Imputat l'expresident del Parlament Balti Picornell per referir-se com a “puto nazi” al diputat de Vox Jorge Campos

Un jutge de Palma ha citat a declarar en qualitat d'investigat l'expresident del Parlament balear Balti Picornell arran d'una querella interposada pel diputat de Vox al Congrés Jorge Campos després que l'exdirigent de Podem es referís a ell en xarxes socials com a “puto nazi”.

La citació, que tindrà lloc el pròxim 11 de juny a la Secció d'Instrucció número 8 del Tribunal d'Instància de Palma, l'ha donada a conèixer el mateix Picornell a través del seu compte a X. L'exparlamentari ha intentat restar transcendència al cas i ha ironitzat sobre la investigació: “Dejo esto por aquí antes de que los medios fachuzos empiecen a esparcir mierda. Tranquilidad, no estoy involucrado en nada del expresidente Zapatero. Como dije ayer, una fotografía, una historia y mucha piel fina por parte de un personaje de la ultraderecha española ha acabado en esto”, escriu.

Es dona la circumstància que, el maig de 2024, el mateix diputat de Vox va comparar la gran manifestació celebrada dies abans en favor del català, utilitzant per fer-ho la imatge d'una desfilada de torxes celebrada pocs mesos després que Adolf Hitler arribàs al poder.

Campos també va assenyalar en una altra publicació catalanistes i independentistes en el context de la Diada de Mallorca. “Aquest dia sabem que, a Palma de Mallorca, els separatistes pancatalanistes estan tots al mateix lloc. Aquestes oportunitats s'haurien d'aprofitar”, va escriure al seu compte de X. “Contra la seva malaltia, la nostra immensa il·lusió de fer un país millor que el que ells representen”, va afegir.

Picornell va presidir el Parlament entre 2017 i 2019, durant el segon mandat de la socialista Francina Armengol. Durant la seva etapa al capdavant de la cambra autonòmica va intentar projectar una imatge austera i institucional, marcada per la proximitat als moviments socials i per gestos simbòlics contra els privilegis associats al càrrec. Entre aquests, va renunciar a utilitzar el cotxe oficial i va defensar una presidència més pròxima a la ciutadania i menys vinculada a la solemnitat tradicional de les institucions.

Després d'abandonar la primera línia política, també va renunciar a continuar a la direcció orgànica de Podem i es va anar allunyant progressivament de l'activitat institucional. En els darrers anys ha mantingut, tanmateix, una intensa activitat a les xarxes socials, especialment marcada per les seves crítiques a l'extrema dreta i a Vox.

El coordinador general de MÉS per Mallorca i portaveu de la formació al Parlament, Lluís Apesteguia, ha expressat públicament el seu suport a l'expresident de la cambra balear. “Sempre a l'equip de Balti Picornell. És igual quan llegeixis això, perquè entre la bona i la mala gent mai ens hem d'equivocar de bàndol”, ha escrit a les xarxes socials.

El discurs ultra de Jorge Campos

La trajectòria de Jorge Campos està marcada per un discurs bel·ligerant contra la immigració, les identitats LGTBI+, les polítiques en favor de la llengua catalana i la memòria democràtica. El setembre de 2022, la llavors presidenta del Govern, Francina Armengol, li va retreure que en una intervenció al Parlament balear vinculàs la “taxa de criminalitat de Balears” amb l'“augment constant d'immigrants il·legals”. “No tot s'hi val en política. En política no val la mentida com a norma en les seves intervencions, no val el racisme ni val la xenofòbia que vostè aplica”, li va etzibar la dirigent socialista.

El mes d'octubre passat, Campos va instar el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, a “acollir MENES al seu palau” -reproduint la terminologia amb què l'extrema dreta al·ludeix de forma despectiva els menors migrants no acompanyats- després que el prelat fes una crida a la ciutadania i als responsables polítics per frenar els discursos d'odi contra les persones migrants: “Anomenar-los delinqüents és una calúnia, una acusació molt greu contra gent que ha hagut de marxar de casa seva”, va proferir el bisbe.

El diputat ultra també va convertir el debat educatiu en un camp de batalla ideològic, acusant l'anterior Executiu d'esquerres d’“adoctrinar” els alumnes i prometent “treure de les escoles” aquells que, segons ell, “ataquen la nació”. Segons el seu parer, aquests docents havien de ser expulsats “per higiene democràtica”.

En un altre missatge a X, Campos, lluny de condemnar la crema d'una bandera LGTBI en un institut de Muro (Mallorca), va lamentar els fets en considerar que l'ensenya “ensujava la paret” i “podrien haver-se ocasionat danys materials o personals”. “Què hi pinta aquesta tela multicolor, que representa una ideologia discriminatòria, a la paret d'un institut? Els centres educatius no han de ser murals on es pengin pancartes, banderes o símbols amb càrrega ideològica o política, com aquesta bandera multicolor. Únicament han de comptar amb les banderes oficials”, va manifestar.

Abans de fer el salt a la primera línia política, Campos es va donar a conèixer a Balears com a president i principal rostre visible de l'associació Cercle Balear, una entitat de caràcter ultraconservador fundada el 1999 i centrada a combatre el que denominava “pancatalanisme”. Des d'aquesta plataforma va impulsar durant anys campanyes contra les polítiques de normalització lingüística, l'ensenyament en català i l' ús institucional de la llengua pròpia de les illes. En contra del consens acadèmic i de les evidències filològiques, el Cercle Balear defensava que a les illes no es parla català, sinó una llengua diferenciada, l'anomenat “balear”, considerant els dialectes insulars com a idiomes independents i no com a varietats del català.

Juntament amb Santiago Abascal, Campos va celebrar el míting principal de precampanya de Vox de 2023 al parc de sa Feixina, a Palma, on s'alça un dels símbols més controvertits del paisatge urbà de Palma: el monòlit de Sa Feixina, erigit pel franquisme el 1947 per a glorificar els “herois” del Creuer Balears, enfonsat el març de 1938 i responsable del bombardeig dut a terme un any abans contra 'la Desbandada', la població civil que fugia de Màlaga a Almería en plena ofensiva feixista.