LLEGIR EN CASTELLÀ
Una DANA s'aveïnava al Mediterrani el dia de finals de desembre de 2024 en què Doroteo, Milagros i Andrea (noms ficticis) es van embarcar, de matinada, en un perillós viatge en pastera cap a Balears. Volien arribar a Espanya per a buscar una millor vida, poder cuidar als seus familiars malalts o aconseguir un treball. Van ser els motius que els van conduir a ells i a altres 28 persones més a pujar-se a un pesquer vell, amb poc motor, de només deu metres d'eslora i cap provisió a bord. Havien pagat entre 4.500 i 5.000 euros cadascun -al voltant de 700.000 dinars- a contactes de la xarxa organitzadora de la travessia, que va començar el dia de Nit de cap d'any en Le Pointe, un port del municipi costaner de Aïn Benian, a Algèria.
“De no ser perquè anàvem en un vaixell gran, ens hauríem mort tots”, lamentava Doroteo dies més tard. Volia arribar a sòl espanyol per a treballar i cuidar de la seva mare malalta i, en el procés, va témer per la seva pròpia vida quan van començar el fort vent i l'onatge. Va fer el viatge en la part posterior del vaixell, al costat del dipòsit de gasolina, combustible volàtil que, d'haver-se creuat un parell de factors, podria haver ocasionat un incendi o una deflagració a bord. Un risc augmentat pel mecanisme que utilitzaven els organitzadors per a alimentar el motor amb els bidons de recanvi, a través d'una mànega que, d'haver regalimat el seu contingent, podria haver causat, amb la mescla d'aigua salada, greus cremades en la pell dels passatgers.
Els patrons, que van amenaçar a la resta de migrants perquè no els identifiquessin davant la Justícia si la cosa es torçava, han estat condemnats ara a quatre anys de presó per la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Balears per un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. Una pena que es substituirà per l'expulsió de territori espanyol, recull la sentència, d'acord amb l'article 89.9 del Codi Penal, que estableix que les penes de presó imposades a un ciutadà estranger superiors a un any se substituiran per aquesta expulsió. L'òrgan judicial ha considerat que es va posar en risc “la integritat física i la vida dels migrants” amb les condicions desfavorables de l'embarcació: ni aigua, ni menjar, ni les mesures de seguretat necessàries.
Avís de DANA al Mediterrani
Varis testimonis que van viure el terrible trajecte, amb tan sols dues armilles salvavides per a una trentena de passatgers, han assegurat que els condemnats, tots d'origen algerià, “fumaven haixix” mentre dirigien la pastera. Anaven conduint per torns, especialment, quan el recorregut es va complicar amb l'arribada de dues tempestes que van impossibilitar la navegació i van fer que la fatiga s'apoderés d'ells. L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) havia declarat per a aquells dies ruixats forts i persistents en el litoral sud-est i a Balears, el que va provocar que els migrants passessin “molta por” durant les 30 hores que es va prolongar el trajecte, com van declarar alguns d'ells davant el jutge. Els que no van declarar no ho van fer per por de represàlies dels patrons.
Por, fred i fam, ja que a bord del pesquer no hi havia ni aigua ni menjar, més que alguns dàtils insuficients per a tots els passatgers. La majoria d'ells, a més, no sabia nedar, com van afegir durant la declaració. El destí principal era Palma, però després de quedar-se a la deriva diverses hores per les condicions meteorològiques adverses, van arribar a Formentera. Els patrons es guiaven pel Mediterrani amb el GPS d'un telèfon mòbil i una brúixola. Els cossos de seguretat van confiscar, quan van interceptar l'embarcació una vegada va arribar a la pitiusa, tres telèfons intel·ligents i diners en efectiu, encara que es desconeix si aquest procedia del pagament del viatge per part de la resta de migrants.
A bord no hi havia aigua ni menjar. Els migrants van sortir amb una alerta per ruixats forts i persistents en el litoral
Un dels patrons va atestar durant el judici a l'Audiència que, de no haver agafat ell el timó els últims 25 minuts d'arribar a l'illa, es “haguessin mort tots”, segons l'escrit judicial. Les víctimes de la màfia van reconèixer a l'home com un dels tres patrons de la pastera que va partir del país africà i va arribar, un dia i mig després, al litoral formenterer. Pel que sembla, un altre dels implicats en els cobraments i que també està condemnat volia cremar l'embarcació -amb la matrícula escrita a un lateral- una vegada van tocar terra per a no deixar registre.
Quan els agents de la Guàrdia Civil de Formentera van rebre l'avís que havia arribat una barca irregular, alguns dels migrants ja havien trepitjat terra i altres encara romanien a bord del pesquer. Tots portaven la roba mullada i tenien fred. Després de ser rescatats, els efectius els van traslladar a les dependències de la Policia Nacional d'Eivissa. L'atestat de la Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF) va motivar la recerca del cas per un possible delicte contra els drets dels estrangers per part de diversos dels detinguts, entre els quals es trobaven els condemnats. El Ministeri Fiscal demanava per a ells un total de sis anys de presó, una pena que el jutge ha reduït a quatre anys. Els patrons també hauran d'abonar les costes de tot el procés judicial.
La negació dels fets
Els tres sospitosos de capitanejar l'embarcació i de ser els organitzadors del viatge irregular van negar en tots els casos ser els patrons de la pastera i van afirmar haver pagat entre 50.000 i 60.000 dinars pel trajecte. Un d'ells, Gabino (nom fictici), va indicar que treballava reparant motos en un port algerià diferent del que havien partit, motiu pel qual portava una targeta identificativa Yamaha que corresponia -va explicar al judici- a una formació sobre motors que va fer durant el COVID. També assegurà que va haver de reduïr l'aigua que entrava a la barca perquè no s'enfonsés. D'altra banda, Jesús Luis (nom també fictici) va declarar que va atendre la gent que es trobava malament i es va veure obligat a conduir durant tres hores seguides perquè el tercer interrogat i que havia dirigit fins al moment, José Manuel (fictici), va començar a estar “cansat” perquè hi havia molt mala mar.
Els dos acusats van assenyalar a aquest tercer com el principal organitzador, qui al seu torn va incriminar a altres dos passatgers com a presumptes autors del mateix delicte. José Manuel conduïa la pastera quan van arribar a l'illa de Formentera després de travessar el Mediterrani en condicions nefastes i va assegurar que, si no hagués estat per ells, els ocupants del pesquer haguessin perdut la vida a la mar. Cap dels migrants que intentaven arribar a Espanya per aquesta via sabia nedar i l'ara condemnat va afegir, conscient de les circumstàncies, que per això “tenien pànic”.
Cap dels migrants que intentaven arribar a Espanya per aquesta via sabia nedar
En el que va de 2025, han arribat a Balears 350 pasteres amb 6.423 persones migrants a bord, segons el recompte realitzat per EFE a partir de les dades del Ministeri de l'Interior i de la Delegació del Govern. Una xifra que confirma que el flux migratori cap a l'arxipèlag segueix en augment any rere any.
Durant 2024, 5.882 migrants van arribar a les costes balears per via marítima, d'acord amb l'Informe Anual de Seguretat Nacional del Ministeri de l'Interior. L'increment d'arribades en tan sols deu mesos reflecteix la consolidació de la ruta balear com una de les més actives del Mediterrani occidental, malgrat els reforços policials i els acords de control fronterer amb països d'origen i trànsit.
A pesar que el recorregut entre el nord d'Àfrica i les illes se sol fer amb llanxes que porten motors molt potents i van a molta velocitat, cada vegada és més freqüent que les màfies utilitzin embarcacions en estat precari. A més, el perfil de migrants decidits a realitzar el viatge és cada vegada més vulnerable. Mentre que anteriorment ho feien homes que buscaven arribar a Europa i enviar diners a les seves famílies, ara també viatgen dones (algunes fins i tot embarassades) i menors d'edat.