuar en les estructures provincials, un acord que no s’ha complit en les dues demarcacions que ara lideren els afins a Puig.

El baró socialista augmenta la seua influència en el territori, però amb les demarcacions provincials nord i sud dividides en dues meitats: a penes un centenar de vots han sigut decisius a Alacant i a Castelló per a provocar la capgirada i caldrà la integració perquè el partit arribe cohesionat a les cites electorals del 2023. El diputat provincial de Castelló Ernest Blanch serà substituït per l’alcalde de l’Alcora, Samuel Falomir i el portaveu de la Diputació d’Alacant i alcalde d’Alcoi, Toni Francés, que aspirava a succeir José Chulvi amb el beneplàcit de Puig, quedarà relegat en favor del diputat en el Congrés i exalcalde d’Elx Alejandro Soler.

Francés, secundat per l’exdirigent Ángel Franco, recapta els seus màxims suports a la ciutat d’Alacant, l’Alcoià i la Marina Alta, mentre que Soler ha collit els seus vots al Baix Segura, la Marina Baixa i el Vinalopó, zones en què els socialistes pretenen intensificar els seus esforços per a traure-les del mapa electoral del PP. En el Palau preocupa la supervivència de Soler, l’últim ‘sanchista’, en un temps en què les divisions en el partit pretenien deixar-se arrere.

Les primàries del Partit Socialista del País Valencià provoquen un gir de 180 graus en les estructures provincials. Cap dels dirigents que encapçalava el partit aconsegueix revalidar el seu lideratge i els candidats alternatius prendran les regnes de la formació en la posada a punt per a l’any electoral. El secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, recupera el control a Castelló i enterra el sector crític a València, però troba a Alacant, terra complicada per a l’esquerra, una nova oposició.

La participació, per damunt del 80% a Castelló i Alacant i pròxima al 70% a València, fa un tomb al mapa de poder. El sector més pròxim a Ximo Puig celebra una victòria aclaparadora en l’antic feu de José Luis Ábalos, els seguidors del qual, tan confiats en el seu poder municipal, van plantar una certa resistència en el congrés autonòmic de Benidorm. En acabar la votació diumenge, les paperetes van donar un resultat diferent: un 80% dels vots per a Carlos Fernández Bielsa, alcalde de Mislata abrigallat des del Palau de la Generalitat; un 20% per a Mercedes Caballero, diputada autonòmica i veu crítica en el partit.

El secretari general valencià, reconciliat amb Ferraz de les conseqüències de la crisi del Comité Federal del 2016, va reclamar en el conclave de Benidorm que va revalidar el seu tercer mandat que la resta dels processos interns foren igualment tranquils. La contrapartida del pacte, van explicar en el seu moment els sectors més molestos amb el dirigent, era que es respectaren les direccions que volgueren continuar en les estructures provincials, un acord que no s’ha complit en les dues demarcacions que ara lideren els afins a Puig.

El baró socialista augmenta la seua influència en el territori, però amb les demarcacions provincials nord i sud dividides en dues meitats: a penes un centenar de vots han sigut decisius a Alacant i a Castelló per a provocar la capgirada i caldrà la integració perquè el partit arribe cohesionat a les cites electorals del 2023. El diputat provincial de Castelló Ernest Blanch serà substituït per l’alcalde de l’Alcora, Samuel Falomir i el portaveu de la Diputació d’Alacant i alcalde d’Alcoi, Toni Francés, que aspirava a succeir José Chulvi amb el beneplàcit de Puig, quedarà relegat en favor del diputat en el Congrés i exalcalde d’Elx Alejandro Soler.

Francés, secundat per l’exdirigent Ángel Franco, recapta els seus màxims suports a la ciutat d’Alacant, l’Alcoià i la Marina Alta, mentre que Soler ha collit els seus vots al Baix Segura, la Marina Baixa i el Vinalopó, zones en què els socialistes pretenen intensificar els seus esforços per a traure-les del mapa electoral del PP. En el Palau preocupa la supervivència de Soler, l’últim ‘sanchista’, en un temps en què les divisions en el partit pretenien deixar-se arrere.

Les primàries del Partit Socialista del País Valencià provoquen un gir de 180 graus en les estructures provincials. Cap dels dirigents que encapçalava el partit aconsegueix revalidar el seu lideratge i els candidats alternatius prendran les regnes de la formació en la posada a punt per a l’any electoral. El secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, recupera el control a Castelló i enterra el sector crític a València, però troba a Alacant, terra complicada per a l’esquerra, una nova oposició.

La participació, per damunt del 80% a Castelló i Alacant i pròxima al 70% a València, fa un tomb al mapa de poder. El sector més pròxim a Ximo Puig celebra una victòria aclaparadora en l’antic feu de José Luis Ábalos, els seguidors del qual, tan confiats en el seu poder municipal, van plantar una certa resistència en el congrés autonòmic de Benidorm. En acabar la votació diumenge, les paperetes van donar un resultat diferent: un 80% dels vots per a Carlos Fernández Bielsa, alcalde de Mislata abrigallat des del Palau de la Generalitat; un 20% per a Mercedes Caballero, diputada autonòmica i veu crítica en el partit.