El comboi serà el motor

Les primàries de Compromís no van de “Què” farem a les institucions on compartim un programa de govern, treballat col·lectivament. Són, en tot cas,un procés obert per triar “Qui” ho farà, i en conseqüència, “Com” es farà. Per això, sense entrar en una competència de propostes innecessària, he insistit - fins la sacietat - en algunes idees implícites a un lema amb certa capacitat d'enganxar. “Canviar fa comboi”.

De “canviar” hi podríem parlar amplament. Tot i estar socarrat en política, la certesa d'un moment històric permet redimensionar el terme i recuperar-ho amb tot el seu valor: el de la transformació. I això s'explica millor si ens centrem en el terme que l'acompanya, Parlem del “comboi”.

Esta és -  no per casualitat - allò què podríem dir una paraula genuïna del valencià, poc coneguda més enllà,  almenys amb el significat que nosaltres li donem. Emprar-la  és,  per tant , una manera de ressaltar la perspectiva local davant un inexorable procés de canvi polític, que també haurem de fer social.

L'expressió ens parla d'una acció generalment col·lectiva - dis-li entusiasme, dis-li il·lusió - amb que es du a terme una acció. Una actitud que lluny de ser frívola és especialment necessària davant les adversitats. I ja sabeu que d'aixó , ara mateix, anem sobrats.

El comboi tracta, per tant , d'implicar, fins i tot d'emocionar a una col·lectivitat. Parla de generar una comunitat  per a engrescar i actuar. Un fet participatiu que aplicat a la política ens obri realitats que van més enllà de legislar i gestionar. I aplicat al canvi es sobrepassa la dimensió institucional.   

La nova política treballa en equip. Ja no es busca un campió de Trivial que coneix totes les respostes sinó les habilitats suficients per saber-les generar. Crear conversa i interacció, fer servir un comodí  - el del públic -  il·limitat que permet que l'acció política siga  - com ha de ser - una acció social. I si ens posem estrictes, el lema estaria millor expressat a l'inrevés . El comboi fa canviar.

Recentment al meu blog, publicava els noms de vint experiències col·lectives que actuen arreladament a València. Grups que, des d’àmbits ben diversos, no han esperat a un canvi polític per a incidir en la realitat. Des del Salvem el Cabanyal, fins al València Vibrant, el Solar Corona, la Fundació Nexe, els horts urbans de Benimaclet o el Russafa Escènica. Experiències ben diferents amb molt en comú. Superar adversitats de manera il·lusionant. Amb l'autoestima suficient per pensar que els esforços paguen la pena.i la convicció que només des de la col·lectivitat podem recuperar la ciutat.

Per això el canvi polític que s'acosta quedarà coix si no busca la seua expansió. Caldrà socialitzar el canvi i apostar per una participació, transversal i constant, que trencant els murs de pedra nstitucionals, esdevinga un procés flexible capaç d'abarcar-ho tot. 

A València no hi haurà prou amb una Regidoria de Participació. Caldrà tota una alcaldia, tot el seu ajuntament, per orientar  l’acció política a l'empoderament ciutadà i a fer entendre que el canvi - sobretot – també va amb la gent. Ens toca cooperar des d'una intel·ligència col·lectiva que haurem d' aprofitar.

Hi ha molta gent amb bones idees que porta temps esperant que algú els permeta aportar. I ho faran si implantem un nou paradigma, el del Cogovern i la Proposició. Si desterrem les actituds despòtiques que han prescindit de la gent, siguen quines siguen les sigles que encapçalen l'Ajuntament farem del comboi el motor del canvi real i desitjat. El potent motor d'un canvi, que a València, acaba de començar.