La portada de mañana
Acceder
La ONU advierte de que “las represalias son ilegales” a Israel e Irán
El Ayuntamiento de Marbella recalifica los terrenos de la mansión de la alcaldesa
Opinión - Cómplices de la impunidad de Israel. Por Rosa María Artal

VÍDEO | El desnonament de 13 famílies a Montserrat es resol amb sis ajornaments i l’abandó de set pisos

“Ens han donat 10 dies hàbils per a intentar moure algun paper i que ens deixen quedar-nos. Nosaltres tenim dos xiquets menuts d’un i dos anys i no tenim on ficar-nos. Intentarem que ens posen un lloguer social, no ens neguem a pagar. Estem ací per necessitat, no ens agrada estar així, ens fa molta vergonya tot això, no sabem com portar-ho. Sort que els xics de la PAH ens han ajudat”. Aquest és el testimoniatge d’Alin, un jove de 26 anys afectat amb la seua parella i els seus dos fills pels 13 desnonaments que estaven previstos per a dimecres en un bloc de 54 habitatges de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) situats als carrers de la Pau i del Metge Manuel Llombart de Montserrat (la Ribera Alta), un municipi de 9.300 habitants.

Segons va comprovar in situ elDiario.es, una dotació important d’agents de la Policia Local i de la unitat d’intervenció de la Guàrdia Civil van acordonar la zona a primera hora del matí de dimecres per garantir la seguretat de l’operatiu i de la comitiva judicial, davant l’atenta mirada d’una dotzena d’activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Nombrosos veïns i veïnes de la zona s’hi van acostar a presenciar el dispositiu i alguns d’ells van denunciar que algunes de les famílies que ocupaven els habitatges de manera il·legal increpaven el veïnat quan s’acostava als jardins limítrofs i fins i tot traficaven amb droga.

No obstant això, moltes d’aquestes famílies van abandonar els habitatges abans que es feren efectius els desnonaments. Fonts de la Sareb van informar aquesta redacció que la comitiva va tapiar els 12 habitatges que estaven buits i que, dels 13 habitats amb ordre de desnonament, set havien sigut abandonats i desvalisats pels seus ocupants. A les sis famílies restants se’ls ha donat un termini de 10 dies per a acreditar situació de vulnerabilitat davant els jutjats per a poder acordar un lloguer social. A la resta de les famílies fins a les 54 del bloc, se’ls ha facilitat una venda preferencial o un lloguer social.

Segons explica Alin, van entrar al pis “fa sis mesos pagant 1.000 euros per l’obertura de la porta” i afig: “Després no teníem llum, no teníem aigua, no ens donaven la clau del pati, ens tancaven el pati. Hem passat per moltes coses i, ara que estàvem més tranquils, ens passa això. Jo tinc un contracte de 60 hores, que amb això no es cobra molt, i la meua parella té una nòmina molt baixeta, entre els dos no arribem ni a 800 euros al mes. M’han fet fix amb aquestes 60 hores i amb el temps em poden anar pujant, només espere que esperen un poc i que ens ajuden un poc pagant un lloguer baixet i que ens el vagen pujant a mesura pugen els ingressos. El problema és que hui dia et busques un pis i, a més que no el podem pagar, et demanen dos mesos de fiança a més del mes en curs, d’on trac jo 2.000 euros si he de donar menjar als meus fills?”.

La PAH ha estat acompanyant aquest grup de persones i “sí que s’ha aconseguit clarament que la Sareb no les despatxe i, a més, envia un treballador social que està estudiant la situació de vulnerabilitat o no que tenen per a oferir, si hi ha vulnerabilitat contracte de lloguer i si no, venda (preferent)”.

Des de la PAH insten la Sareb a “analitzar les situacions”. El problema més greu –sostenen– és que, des de fa moltíssims anys, el plantejament és que la Sareb té com a primera prioritat “rescatar els bancs, perquè tenien milers d’habitatges i aquests milers d’habitatges no sabien els bancs què fer-ne”.

“Demanem a la Sareb, demanem al Govern actual, al que hi ha hagut i a tots els altres, perquè creiem que tenen responsabilitat, tant comunitat autònoma com ajuntaments, que canvie el procediment de la Sareb”, insisteixen.