LLEGIR EN CASTELLÀ
La incertesa torna a planejar sobre l'estabilitat política a Balears. Les recents friccions entre PP i Vox a compte de la política lingüística de l'arxipèlag i la retirada del suport de l'extrema dreta a una de les iniciatives dels populars tornen a fer trontollar les relacions entre els dos socis d'investidura i posen contra les cordes els pròxims pressupostos. Tot i això, el Govern de Marga Prohens descarta avançar eleccions i assegura que es mantindrà ferm en el compliment del full de ruta marcat a inicis de legislatura: “Si algú creu que aquest Govern tirarà la tovallola, quedarà parat i no farà res més, va molt equivocat”, ha asseverat el seu vicepresident, Antoni Costa.
Després de la reunió del Consell de Govern celebrada aquest divendres, Costa ha volgut llançar un missatge de tranquil·litat adreçat a aplacar qualsevol dubte al voltant de l'estabilitat del gabinet i, també, de cara a l'aprovació dels pressupostos. En aquest sentit, ha manifestat que pròximament presentaran l'esborrany dels comptes autonòmics, amb el sostre de despesa corresponent, alhora que continuaran “abordant els principals problemes” dels illencs. “Els ciutadans de Balears ens van triar el maig del 2023 per governar. I si a un govern se'l tria per governar els quatre anys, ha de governar fins i tot en les adversitats”, ha etzibat a preguntes dels periodistes.
“Hi haurà altres grups que podran votar en contra dels pressupostos, però seran ells els que hauran d'explicar als ciutadans per què bloquegen l'acció de govern”, ha continuat, reconeixent que Prohens governa en solitari i sense majoria absoluta al negoci, cosa que l'obliga a negociar cada iniciativa: “És veritat, és una realitat, però cal negociar i continuarem negociant”.
Les tensions entre PP i Vox han marcat successivament l'acció de govern al llarg de tota la legislatura. L'última controvèrsia va tenir lloc durant el ple del passat dimarts, quan els de Santiago Abascal van retirar el seu suport a la convalidació com a llei d'un dels textos impulsats pel PP: el decret de projectes estratègics, que estableix un nou marc regulador dirigit a simplificar i agilitzar la tramitació d'iniciatives tant públiques com privades. La formació d'extrema dreta va votar en contra en no veure atesa una de les seves exigències lingüístiques, plasmada en una Proposició de Llei amb què pretenen blindar l'espanyol com a llengua vehicular a l'educació però traspassant els límits marcats pel PP a l'acord pressupostari que tots dos partits van rubricar al maig.
Tot i aquestes circumstàncies, Costa ha remarcat que les principals iniciatives del Govern, principalment en matèria turística i d'habitatge, “estan aprovades”. “I vostès em diran: 'No hem aprovat el decret llei de projectes estratègics', però aquest no és nucli estructural de la política del Govern. Era molt important, però les reformes de caire estructural sí que estan aprovades”.
Preguntat per les informacions que apunten que el PP podria estar dissenyant un“superdiumenge” electoral en diverses autonomies amb problemes per aprovar els seus pressupostos -com Aragó, Extremadura o Andalusia-, Costa ha estat contundent: “Això no va amb nosaltres. El que diguin alguns mitjans de comunicació és l'opinió d'aquests mitjans i cada Comunitat té una situació diferent. Però la realitat és que aquest Govern té uns pressupostos del 2025 aprovats en temps i forma, vigents i sense cap problema”. El vicepresident ha insistit que “en absolut” s'ha plantejat cap anticipar comicis, si bé ha lliscat que no sap “el que passarà d'aquí a sis mesos”. “El que sí que sé és que amb els pressupostos del 2025 aquest govern pot arribar fins al 2027”, ha sentenciat.
Sobre la possibilitat d'avançar eleccions difosa per alguns mitjans, el secretari general del PP, Miguel Tellado, va desmentir aquest dijous que des de la direcció nacional del seu partit hi hagi “qualsevol tipus d'organització conjunta i orquestrada” en aquest sentit. El dirigent popular va assegurar que aquesta decisió “els correspon exclusivament” als presidents autonòmics i, en aquest sentit, va expressar el seu “respecte” a la “autonomia de cada president” per a decidir “en funció de la situació política” de la seva Comunitat.