Prohens acusa Pedro Sánchez d'“ocultar” informació policial sobre les arribades de migrants a Balears

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha convertit aquest divendres el Consolat de Mar en l’escenari d’un nou xoc amb l’Executiu de Pedro Sánchez. La líder autonòmica ha comparegut de manera extraordinària per sol·licitar “per tots els canals formals” informació sobre un informe policial que, segons va assenyalar Sánchez aquest dijous al Congrés, es referia, una setmana abans de la crisi de Ceuta, a les arribades marítimes de migrants a la Península i a Balears. La dirigent del PP ha acusat el Govern central d’“ocultar” una informació que, al seu parer, comprometia la seguretat de les illes, i ha reclamat saber què va fer l’Estat des que en va tenir coneixement i per què no va ser comunicada a les autoritats balears.

“Creiem que és molt greu l’ocultació d’aquesta informació tan sensible al Govern de les Illes Balears”, ha insistit Prohens, qui, interpel·lada sobre una possible ofensiva conjunta amb altres presidents autonòmics del PP, ha assegurat que encara no ha parlat amb els seus homòlegs de Múrcia i de la Comunitat Valenciana, tot i que ha admès que es tracta d’un problema que afecta tot l’arc mediterrani.

En concret, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre la situació de Ceuta, Sánchez va negar que la Policia Nacional hagués advertit d’un “risc alt” a la ciutat autònoma, si bé va confirmar l’existència de l’informe i va precisar que aquest es referia a la Península i a Balears: “S’ha dit també que la Policia Nacional havia advertit una setmana abans d’un risc alt a Ceuta. I no és correcte. Aquest informe va existir, però parlava exclusivament de les arribades marítimes a la Península i a les Illes Balears i no, per tant, a la frontera ceutina”, van ser les seves paraules.

El document citat pel president s’emmarca en la informació elaborada pel Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF), dependent de la Policia Nacional, en els dies previs a la crisi de Ceuta. Sánchez va explicar que l’organisme va redactar notes els dies 28 i 29 de juliol i va defensar que cap d’aquestes no permetia anticipar el que finalment va ocórrer.

Prohens, tanmateix, ha anat més enllà de les paraules de Sánchez i les ha interpretat com una confirmació que Balears es trobava sota una alerta d’“alt risc” davant una possible “entrada massiva” d’immigració irregular que, segons la líder autonòmica, “compromet la seguretat de les nostres illes”.

La presidenta balear ha explicat que les manifestacions de Sánchez sobre l’informe van provocar al Govern “primer sorpresa i després fonda preocupació” per la possibilitat que se’ls estigués ocultant informació. No obstant això, ha reivindicat la singularitat de les Balears per la seva condició insular, la seva proximitat a la costa africana i la limitació dels seus recursos, i ha posat com a exemple la situació de Formentera, que, segons ha denunciat, ha obligat el Govern a aportar més de 10 milions d’euros per garantir uns serveis que no són competència autonòmica. Sense aquesta ajuda, ha sostingut, el Consell de Formentera estaria “pràcticament en fallida”.

Prohens ha avançat que sol·licitarà “per tots els canals d’informació, per tots els canals formals” informació sobre les comunicacions de la Policia Nacional i també “directament al president del Govern d’Espanya”. “També demanarem explicacions sobre per què no se’ns ha informat degudament, amb transparència i des de la responsabilitat i lleialtat institucional que s’hauria de requerir quan parlem de la protecció i del control de les nostres fronteres i de la seguretat dels ciutadans de les Balears”, ha insistit.

La qüestió adquireix encara més rellevància, ha subratllat, tenint en compte que Sánchez es va reunir amb ella al Consolat de Mar el passat 29 de juliol, tot just un dia abans de l’entrada massiva de persones migrants a Ceuta. “No només no se’ns va informar, sinó que va dir que les xifres d’arribades d’immigració irregular a les nostres costes millorarien”, ha insistit la líder conservadora.

En aquesta línia, Prohens ha subratllat que la qüestió fonamental ara no és únicament qui va rebre aquests documents, sinó quina resposta va donar el Govern central una vegada en va tenir coneixement. “Què es va fer després d’aquesta alerta? Quins serveis extraordinaris, des d’abans del 30 de juliol, ara, a principis de setembre, s’han posat en marxa?”, s’ha preguntat la presidenta balear, que ha insistit que vol conèixer si es van activar plans específics, quins mitjans policials es van reforçar, quins recursos extraordinaris es van posar a disposició de les Balears i si es van fer gestions amb els països d’origen o de trànsit per evitar noves arribades. També ha plantejat que s’aclareixi si es va activar Frontex a les Balears i ha reclamat que l’agència europea tingui una presència permanent a les fronteres marítimes de les illes.

Prohens: “Jo no acuso de res”

Així mateix, preguntada sobre si el Govern estudia emprendre algun tipus d’acció legal contra l’Executiu central, Prohens ha rebaixat el to i ha centrat la seva resposta en l’exigència d’informació. “Jo no acuso de res”, ha respost, per insistir després que el que considera imprescindible és rebre els informes i conèixer quines mesures es van adoptar després de l’alerta. La presidenta ha definit l’assumpte com una qüestió que transcendeix l’enfrontament entre partits i ha situat la seguretat de les Balears al centre de la seva reivindicació.

La dirigent popular ha reivindicat un pla específic per a les Balears, més mitjans humans i materials per a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i l’activació de Frontex per al control de les fronteres marítimes. Ha tancat la seva compareixença amb un advertiment dirigit al Govern central: si es tracta de protegir les fronteres i garantir la seguretat de les illes, ha dit, el Govern mantindrà “la mà estesa” per col·laborar; però “si se’ns oculta informació, si no s’actua, si es mira cap a una altra banda mentre s’arrisca la seguretat dels nostres ciutadans, ens trobaran al davant”.