La portada de mañana
Acceder
Europa pisa el acelerador con las terceras dosis en plena incertidumbre por ómicron
'Streamer', el nuevo trabajador cultural explotado
Opinión - Asqueados de tanta bajeza, por Esther Palomera

La Metròpolis de Barcelona reforça les polítiques d’habitatge digne i assequible

Cornellá de Llobregat Pisa.

E. García

L'Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB, té en marxa diferents estratègies en matèria d'habitatge en el mandat 2019-2023 amb quatre instruments: la societat mixta Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), l'IMPSOL, el Consorci Metropolità de l'Habitatge i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OMHB).

També cal destacar una col·laboració interadministrativa amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) com a musculatura imprescindible per impulsar les polítiques d'habitatge. L'AMB va subscriure un protocol de col·laboració amb el MITMA i la Generalitat per fomentar la construcció d'habitatge de lloguer assequible o social, que es concreta en el foment de la promoció de 1.206 habitatges per part de l'IMPSOL/AMB.

De fet, l'any 2021, "ja hem rebut en base a aquest protocol la notificació de la subvenció de 5,4 milions d'euros concretats en els 327 primers habitatges, en 8 promocions a finalitzar abans del 2025", explica Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB.

4.500 habitatges en vuit anys

Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), construirà 4.500 habitatges de lloguer assequible en el territori metropolità en un termini de vuit anys. Aquesta societat mixta està formada per l'AMB (25%), l'Ajuntament de Barcelona (25%) i Cevasa-Neinor (50%) sota el paraigua de NIC Rent Residencial.

Junts han acordat l'ampliació de capital amb sis milions d'euros en forma de sòl i efectiu per part de l'AMB, sis milions més en efectiu per part de l'Ajuntament de Barcelona i 12 milions en efectiu per part del NIC Rent Residencial. En total, en les quatre fases en un termini de vuit anys, es materialitzaran diferents augments de capital social fins a arribar als 58 milions d'euros el soci privat i 58 milions els socis públics.

Begoña Antonell, consellera delegada d'HMB i coordinadora econòmica i financera de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB, detalla que la primera fase de l'operació preveu construir 640 habitatges a Barcelona (Sagrera i Casernes de Sant Andreu i Marina del Prat Vermell), Sant Boi de Llobregat, Montgat, i Sant Adrià de Besòs.

Resposta institucional a l'emergència habitacional

Antonio Balmón celebra que "la constitució d'aquesta societat mixta és la culminació d'un esforç ferm per impulsar polítiques metropolitanes d'habitatge de lloguer assequible que responguin a les necessitats reals dels ciutadans i facin front a l'emergència habitacional".

No en va, aquests habitatges allotjaran al voltant de 1.600 persones que pagaran el preu de lloguer d'HPO vigent en cada moment, que actualment és, com a màxim, de 8,95 euros el metre quadrat. En cas de persones amb dificultats per pagar el lloguer per motius socioeconòmics, les administracions podran subvencionar les quotes.

Balmón destaca també el valor d'HMB com "un exemple de col·laboració dels sectors públic i privat: una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d'habitatge digne i assequible".

L'IMPSOL té 1.450 habitatges en marxa

Però això no és tot. L'AMB pretén continuar les polítiques de construcció d'habitatge assequible i de qualitat mitjançant l'Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), entitat pública empresarial local dependent de l'àrea Metropolitana que preveu la construcció de gairebé 1.450 habitatges en procés (projecte, execució o acabats) i més de 1.600 en fase de gestió.

Josep Borrell, coordinador tècnic de l'IMPSOL, assegura que la intenció és "fer un canvi de paradigma perquè no sabem com viurem ni qui viurà d'aquí a 70 anys, per tant, és molt important la flexibilitat".

Amb aquest fi, s'està construint un model d'habitatge que s'adequa a les necessitats i demandes de la ciutadania després de la crisi de la Covid-19: habitatges sostenibles, inclusius, sostenibles i amb protecció oficial. És a dir, que redueixen la petjada ecològica i minimitzen les emissions de CO2 i la demanda energètica posterior.

Com s'assoleix aquest objectiu?

Amb la reducció de la demanda energètica (calefacció, llum, aire condicionat, etc.) als habitatges gràcies a l'augment d'aïllaments, que alhora permeten ventilació creuada. Afegint l'ús d'instal·lacions d'alta eficiència energètica mitjançant sistema d'aerotèrmia per a calefacció i producció d'aigua calenta.

Sumant la producció d'electricitat amb plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris i, finalment, amb la incorporació de materials reciclats i reciclables, sans i saludables, com l'estructura de fusta de l'edifici PISA de Cornellà.

En referència a aquesta construcció sostenible, Antonio Balmón considera que "és fonamental la transmissió de tots aquests valors a la ciutadania, perquè no només vetllen per l'interès de les persones que els utilitzaran, sinó que també hem de tenir un retorn a la societat en termes de crisis climàtica, construint edificis de consum gairebé nul".

Fins i tot s'han concebut des de la perspectiva de gènere. Com? Doncs han fet els habitatges trencant les jerarquies espacials i els repartiments de rols i poder tradicionals; dissenyant estances que permeten que totes les activitats puguin ser efectuades per dues persones alhora, fent valdre les tasques domèstiques com les cures, la cadena de la roba, l'alimentació o el reciclatge. El que és més, la cuina esdevé un espai central i obert, a partir del qual s'articulen la resta d'estances dels habitatges.

La rehabilitació, un altre pla essencial

Jose Antonio Artímez, director general del Consorci Metropolità de l'Habitatge, explica així mateix que el Pla Metropolità de Rehabilitació de l'habitatge, a conseqüència de la pandèmia, ha rebut un impuls extraordinari dels fons europeus. Els quals ajudaran centenars de milers de ciutadans a emprendre la rehabilitació dels seus habitatges, edificis i barris per adequar-los a l'eficiència energètica, amb els beneficis que això suposa per a la seva qualitat de vida i confort.

Per garantir que tothom pugui assumir aquestes obres, Artímez anuncia cinc programes d'ajuts públics que es basen que "com més renda, menys ajuda pública, perquè ja tenen capacitat per autogestionar-se i buscar la subvenció. I a les rendes més baixes, l'administració els ho farà tot, si cal amb un finançament de fins a 15 anys".

De manera que, amb aquesta oportunitat única, no hi haurà veïns que tinguin excuses per negar-se a emprendre la rehabilitació, però, en tot cas, ara es pot aprovar la reforma amb la majoria simple dels propietaris de les comunitats de veïns.

El parc d'habitatges de la corona metropolitana anterior al 1980 és de 408.646. En aquest sentit, no va ser fins a 1979 que no es van aprovar a Espanya, a causa de la segona crisi del petroli, normatives mínimament exigents pel que fa a l'aïllament tèrmic. Així mateix, el 60% dels habitatges no tenen l'accessibilitat garantida i, a més, els edificis emeten el 40% dels gasos amb efecte d'hivernacle. L'objectiu és rehabilitar 51.000 habitatges en els propers 10 anys.

La qualitat, el confort i la seguretat urbana

A banda, les promocions d'habitatge tenen una forta vinculació amb el paisatge urbà. Amb totes aquestes mesures polítiques es pretén aconseguir una millor qualitat urbana, més seguretat. I tenim exemples com la promoció al carrer Carolina Catasús de Sant Just Desvern, a on es prioritza la relació dels habitatges amb l'exterior i en potencia la integració urbana, en un entorn en contacte amb el parc de Collserola i amb un jardí comunitari propi.

Sense oblidar la prova pilot en Santa Coloma, on es va rehabilitar un carrer i ha esdevingut l'orgull dels veïns, com reconeix el president de l'associació de Veïns de Fondo Alto, Manuel Moreno Luque: "ens ha canviat la vida una barbaritat, ja que ara disposem d'aïllant en els edificis i això ens permet que no entri gens de fred i estalviem en calefacció".

I afegeix que "en utilitzar menys els calefactors que fa temps, es nota en la factura de la llum. Si les pujades constants haguessin passat anys enrere, ho estaríem passant malament".

Més enllà d'aquests projectes, l'AMB continuarà investigant el mercat de l'habitatge, per tenir en tot moment una imatge clara i representativa del sector immobiliari a través de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, per tal d'evitar una eventual desprotecció dels ciutadans o la pèrdua d'habitatge de lloguer assequible o de renda social.

Etiquetas
Publicado el
19 de noviembre de 2021 - 04:00 h

Descubre nuestras apps

stats