Per la gestió pública de la sanitat

Hi ha dues maneres de governar, la que busca el benefici financer i empresarial i la que posa per davant de tot el benestar i la realització pràctica dels drets civils dels ciutadans. Tots dos poden ser compatibles o no. Però és immoral i injust, i hauria de ser un delicte, anteposar el benefici econòmic a costa de la vulneració del dret ciutadà. Pense en el preu del medicament per tractar l'hepatitis C o en l'accés a l'assistència dels emigrants i refugiats. Quan es tracta de gestionar aspectes essencials com l'educació, la salut, la dependència, els salaris, les pensions, l'energia, el transport, la investigació científica o la seguretat, cap govern hauria de delegar la gestió en favor d'entitats privades que, en definitiva, es regeixen exclusivament per la lògica del benefici. L'educació, la salut, la seguretat o la vida digna, només es poden concebre com un negoci en la ment i en el programa polític de qui, no tenint tot escrúpol, està disposat a eliminar els excedents humans dels seus beneficis empresarials i financers.

El govern del Partit Popular s'ha caracteritzat per un programa privatitzador de tots els aspectes de l'economia. Aquest no ha estat tradicionalment, ni deu ser ara, el model de la socialdemocràcia. La privatització condueix a l'americanització més individualista i neoliberal, el contrari del model social europeu: és la destrucció de l'Estat de Benestar. En nom de la crisi i de l’anomenada tercera via els partits socialdemòcrates europeus van entrar en aquesta dinàmica autodestructiva i ara pateixen la conseqüència política d'una profunda crisi a tota Europa.

La sanitat pública espanyola té uns nivells de qualitat, de solvencia i un prestigi internacional guanyat a pols, gràcies a la bona gestió i la implicació exemplar del personal sanitari. Només les dramàtiques retallades pressupostàries dels successius governs conservadors han posat en perill aquesta excel·lència provocant deteriorament en les instal·lacions, tancaments de sales o quiròfans, retallades en les plantilles, llistes d’espera i contractes lamentables, o limitacions en l'accés a noves tecnologies. I tot això mentre es finançava amb recursos públics a consorcis privats de corporacions empresarials, asseguradores i financeres. Una estratègia de desmantellament i substitució del sistema públic, recolzada d'una campanya agressiva de prestigi del que és privat enfront d’allò públic. El que la sanitat pública necessita per augmentar els nivells d’excel·lència són recursos i suport polític.

El programa de reversió que està dut a terme la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública és exemplar i mereix convertir-se en un referent per a altres comunitats autònomes i altres aspectes de la dinámica social. I ho és més precisament perquè s'està tirant endavant front a tot tipus d'obstacles i argúcies legals, campanyes de difamació i intoxicació mediàtica, propaganda de les empreses privades, i pressions de les asseguradores internacionals i els poders financers. Fins i tot davant de les pressions diplomàtiques d'altres governs que defensen els beneficis de les seues grans corporacions, no la salut dels valencians. L'1 d'abril és un punt d'inflexió, una fita per a l'esperança. La sanitat valenciana recupera la gestió del que mai va haver d'abandonar, i els valencians hem d'estar ben orgullosos i esperançats del que aquest gran pas significa.