D'“amagar pacients” amb Cospedal a la 'fuga' de càrrecs al principal hospital balear: les polèmiques de la gerent de Son Espases

Prop d'una quinzena de càrrecs han abandonat els seus llocs al principal hospital públic de les Balears des que la seva gerent, Cristina Granados, assumís el càrrec el setembre de 2023, coincidint amb la recentment estrenada legislatura del PP. Mentre diverses persones que van formar part de l'equip de Son Espases descriuen un deteriorament del clima intern -“no dormíem perquè la inquietud era constant”, relata una d'elles en conversa amb elDiario.es-, els sindicats fa mesos que denuncien pressió assistencial, falta d'infermeres i llevadores i problemes de saturació. A això se suma el testimoni d'una antiga responsable de Comunicació, que assegura haver patit nombroses situacions d'assetjament i humiliació durant la seva etapa a l'hospital. “Vaig començar molt feliç i vaig acabar molt malament”, assenyala en declaracions a aquest diari.

L'última a sortir del centre hospitalari va ser la directora d'Infermeria, Natalia Vallés, a principis de setembre. Amb prou feines unes setmanes abans havia dimitit José Antonio Visedo, director de Gestió i Serveis Generals, qui, al seu torn, havia arribat al càrrec després de la sortida del seu antecessor, Alfonso Macías. L'any passat van marxar, en tot just uns mesos, quatre responsables del Servei d'Atenció a l'Usuari, mentre que subdirectors de diferents àrees ja no figuren en aquests llocs. Malgrat això, i reivindicant tant la seva trajectòria professional com els resultats de la seva gestió, el PP, que governa les Balears amb Marga Prohens al capdavant, tanca files entorn de la gerent que va aterrar fa tres anys a Son Espases de la mà de la consellera de Salut, Manuela García.

La seva arribada a les Balears va arribar precedida de polèmica: a l'hospital de Móstoles va ser durament qüestionada per representants sindicals i, sota la seva gerència, fins a 18 facultatius van presentar la seva dimissió; en el de Toledo, al qual va accedir per lliure designació en plena etapa de retallades de María Dolores de Cospedal, va ordenar el fulminant cessament del coordinador d'Urgències després que aquest es negués, segons els treballadors, a “amagar els pacients als passadissos” per ocultar la saturació del servei -segons va defensar Granados, va ser aquell qui va presentar la seva dimissió-; en el de Salamanca, fins a sis sindicats van denunciar “maltractament professional”, canvis continus d'unitats i problemes en les llistes d'espera, mentre la Junta de Personal va arribar a acusar-la de portar l'hospital “a la deriva”.

Granados dimitia de l'hospital salmantí el febrer de 2019 al·legant “motius personals” i, posteriorment, passaria a assumir la gerència de l'Hospital de Torrejón (un hospital públic gestionat per Ribera Salud), on va romandre fins al 2020, abans d'incorporar-se a Quirónsalud com a directora territorial d'Hospitals a Madrid. Va ser després d'aquesta última etapa quan va desembarcar a Balears per assumir la gerència de Son Espases.

Tot just unes setmanes després del seu nomenament a l'hospital de referència de les illes, els dubtes sobre la seva elecció, alimentats per la controvèrsia que havia acompanyat el seu pas per altres hospitals, van arribar al Parlament balear. El Grup Socialista va reclamar la seva compareixença per donar compte de la seva trajectòria, mentre una diputada de Vox registrava diverses preguntes per escrit per conèixer si l'elecció de Granados havia respost a un “criteri polític o professional” i si la Conselleria de Salut era conscient que la nova gerent venia “precedida d'una gran polèmica” i si hi havia hagut altres candidats al lloc.

Al novembre de 2023 -dos mesos després de la seva designació-, Granados compareixia en comissió parlamentària per defensar la seva idoneïtat: “Crec que tinc suficient currículum per poder estar dirigint un hospital com Son Espases”, proclamava. Mentrestant, el Govern responia mesos després a la petició de Vox destacant la seva “dilatada i òptima trajectòria professional” i assegurant que s'havien valorat “diferents perfils professionals”, sense especificar quins.

Una cadena de sortides a la cúpula

En les darreres setmanes, el nom de Granados ha ressorgit amb força arran de les recents sortides i la denúncia pública efectuada per Sabrina Vidal, periodista que des del novembre de 2024 dirigia el gabinet de premsa de l'hospital. A través d'un escrit publicat en xarxes socials, Vidal arriba a definir-se com “una supervivent de la gerència de Son Espases”. “Ni tan sols sé com he arribat fins aquí”, asseverava. El Govern, tanmateix, manté ferm el seu suport a Granados. “La seva gestió l'avala”, asseverava dimarts passat, durant el ple del Parlament, la consellera Manuela García.

Mentrestant, la persona que va treballar en l'estructura directiva de l'hospital amb la qual aquest diari ha contactat -i qui sol·licita mantenir-se en l'anonimat- descriu un clima de desconfiança en el qual els responsables del centre van deixar de sentir-se recolzats i van començar a treballar amb major cautela. El seu testimoni resumeix fins a quin punt va anar degradant-se l'ambient intern durant la seva etapa al centre hospitalari. “Les reunions es van convertir en enfrontaments”, assegura, asseverant que les propostes dels diferents departaments eren qüestionades de manera constant.

Recorda, així mateix, que va arribar a viure les reunions de direcció amb una tensió que, segons el seu relat, transcendia les discrepàncies professionals: “Anaves a treballar pensant: 'A veure quin detonant ens espera avui perquè ens esbronquin'”. També sosté que es va produir una creixent concentració de les decisions en la gerència. “Es qüestionava constantment la nostra competència”, assegura, recordant que cada vegada resultava més difícil mantenir autonomia en les àrees que estaven sota responsabilitat dels diferents directius.

Les reunions es van convertir en enfrontaments i es qüestionava constantment la nostra competència

Presumptes humiliacions, exclusió i pressió

La seva descripció de l'ambient intern és especialment contundent: “Els que sobreviuen ho fan amb el despatx tancat per no assabentar-se de res”. Tanmateix, distingeix entre el funcionament assistencial de l'hospital i la situació de la direcció. “Son Espases és una meravella. Té una gent meravellosa”, afirma. El problema, sosté, es trobaria en l'estructura de comandament, que segons la seva opinió ha quedat “a la deriva” després de la successió de sortides i canvis en llocs de responsabilitat.

elDiario.es ha intentat contrastar aquestes informacions amb Granados a través de diferents departaments del Govern, però assenyalen que prefereix no fer declaracions sobre aquest assumpte. Sí que va defensar la seva gestió durant la compareixença que, a petició de l'oposició, va efectuar al Parlament el passat 10 de juny, mesos abans, per tant, que esclatés amb major intensitat la polèmica actual sobre les sortides de directius.

El relat de la periodista Sabrina Vidal afegeix una altra dimensió a la polèmica que envolta la gerència. La que va ser responsable de Comunicació de Son Espases va fer públic el seu testimoni sobre episodis que descriu com a humiliacions, exclusió i pressió durant la seva etapa a l'hospital. Vidal sosté que el deteriorament de la relació amb la gerència va acabar afectant la seva salut i que va arribar a necessitar atenció psicològica i una baixa mèdica abans de sol·licitar un canvi de destí i abandonar finalment l'IB-Salut. El seu relat no identifica expressament Cristina Granados com a responsable de cadascun dels episodis que descriu, però situa el conflicte en l'entorn de la gerència.

La que va ser responsable de Comunicació de Son Espases, Sabrina Vidal, va fer públic el seu testimoni sobre episodis que descriu com a humiliacions, exclusió i pressió durant la seva etapa a Son Espases

“Vaig començar molt feliç i vaig acabar molt malament”

En declaracions a elDiario.es, Vidal descriu una organització travessada per conflictes interns i decisions que, segons la seva percepció, s'adoptaven en un clima de desconfiança. També assegura que les tensions afectaven diferents nivells de l'estructura directiva i que alguns professionals optaven per aïllar-se per protegir-se. El seu relat inclou referències a enfrontaments entre responsables, a la sortida de membres de l'equip i a la dificultat de conèixer què passava realment dins de la gerència.

L'exresponsable de Comunicació també considera que el principal problema de l'hospital no és la falta de professionals capaços, sinó la manera com s'exerceix el poder dins de l'organització. En la seva opinió, Son Espases compta amb equips i treballadors de gran valor, però la successió de conflictes i sortides ha acabat danyant la seva estabilitat interna.

El passat 7 de setembre, la Junta de Personal de Son Espases va abordar la denúncia pública de la periodista després que el Sindicat d'Infermeria SATSE reclamés una reunió extraordinària i demanés explicacions a la gerència. Els representants dels treballadors van rebutjar elaborar un escrit de condemna pel suposat assetjament denunciat per Vidal en no assolir la proposta la majoria necessària. Granados no va acudir a la reunió i l'IB-Salut va argumentar que no constaven denúncies pels canals reglamentaris i que Vidal ja no treballava al centre. SATSE va reclamar llavors revisar els protocols contra l'assetjament i investigar si l'antiga responsable de Comunicació havia traslladat les seves queixes per correu electrònic als seus superiors.

Fonts del Govern, en ser preguntades per elDiario.es sobre si s'ha obert cap tipus d'investigació interna entorn del cas de Vidal i la situació d'altres càrrecs, defensen que no han rebut denúncies formals per assetjament a través dels seus canals interns i remeten a les declaracions públiques ja efectuades per diversos responsables de l'Executiu autonòmic, entre ells el director general del Servei de Salut, Javier Ureña, qui ha reduït el conflicte conegut per l'Administració a “desavinences tècniques a nivell professional” i ha defensat públicament la continuïtat de Granados.

Davant d'això, Vidal matisa que no va existir una denúncia formal, però sí “repetides peticions d'ajuda”. “Des del minut zero coneixien la meva situació i la dels altres afectats a mesura que han anat caient”, incideix la periodista, qui assegura, a més, que hi ha constància de tot això per escrit.

D'altra banda, les resolucions oficials consultades per aquest mitjà mostren una renovació constant de llocs de comandament i supervisió a Son Espases. Entre els procediments utilitzats figura la lliure designació, una fórmula prevista per a determinats llocs i que no implica per si mateixa cap irregularitat. El 2024, per exemple, es van convocar mitjançant aquest sistema diverses places de responsabilitat, entre elles llocs de supervisió i encarregats de torn; posteriorment es van produir noves convocatòries i adjudicacions en àrees com Farmàcia Hospitalària, Hemoteràpia, Admissió o Convalescència. La documentació disponible permet seguir els canvis en l'estructura directiva, encara que no permet establir per si sola que aquestes reorganitzacions responguin a un determinat criteri polític o personal.

Son Espases defensa la gestió de Granados

Les informacions sobre una pèrdua de suport intern de Granados havien aparegut fins i tot abans que Vidal fes públic el seu testimoni. Al juny, fonts del mateix hospital consultades per la Cadena SER van descriure un “clima de tensió insostenible”, amb “faltes de respecte” i ordres “directes i unidireccionals”. “Hi ha moltíssimes fissures internes i té un equip unit contra ella. Hi ha un ambient tens i hostil”, asseveraven les mateixes fonts.

elDiario.es s'ha posat en contacte amb el gabinet de comunicació de Son Espases, des d'on lamenten que el focus sobre les sortides i els conflictes interns estigui deixant en segon pla l'activitat assistencial de l'hospital i posen l'accent en la dimensió del centre, amb uns 6.000 professionals. Sostenen que, davant l'atenció mediàtica que han rebut les sortides d'alguns càrrecs, durant aquests anys s'han posat en marxa i millorat diversos serveis i prestacions. Entre els exemples que citen figuren l'ampliació de l'atenció a pacients amb ictus, l'activitat del servei d'Al·lergologia i la renovació de vuit quiròfans, a més de la incorporació d'un de nou i la previsió de reformar-ne tres més.

Des de l'hospital de Son Espases defensen que, davant l'atenció mediàtica que han rebut les sortides d'alguns càrrecs, durant aquests anys s'han posat en marxa o millorat diferents serveis i prestacions

Des de l'hospital situen així la resposta a les crítiques en els resultats de gestió i assistencials més que en les polèmiques sobre el funcionament de la cúpula. La posició traslladada és que no s'està produint una situació excepcional a Son Espases respecte d'altres etapes i que l'hospital continua funcionant amb normalitat malgrat l'atenció sobre els canvis en el seu equip directiu. És la mateixa postura que manté el Govern, que en els últims dies ha reforçat públicament el seu suport a Granados.

La pressió assistencial entra en conflicte

Les crítiques a la gerència no es limiten al funcionament de l'estructura directiva. SATSE ha vinculat la seva petició de cessament a problemes assistencials que, denuncia el sindicat, s'han agreujat durant l'estiu: falta d'infermeres, sobrecàrrega de treball i pressió en serveis com Urgències i Neonatologia. El sindicat considera especialment significativa la sortida de Natalia Vallés per produir-se després d'un període d'elevada pressió assistencial.

L'entitat sosté que en determinades ocasions s'hauria obviat el criteri de Vallés en decisions relacionades amb l'atenció als pacients. Per a SATSE, Son Espases “no pot continuar ocupant titulars de dimissions, conflictes interns, acusacions públiques de suposats tractes vexatoris i un seguit de problemes de gestió i assistencials que només aconsegueixen desprestigiar la imatge de l'hospital de referència de les Balears i, la qual cosa és més greu, danyar la confiança dels seus professionals”.

Per a SATSE, Son Espases "no pot continuar ocupant titulars de dimissions, conflictes interns, acusacions públiques de suposats tractes vexatoris i una retahíla de problemes de gestió i assistencials que només “aconsegueixen desprestigiar la imatge de l'hospital de referència de Balears"

La sortida de la directora d'Infermeria és, segons el sindicat, “la gota que ha fet vessar el got” després d'un estiu marcat per “una successió de problemes que evidencien la falta de previsió i de capacitat de gestió de la gerència”. SATSE situa entre ells la falta d'infermeres i matrones i la saturació de les Urgències, on, segons denuncia, s'han arribat a acumular desenes de pacients pendents d'ingrés.

Especialment crítica, sosté l'organització sindical, va ser la situació de Neonatologia: “16 nadons per a una unitat de 12 places i infermeres atenent fins a tres pacients”. “No es pot gestionar un hospital de referència a costa de sobrecarregar els seus professionals i posar al límit la seguretat dels pacients”, denunciava SATSE en un comunicat difós el passat 10 de setembre.

Dos dies abans, el Govern havia difós un comunicat sobre l'increment de recursos humans de Son Espases: la Conselleria de Salut va assegurar que l'hospital havia augmentat la seva plantilla un 8% des de 2023, amb 441 professionals més, entre ells 320 incorporacions d'infermeres i tècnics en cures auxiliars d'infermeria (TCAE) i 78 metges especialistes. Segons les dades facilitades per l'Executiu, la plantilla de l'hospital de referència de les Balears ascendeix actualment a 5.822 treballadors.

“Peonades premium”

El mateix sindicat va denunciar al juny les denominades “peonades premium”, unes jornades extraordinàries la despesa de les quals hauria augmentat un 60% mentre l'activitat quirúrgica descendia un 11%. També s'hi va afegir la polèmica per la participació de Granados en una manifestació a Madrid en suport dels metges en vaga i la del seu director mèdic, Vicente Torres, en les mobilitzacions celebrades davant Son Espases, precisament mentre l'hospital afrontava problemes de llistes d'espera i saturació a Urgències. Per al sindicat, aquestes decisions reflecteixen una falta de prioritats: “És difícil entendre aquestes prioritats quan l'hospital té problemes que requereixen solucions urgents i és una mostra més de la dubtosa capacitat de la gerent per fer front a la gestió de Son Espases”.

Davant les crítiques abocades a nivell sindical, la Conselleria ha defensat públicament les decisions adoptades per l'hospital i ha desvinculat els complements salarials de l'evolució de les llistes d'espera. La titular d'aquest departament, Manuela García, va sostenir al juny que el fet que determinats professionals cobressin complements diferents no implicava que haguessin de deixar de treballar i va afirmar que “ells fan la seva feina”. La mateixa Granados, en la compareixença parlamentària que va realitzar aquest mateix mes, va defensar els complements quirúrgics com una eina per realitzar intervencions complexes fora de l'horari ordinari i va negar que s'estiguessin retenint pacients, endarrerint altes o tancant les Urgències.

En una entrevista a Onda Cero, la màxima responsable de Son Espases va admetre ser “molt exigent”, va rebutjar l'etiqueta d'autoritària i va atribuir el deteriorament de les llistes d'espera a la vaga mèdica, defensant que la demora màxima quirúrgica havia baixat de 1.200 a 643 dies i la mitjana de 125 a 107.

La Conselleria de Salut ha defensat públicament les decisions adoptades per l'hospital i dona suport a la gerent

Controvèrsia en altres hospitals

Granados va arribar a Son Espases procedent de Quirónsalud, on ocupava la direcció territorial d'Hospitals de Madrid després d'haver passat per la gerència de diversos hospitals públics i privats. El seu ampli currículum en gestió sanitària va ser precisament un dels principals arguments esgrimits per l'Executiu de Prohens per justificar la seva elecció. Tanmateix, la seva trajectòria al capdavant de diferents centres sanitaris també va estar acompanyada d'episodis de conflictivitat i crítiques al seu model de gestió.

El seu pas per l'Hospital Virgen de la Salud de Toledo, que va dirigir entre agost de 2014 i 2015 (amb Cospedal al capdavant de la presidència de Castella-la Manxa), va estar marcat per les denúncies de saturació de les Urgències i pel conflicte amb part de la plantilla. El novembre de 2014, el coordinador d'Urgències va ser cessat després d'un enfrontament amb Granados: treballadors del centre van atribuir el cessament a la seva negativa a ocultar de la vista els pacients hospitalitzats als passadissos, com van recollir llavors diversos mitjans de comunicació, entre ells elDiario.es, mentre la pròpia gerència negava que existís un col·lapse extraordinari i defensava que el funcionament d'Urgències era similar al d'anys anteriors.

Mesos després, a l'abril del 2015, les auxiliars d'Infermeria dels quiròfans van presentar davant la Inspecció de Treball una denúncia contra la gerent per sobrecàrrega laboral. Segons el sindicat CSIF, les professionals feia anys que reclamaven reforços i eren obligades a assumir, dins de la seva jornada ordinària, les urgències de cirurgia cardíaca, les extraccions d'òrgans i els trasplantaments renals, a més de les seves funcions habituals, com va informar en el seu moment la Cadena SER. El sindicat sostenia que aquesta situació es produïa de forma constant i que les treballadores es trobaven “al límit de rendiment i possibilitats”. Aquella mateixa tardor, la supervisora d'Infermeria d'Urgències dimitia després de reclamar més personal davant l'obertura de nous boxes. El Servei de Salut de Castella-la Manxa (SESCAM) va al·legar en nota de premsa que la dimissió d'aquesta professional es devia “a motius personals”.

Durant la seva etapa al capdavant del Complex Assistencial Universitari de Salamanca, entre 2015 i 2018, Granados va rebre crítiques sindicals per la seva gestió, especialment per les llistes d'espera, el tancament de llits i les relacions amb els representants dels treballadors. El 2015, SATSE va arribar a qualificar de “dictatorial” la seva actitud i va sostenir que la seva trajectòria prèvia a Guadalajara i Toledo estava marcada per una “nul·la predisposició a negociar” amb els representants sindicals.

Granados va arribar a Son Espases procedent de Quirónsalud i després d'haver passat per la gerència de diversos hospitals. La seva trajectòria ha estat acompanyada d'episodis de conflictivitat i crítiques al seu model de gestió

En plena polèmica per la seva gestió, Granados defensava públicament la seva actuació en una entrevista amb la Cadena SER en la qual va abordar les llistes d'espera i el tancament de llits, dos dels principals focus de crítiques a la seva gestió a Salamanca. L'aleshores gerent assegurava que havia arribat a l'hospital amb la intenció d'“obrir un temps de diàleg” i afirmava que es reunia cada mes amb sindicats, caps de servei i supervisors per conèixer els problemes del centre.

Un dels episodis que va aixecar la polseguera al seu pas pel centre hospitalari va ser la instal·lació d'una estructura exterior -popularment batejada com la “jaima”- per realitzar ressonàncies magnètiques mentre l'hospital renovava el seu únic equip. La mesura va ser durament qüestionada per les condicions en les quals els pacients havien d'accedir a una prova diagnòstica dins d'una instal·lació provisional en un context de crítiques a la gestió del complex i a la reorganització d'espais.

Només uns mesos després, al desembre del 2016, sis sindicats -CCOO, CGT, CSIF, SATSE, UGT i USAE- van exigir públicament la seva dimissió i van convocar una protesta a la qual van assistir un centenar de professionals d'Infermeria arran d'unes declaracions de Granados sobre les infermeres que van ser considerades com una falta de respecte i un “maltractament professional”. Les organitzacions sindicals van denunciar “canvis continus d'unitats” i “llargues llistes d'espera quirúrgiques i de consultes”.

Per la seva banda, l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de Salamanca va qüestionar a l'agost d'aquell any el nomenament de Granados i va arribar a plantejar si la seva arribada a la província constituïa un “premi” o un “desterrament” després de la seva sortida de Castella-la Manxa. En un text especialment crític amb la política sanitària de l'Executiu del PP, l'associació afirmava: “Sembla que el Partit Popular premia els que en la seva gestió han estat fidels als dictats del partit encara que la seva actuació hagi estat dolenta i en contra de l'opinió de la majoria de la població”. Un any després, una Marea Blanca va reclamar públicament el seu cessament.

L'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de Salamanca va afirmar: 'Sembla que el Partit Popular premia als que en la seva gestió han estat fidels als dictats del partit encara que la seva actuació hagi estat dolenta i en contra de l'opinió de la majoria de la població'

Al febrer del 2019, Granados abandonava la gerència del complex hospitalari salmantí al·legant “motius personals” per passar a assumir, tot just uns dies després, la direcció de l'Hospital Universitari de Torrejón. Va romandre al capdavant del centre madrileny fins al 2020, quan va fer el salt a Quirónsalud com a directora territorial d'Hospitals a Madrid. Després d'aquesta etapa en la sanitat privada, va tornar al sistema públic per assumir, el setembre del 2023, la gerència de Son Espases.

Un model de direcció sota escrutini

Al novembre, tot just dos mesos després del seu nomenament, Granados compareixia davant el Parlament després que així ho sol·licités una cinquena part dels diputats de la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals, adscrits al Grup Socialista, amb l'objectiu exprés d'“avaluar la seva idoneïtat” per dirigir l'hospital. El diari de sessions de la Cambra permet reconstruir les preguntes que va rebre Granados i les explicacions que va oferir llavors sobre la seva trajectòria, la seva arribada a les Balears i el seu projecte per al principal hospital públic de les illes.

Granados va dedicar bona part de la seva intervenció inicial a defensar la seva trajectòria professional. Va explicar que havia començat “des de baix”, com a metgessa, i que havia passat per llocs de cap de servei, subdirectora, directora mèdica i gerent. Va enumerar la seva experiència a Móstoles, Guadalajara, Toledo i Salamanca, a més de la seva etapa posterior a l'Hospital de Torrejón i a Quirón. El seu argument central per justificar la seva idoneïtat va ser precisament l'experiència acumulada en hospitals de diferents mides i la seva capacitat per introduir canvis.

Tanmateix, la compareixença va adquirir especial interès quan el socialista Carles Bona va confrontar aquesta trajectòria amb les informacions publicades sobre el seu pas per altres hospitals. Li va preguntar per les crítiques rebudes a Móstoles, Toledo, Salamanca i Torrejón i va arribar a llegir literalment titulars i acusacions de sindicats i professionals. Entre elles, una d'UGT que qualificava el seu estil de direcció a Móstoles de “no dialogant i dictatorial” i vinculava la seva gestió a la sortida de 18 facultatius d'Urgències. La gerent va arribar a assenyalar que una de les representants sindicals que figurava en les informacions crítiques va acabar sent amiga seva i que conservava fins i tot “un regal del comitè de personal de l'hospital”.

Sobre Toledo, li va preguntar per les informacions que asseguraven que havia cessat el coordinador d'Urgències per negar-se a “amagar” pacients als passadissos. Sobre aquest tema, Granados va explicar que va arribar a aquest centre hospitalari per abordar un problema greu d'organització d'Urgències, després que s'haguessin produït “esdeveniments adversos importants” que, segons la seva explicació, estaven relacionats amb la mala organització del servei. Sobre l'episodi del coordinador d'Urgències, va negar haver-lo cessat: va sostenir que “ell va presentar la seva dimissió” perquè no estava d'acord amb les mesures que estava aplicant la direcció.

Sobre Salamanca, va defensar que va ser triada per la seva experiència en projectes de construcció i reorganització hospitalària. El seu relat es va centrar en la fusió de dos hospitals, la reorganització dels serveis, el nomenament de direccions úniques i el replantejament del projecte del nou hospital, el pla funcional del qual havia quedat obsolet. Quan Bona li va plantejar les crítiques pels canvis d'espais i la polèmica de la unitat mòbil de ressonàncies instal·lada a l'exterior, Granados va respondre que els canvis eren necessaris per organitzar el nou hospital i va explicar que l'hospital només tenia una ressonància, que en van aconseguir comprar una altra i que, durant el període de transició, van haver d'instal·lar una unitat externa coberta. Ho va justificar al·legant que era necessari cobrir l'estructura “perquè els pacients no estiguessin despullats fent-se una ressonància”.

“Tindré un equip magnífic a Son Espases”

També va respondre directament als dubtes sobre la seva arribada a Balears. Quan li van preguntar si coneixia prèviament la consellera Manuela García i per què havia estat triada, va contestar que no la coneixia “de res”, assegurant que la consellera havia demanat “gent experta i tècnica” per dirigir Son Espases. Va afegir: “Crec que tinc prou currículum per poder estar dirigint un hospital com Son Espases”. Sobre les informacions que parlaven de malestar al PP pel seu nomenament, va afirmar: “I al PP ningú m'ha traslladat cap inconvenient”.

Crec que tinc prou currículum per poder estar dirigint un hospital com Son Espases

En aquella compareixença, Granados va defensar que una de les seves prioritats era precisament estabilitzar els professionals i reduir l'estrès mitjançant una millor organització de la feina. Va dir que no tenia sentit que una persona estigués canviant contínuament de lloc i va afirmar: “Cal estabilitzar el lloc de treball i estabilitzar la formació”. També va sostenir que els canvis s'havien de fer “sempre parlant amb els professionals que estan implicats”.

En explicar com pensava formar el seu equip a Son Espases, Granados va dir que volia comptar fonamentalment amb persones de dins de l'hospital. “El més important d'un projecte és un equip”, va afirmar, i va afegir que havia tingut l'oportunitat d'entrevistar professionals i que comptava amb “tres directors amb experiència” que l'ajudarien. Fins i tot va assegurar: “No em cap el menor dubte que tindré un equip magnífic. No em cap el menor dubte”.