L'Audiència Nacional absol l'excúpula de Sa Nostra per la injecció milionària en una constructora

L'Audiència Nacional (AN) ha absolt dels delictes d'apropiació indeguda i administració deslleial l'excúpula de Sa Nostra perquè considera que, si bé les operacions financeres que van realitzar relacionades amb el Grup Sotohermoso es van fer amb “manca de prudència” i es poden qualificar de “nefastes” i “poc professionals”, no constitueixen cap delicte.

En una sentència de la Secció Segona de la Sala Penal, el tribunal ressalta que no ha quedat acreditada una disposició de diners “que s'hagi convertit en il·legítima a conseqüència de l'apropiació o distracció del mateix”, i que tampoc ha quedat acreditat ànim de lucre dels acusats, per la qual cosa conclou que la la hipòtesi de la comissió d'un delicte d'apropiació indeguda continuada “no resulta provada”.

Cal recordar que l'AN va jutjar el setembre del 2024 els exdirectius Pere Batle, Pau Dols, Rafael Oliver, Fernando Alzamora i Antoni Cantallops, i els empresaris Adolfo Sánchez de Movellán i Francisco Morales per les pèrdues milionàries que van suposar per a la caixa les inversions. La Fiscalia sol·licitava fins a quatre anys de presó per als màxims dirigents.

Però el tribunal estima que les decisions financeres i econòmiques que es van anar adoptant en el si dels òrgans decisors, tant de Sa Nostra com d'Invernostra --depenent de la caixa--, “podrien enquadrar-se en un desenvolupament de l'activitat financera pròpia d'aquestes entitats, amb múltiples decisions la finalitat de les quals era una adequació”.

Entén que hi podria haver “un plantejament equivocat i nefast en la seva gestió, que pogués ser fins i tot qualificat de falta de prudència i de professionalitat”, però admet que malgrat això “no es pot concloure que hi concorregués un trencament dels deures d'un administrador”.

“Tot i que la forma i manera d'emprendre el finançament de Sotohermoso Servicios Immobiliarios fossin negligents des del punt de vista empresarial i societari (...) i que la gestió hagi estat laxa, excessivament arriscada i no prou rigorosa (...) des del punt de vista penal, on el càstig a conductes èticament reprovables no té acomodament per alt que pogués ser aquest retret, sinó exclusivament aquelles conductes que vinguin recollides com a delicte dins del Codi Penal, és on tal acomodament no resulta possible”, indica.

Per això, conclou el tribunal que “no existeix prova suficient més enllà de qualsevol dubte raonable, que els acusats incorreguessin en una administració deslleial”, de conformitat amb el que exigeix el Codi Penal, durant el període de temps que s'inicia el juliol de 2006 fins a l'11 de novembre de 2011. I ressalta que, en qualsevol cas, si així s'hagués acreditat, “els fets estarien prescrits”. “Per tot l'exposat procedeix absoldre als acusats dels delictes d'apropiació indeguda i administració deslleial”, conclou.