LLEGIR EN CASTELLÀ
“Fa com a mínim dos anys que notem olors molt fortes [de la planta de reciclatge]. Hi ha dies que no podem sortir a sopar a la terrassa perquè és fastigós.” Beatriz és veïna de Talamanca, un dels tres nuclis de la ciutat d’Eivissa que compta amb una platja urbana. Ella viu entre Puig d’en Vinyets i Can Pep Simó, l’àrea residencial més allunyada de la capital, ja dins del municipi de Santa Eulària des Riu. La seva casa és a sis quilòmetres de Ca na Putxa, on es troben l’abocador i la planta de reciclatge de l’illa.
Els veïns propers a Ca na Putxa, a Eivissa, asseguren que les males olors provenen de la planta de residus, mentre que Ecoembes i les institucions en defensen la gestió: “Mai m’havia passat haver d’estar tot el temps a la terrassa espantant mosques”, assegura. En el seu cas, el problema ha sorgit des de fa poc més d’un mes. Els veïns que formen part de la plataforma reclamen al Consell d’Eivissa, governat pel PP, mesures “urgents per frenar la proliferació” d’aquests insectes “per tal d’evitar un problema greu de salut pública”. Assenyalen, com una de les possibles causes, l’acumulació prolongada de residus d’envasos del contenidor groc per part d’Ecoembes com a principal motiu. Per aquests motius, demanen al Govern insular “que obligui l’empresa a complir els terminis de retirada”.
La plataforma veïnal ja va alertar, durant el mes d’agost, que hi havia un repunt en la proliferació de plagues de mosques. Segons l’entitat, l’àrea de Medi Ambient del Consell d’Eivissa els va traslladar, en les reunions mantingudes el 2024, que l’origen del problema es troba en l’acumulació prolongada de bales d’envasos procedents del contenidor groc. És a dir, plàstics, tetrabrics i llaunes. Expliquen, a més, que el conveni que l’administració insular té signat amb Ecoembes obliga l’empresa a recollir aquestes bales cada quinze dies. Per aquest motiu, reivindiquen davant el Govern insular que exigeixi a Ecoembes “el compliment estricte dels terminis de retirada de les bales i que procedeixi a les fumigacions necessàries per controlar al màxim el problema”.
En el mateix sentit, reclamen a l’Ajuntament de Santa Eulària —on també governa el PP— que exerceixi les seves competències en matèria de control de plagues que afecten les zones habitades del municipi. “La protecció de la salut pública i del medi ambient també és responsabilitat seva”, indiquen. José Deprit és membre de la junta directiva de la plataforma i veí de la urbanització de Roca Llisa. Viu a sis-cents metres de l’abocador. El consistori, però, nega tenir competències en la gestió de plagues en aquesta zona i trasllada aquesta responsabilitat al Consell Insular.
En converses amb aquest diari, explica que la mala olor és un problema de tot l’any, mentre que les plagues de mosques se solen concentrar durant l’estiu. A l’estiu, a més, fa olor gairebé cada dia. “A vegades no podem estar fora de casa, hem de tancar portes i finestres perquè la pudor és repugnant”, afirma Deprit. El membre de la plataforma creu que hi ha diversos factors que expliquen els problemes. Entre aquests, cita els filtres de la planta de compostatge; una bassa que “fa força mala olor”; els fangs que es transporten des de la planta de Sa Coma [la depuradora de la ciutat] per ser reciclats, i els animals morts que llencen en unes cel·les que hi ha a prop de la carretera general.
A vegades no podem estar fora de casa, hem de tancar portes i finestres perquè la pudor és repugnant
“Tot això té solució, però no fan res. És impressionant”, critica Deprit. “Fa quatre anys que demanem solucions, però tot va lentíssim”, comenta, i afegeix que la situació és “desesperant”. Els qui en surten més perjudicats són els veïns i veïnes que viuen a uns dos-cents metres de les instal·lacions. “Si sopes a la terrassa, has d’anar amb una raqueta per matar-les. És un problema que hi és i que a l’estiu s’accentua per la calor”, assegura.
Els problemes denunciats a l’agost van empitjorar en les setmanes següents, motiu pel qual la plataforma va enviar un escrit tant al Consell d’Eivissa com a l’Ajuntament de Santa Eulària, en el qual lamentaven que els primers neguen “l’evidència” i els segons no assumeixen “la responsabilitat d’evitar els problemes de salubritat en els seus nuclis de població”. Els problemes que pateixen també han estat traslladats mitjançant gravacions de vídeo a Ignacio Andrés Rosselló (PP), conseller insular de Gestió Ambiental.
Els veïns exigeixen solucions
Entre les mesures que continuen esperant, Deprit exigeix, en representació dels veïns i veïnes, que s’executi la inversió de 17 milions d’euros aprovada pel Consell d’Eivissa en els seus pressupostos per al 2025. Aquesta inversió té com a objectiu substituir els filtres de bruc de la planta de compostatge per filtres eficients de carbó actiu. En aquest sentit, els afectats han mostrat la seva preocupació pels efectes d’aquests gasos sobre la salut, ja que es desconeix quina és la seva composició, més enllà del malestar que els provoquen les males olors.
Així mateix, denuncien que el Consell Insular disposa d’un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, sobre els gasos perillosos COV (Compostos Orgànics Volàtils), del qual en desconeixen les dades i resultats perquè no s’han fet públics. “Malgrat les reiterades peticions de la plataforma, es neguen a donar accés a aquestes dades”, exposen. Segons la seva versió, la institució insular va assegurar que l’estudi es presentaria durant la primera quinzena de setembre, en el marc de la Comissió Anual de Seguiment de l’Àrea Ambiental de Ca na Putxa. Ignacio Andrés Rosselló, a més de conseller insular de Gestió Ambiental, també assumeix la cartera de Transparència.
Els veïns demanen que s’executi la inversió de 17 milions d’euros aprovada pel Consell d’Eivissa en els seus pressupostos per al 2025
Finalment, la reunió es va celebrar el 7 d’octubre. Tot i això, la plataforma, que representa els veïns i veïnes de Jesús i dels barris i urbanitzacions de Can Furnet, Cas Cómodo, Roca Llisa, Cala Llonga i Cap Martinet, reclama aquesta informació des del novembre de 2024. Finalment, no descarten emprendre “accions legals” en cas que les institucions no adoptin mesures per equilibrar la salubritat i el medi ambient del municipi.
Després que aquest diari es reunís amb la plataforma veïnal, es va presentar l’informe de qualitat de l’aire elaborat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. “No existeix correlació directa entre els gasos detectats a l’àrea ambiental i les poblacions properes”, ha assenyalat el Consell Insular en un comunicat de premsa. “Els compostos identificats són propis del trànsit rodat i es mantenen dins dels nivells típics d’altres zones urbanes, fet que confirma la bona gestió ambiental de les instal·lacions”, ha conclòs.
El Consell Insular assegura que 'no existeix correlació directa entre els gasos detectats a l’àrea ambiental i les poblacions properes' i que 'els compostos identificats són propis del trànsit rodat i es mantenen dins dels nivells típics d’altres zones urbanes, confirmant la bona gestió ambiental de les instal·lacions'
Les empreses i institucions implicades ho neguen
A més d’Ecoembes, responsable de la recollida i reciclatge dels envasos de plàstic, cal destacar que, tot i que el Consell Insular té les competències sobre les plantes de selecció i tractament de residus, la gestió ha estat adjudicada mitjançant concessió a la UTE Giref, composta per l’empresa eivissenca Herbusa (Vicente Bufí) i per les multinacionals FCC (el principal accionista del qual és el grup Carso, de l’empresari mexicà Carlos Slim), Urbaser (Fondo Platinum Equity) i Prezero (Grupo Swartz).
Aquest diari ha enviat una consulta a la UTE Giref preguntant sobre l’origen de les males olors i citant algunes possibles causes. En la seva resposta, demanen que ens adrecem al Consell Insular. “Falten a la veritat contínuament per desconeixement i us feu ressò de possibles problemes erròniament”, ha respost l’empresa, en relació amb les queixes veïnals.
La UTE Giref assegura que els veïns 'falten a la veritat contínuament per desconeixement'. 'Us feu ressò de possibles problemes erròniament', ha afegit
En la seva resposta a aquest diari, el Consell Insular defensa que ha realitzat revisions tècniques que certifiquen que l’embalatge i l’acumulació de residus plàstics no són l’origen de la plaga de mosques que els veïns han denunciat públicament. Les fonts consultades van més enllà i afirmen que els tècnics, després d’haver revisat les instal·lacions, no han observat un excés de larves ni de mosques que poguessin “originar una plaga”.
D’altra banda, assenyalen que, durant el passat mes de juliol, hi va haver retards per part d’Ecoembes en la recollida de les bales de residus plàstics. “Se’ls va fer un requeriment perquè complissin amb el conveni i garantissin les freqüències de recollida d’aquests residus”, assegura el Consell Insular. Segons aquesta versió, des de llavors no ha tornat a haver-hi incidències i els terminis s’estan complint majoritàriament, cosa que “evita l’acumulació d’aquestes bales i una possible aparició de larves i mosques”.
A més, insisteixen que, per evitar l’aparició de larves i mosques, la UTE Giref realitza “tractaments constants com neteges intensives de les instal·lacions aplicant larvicides i neteja de les bales, així com fumigacions gairebé diàries”. Així mateix, afirmen que estan aplicant un tractament salí per submergir les bales de plàstic en sal abans d’emmagatzemar-les i així eliminar possibles larves que hi pugui haver.
Després de les consultes enviades per elDiario.es, Ecoembes nega que les bales de plàstic siguin l’origen de les males olors que denuncia la plataforma veïnal. “L’argumentació dels veïns ve arran d’un comentari del Consell Insular a l’estiu de 2024. L’increment turístic a l’illa genera una major quantitat de residus i això va provocar una acumulació de material. Però això no vol dir que les bales d’envasos siguin la font de la pudor”, afirma Xavier Balaguer, responsable de l’entitat. En canvi, Balaguer assegura que les males olors, així com la plaga de mosques, tenen el seu origen en la matèria orgànica que també tracta la planta de Ca na Putxa.
Ecoembes nega que les bales de plàstic siguin l’origen de les males olors que denuncia la plataforma veïnal. En canvi, assegura que les males olors, així com la plaga de mosques, tenen el seu origen en la matèria orgànica que també tracta la planta de Ca na Putxa
“En la reunió que va tenir lloc ahir [dimarts 7 d’octubre] es van presentar els resultats de les mesures adoptades pels mals olors. En cap moment s’han identificat com a font d’olors les bales d’envasos”, insisteix Balaguer i afegeix que l’origen és el tractament de la matèria orgànica, l’abocador en cola i els fangs de la depuradora.
Pel que fa a Ecoembes, en un conflicte anterior amb l’Administració balear, l’entitat va presentar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) per impugnar el Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Mallorca (PDSR) aprovat el 9 de maig pel Consell Insular. El PDSR és una transposició literal de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears aprovada pel Govern durant la primera legislatura de Francina Armengol. L’objectiu d’Ecoembes era derogar la normativa.
Tanmateix, la Fiscalia va donar la raó al Govern i va sostenir que l’Administració balear té les competències en matèria de reciclatge, tal com es reflecteix en els apartats de l’article 2 de la llei autonòmica de residus i sòls contaminats. Per tant, l’Executiu autonòmic pot establir taxes de reciclatge més altes que les que marca la normativa estatal, segons es desprenia de l’informe del Ministeri Públic al qual va accedir aquest diari.
Ecoembes, en canvi, va negar que l’objectiu fos “reciclar menys”. “Estem als antípodes de qualsevol interès d’iniciar o alimentar una guerra; només volem complir els objectius de reciclatge de la manera més transparent i respectuosa amb el marc legal vigent”, van afirmar fonts d’Ecoembes a aquest diari. Quant a la qüestió d’inconstitucionalitat presentada al TSJIB, van assegurar que no tenia “intenció confrontativa”, sinó “aclaridora”. “Necessitem tenir molt ben definides les regles del joc per exercir la nostra responsabilitat legal amb la màxima seguretat jurídica possible”, van concloure.
Qui gestionen l'abocador
Tot i que la infraestructura de Ca na Putxa és del Consell Insular, la gestió de l’abocador ha estat adjudicada a la UTE Giref, que està formada per diverses empreses: l’eivissenca Herbusa (Vicente Bufí); FCC; Urbaser i Prezero.
El màxim accionista de la multinacional espanyola FCC és el magnat mexicà Carlos Slim, que posseeix gairebé un 12% de les accions, segons consta a la web de la constructora. L’empresari, que ha fet la seva fortuna adquirint grans projectes de licitació pública, és conegut també per les seves obres filantròpiques, entre les quals destaca haver finançat l’ordre ultracatòlica dels Legionarios de Cristo. Entre els membres del Consell d’Administració també hi apareixen diverses integrants de la família Koplowitz.
Pel que fa a Urbaser, pertany al fons d’inversió nord-americà Platinum Equity, amb seu a Beverly Hills (Califòrnia), fundat per l’empresari israelià Tom Gores. Prezero, en canvi, és la divisió ambiental del Grup Schwarz, que també posseeix Lidl, Kaufland, Schwarz Produktion i Schwarz Digits. El seu CEO i propietari és l’empresari alemany Dieter Schwarz.