LLEGIR EN CASTELLÀ
El Parlament balear ha viscut aquest dimarts una nova picabaralla entre el Govern de Marga Prohens (PP) i els grups d'esquerres a compte de la futura llei agrària, un text que l'Executiu defensa com una eina per modernitzar i dinamitzar el sector primari, però que les entitats ecologistes i l'oposició consideren una porta oberta a l'especulació sobre el territori i a la turistificació del camp. “Els pagesos acabaran fent de cambrers per als turistes”, ha emfatitzat aquest dimarts el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, respecte a una norma que donarà via lliure a la creació de fins a deu places turístiques per cada explotació agrícola en desús i permetrà ampliar en fins a un 20% les edificacions existents en sol rústic.
Durant el ple del Parlament, tant Més per Menorca com PSIB-PSOE han criticat durament les novetats introduïdes en la nova llei, actualment en tràmit, entre elles la relativa a la possibilitat d'habilitar construccions agràries en desús com a agroestàncies que podran allotjar fins a deu persones. “Més que una llei agrària, és una llei turística del camp”, ha recriminat durant el debat el portaveu adjunt socialista, Marc Pons, qui ha lamentat que, en lloc de promoure “una millora de la producció agrària i de la qualitat alimentària”, el text es convertirà finalment “en una normativa urbanística, comercial i turística” dirigida a “revaloritzar econòmicament propietats que res tenen a veure amb la producció agrària”.
Per això, ha reclamat al Govern que faci “un pas enrere” i retiri el text tal com està en aquests moments plantejat, tenint en compte, a més, les crítiques llançades des de diversos col·lectius, representats per una part de la pagesia balear, els agroturistes i fins i tot els hotelers. “Vostè ha fet una cosa realment complicada, posar d'acord col·lectius que no tenen cap interès en comú”, ha incidit Pons, qui ha emplaçat el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, a prioritzar “aquelles qüestions que de veritat interessen al sector primari” i a reconèixer que “s'ha equivocat”.
Per la seva banda, Castells ha recriminat que l'avantprojecte “menysprea absolutament” les competències amb què compten els Consells Insulars en matèria agrària i els deixa “sense marge de maniobra per adaptar aquesta llei a la realitat de cada illa”. “Vostès ens imposen des de Mallorca la turistificació del camp, ignorant l'aposta tradicional de Menorca que tothom coneix per un sector primari dedicat al camp i per un model territorial basat en dedicar el sol rústic al que és la seva essència, la producció d'aliments mitjançant l'activitat agropecuària”, ha subratllat el parlamentari ecosobiranista.
Davant les crítiques de l'esquerra, Simonet ha rescatat, per defensar la postura del Govern, frases aïllades que en 2019 va pronunciar l'exdiputat del PSIB Damià Borràs, qui va manifestar que “sense incentivar i complementar” l'activitat “es farà molt difícil que l'agricultura perduri davant les múltiples pressions directes i indirectes, cops baixos i valor del sòl que sofreixen els pagesos, propietaris o no”; “La gent del camp ha de poder participar dels beneficis del turisme” i “es tracta que els pagesos i les pageses puguin participar de manera efectiva en el negoci turístic i complementar la seva renda agrària”.
No obstant això, com ha comprovat aquest periòdic consultant el diari de sessions d'aquell ple, en el qual es debatia la llei agrària aprovada per l'anterior Govern d'esquerres, el parlamentari socialista va reivindicar en el seu discurs la preservació de l'agricultura com a base del territori i de la identitat rural de les illes i va apostar pel foment de la qualitat, la producció ecològica i la sostenibilitat. Per a això, va apel·lar a diversificar els ingressos agraris mitjançant la venda de productes locals a hotels i restaurants o agroestancias com a forma de turisme rural gestionat per payeses i va defensar la pervivència del camp enfront de la pressió econòmica del turisme i del mercat del sòl.
Manifest per una “llei necessària per al sector”
El conseller ha asseverat que, en aquests moments, la majoria de les propostes efectuades pel sector estan recollides en el text, al·ludint, així mateix, al manifest signat per les “organitzacions agràries professionals” en favor de la nova norma. En concret, aquest document, consultat per elDiario.es, ha estat rubricat per Asaja, Unió de Pagesos, la Unió de Petits Agricultors (UPA) i Cooperatives Agrialimentàries, que consideren que es tracta d'una llei “necessària per al sector”. Les entitats, que han incorporat propostes dirigides a comptar “amb un bon marc legislatiu que defensi els interessos de la payesía de Balears”, aspiren a una “llei moderna, en total sintonia amb la nova PAC”, que ajudi “ les explotacions en dificultats a fer-les més viables” i, al seu torn, defineixi, impulsi i doni protecció “a la petita explotació familiar o tradicional i a les explotacions associatives cooperatives”.
En aquesta línia, aquestes organitzacions advoquen per “reconèixer i dignificar el paper que juga la payesía i l'impacte social, econòmic, ambiental i cultural que genera” i subratllen que es tracta del sector econòmic que “gestiona més superfície”, amb “més del 80% del territori insular”.
En la seva intervenció en el ple d'aquest dimarts, Simonet ha recriminat que altres sectors aliens a la pagesia “vulguin marcar com ha de ser el futur dels agricultors de Balears”. En un altre moment del ple, la diputada socialista Amanda Fernández, quan es disposava a realitzar una pregunta sobre matèria educativa, ha etzibat al conseller: “Vostè continua sent el mateix gerent de Asaja. Ens ho ha deixat clar”, la qual cosa ha provocat la indignació del titular d'Agricultura. Fernández ha al·ludit al període en el qual Simonet va dirigir la principal organització agrària de les illes, des de la qual va protagonitzar freqüents confrontacions amb el Govern de Francina Armengol i va arribar a mobilitzar a una quinzena de tractors enfront del Consolat de Mar en protesta contra la declaració de cinc zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA), avalada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB).
El camp, “al servei de l'especulació”
En concret, les cooperatives agroalimentàries, pagesos, ecologistes i associacions comercials han registrat una important bateria d'al·legacions a l'avantprojecte legislatiu. Entre elles, el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), que acusa el Govern de Prohens de pretendre fer un pas més en la seva “estratègia de desmantellament de la protecció territorial i ambiental” amb la tramitació d'aquest text, que, al seu parer, “no defensa el camp ni la pagesia sinó que forma part d'una ofensiva legal que posa el territori al servei de l'especulació urbanística, energètica i turística”. “No és una llei agrària, és una llei per a colonitzar el camp”, sostenen.
Tal com exposa l'entitat ecologista en les seves al·legacions, la llei permetrà la legalització d'edificacions il·legals anteriors a 1991, la qual cosa equivaldria a “una amnistia urbanística encoberta”; autoritzaria noves construccions en parcel·les petites sota l'etiqueta d' 'oci o autoconsum' “que podrien transformar el paisatge rural en una xarxa de xalets”; substituiria les autoritzacions ambientals per declaracions responsables, i inclouria canvis legislatius “ocults” que posarien en risc la protecció dels espais naturals.
L'Executiu autonòmic defensa, però, que la nova llei agrària pretén modernitzar el sector primari i oferir noves oportunitats econòmiques al medi rural en un context d'envelliment del camp, pèrdua de rendibilitat i abandonament d'explotacions, garantint la seva viabilitat mitjançant la diversificació d'activitats, la simplificació de tràmits administratius i la reducció de la burocràcia.