Adolf Beltran
Periodista de eldiario.es, exjefe de sección de El País en la Comunidad Valenciana. Autor de novelas como 'Estribord' (2015) y de ensayos como 'Els temps moderns. Societat valenciana i cultura de masses al segle XX (2002). Columnista político en el periódico 'Levante-EMV'.
.
- Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1680
Martí Domínguez: "He fet una novel·la sobre una societat que no llegeix mai, ni per casualitat"
30/09/2017
Han passat vint anys des que Martí Domínguez (1966) va publicar la seua primera novel·la, Les confidències del comte de Buffon (1997), que va obrir pas a un cicle integrat també per El secret de Goethe (1999) i El retorn de Voltaire (2007), centrats en figures de la Il·lustració. El fracassat (2013) i, sobretot, La sega (2015) implicaren un canvi i demostraren que els registres d'aquest escriptor que també és científic (és biòleg de formació) van molt més enllà de la densitat intel·lectual amb què va impactar en públic i crítica els primers anys.
Si La sega era un llibre de recuperació de la memòria de la postguerra que, sobretot, s'endinsava en la dura i ignorada vida dels masovers de les terres de l'interior, és ara en la seua sisena novel·la, L'assassí que estimava els llibres (Proa), que acaba de publicar, on Domínguez aborda per primera vegada una ficció situada en la contemporaneïtat, que té com a escenari la ciutat de València i com a ambients dos móns, el de la cultura i la universitat i el de la burgesia i les classes acomodades, entrellaçats per una trama policíaca desencadenada per l'assassinat d'un crític literari.
El País Valencià dos segles després de Cavanilles i mig segle després de Fuster
28/09/2017
Els economistes Nèstor Novell i Josep Sorribes, intel·lectuals polifacètics, han escrit una d'aquelles obres monumentals que, com apunta el segon, per a bé i per a mal, seran citades per altres en el futur. Es tracta de Nou viatge pel País Valencià, un llibre en dos volums en què els autors recorren 84 ciutats i 24 comarques valencianes amb la mirada del viatger que indaga sobre la societat, l'economia, la història, el territori i la gent, en la línia del que van fer Josep Antoni Cavanilles al segle XVIII, amb les seues Observaciones sobre historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reino de Valencia, i Joan Fuster als anys seixanta del segle passat amb El País Valenciano.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, va destacar aquest dijous, en la presentació de l'obra en La Nau de la Universitat de València, la importància del treball després "del que va significar El País Valenciano, de Joan Fuster".
L'IVO va facturar a la Generalitat durant sis anys 83 milions més del que preveia el contracte amb Sanitat
27/09/2017
L'Institut Valencià d'Oncologia (IVO), l'entitat que dirigeix l'últim conseller de Sanitat del PP, Manuel Llombart, va facturar a les arques públiques 83,1 milions d'euros més del que preveia el contracte ara extingit durant els seus quatre anys de vigència 2011-1014 i altres dos de pròrroga (2015-2016).
Amb un pressupost de 42 milions d'euros el 2011 que va créixer a 42,8 el 2012, a 43,6 el 2013 i a 44,5 milions els anys 2014 a 2016, el contracte amb l'IVO va costar a Sanitat tots els exercicis més de 10 milions d'euros suplementaris. En concret, el sobrecost de facturació va ser de 15,7 milions el 2011, de 10,2 milions el 2012, d'11,8 el 2013, de 13,3 el 2014, de 16,4 el 2015 i de 15,4 el 2016.
El IVO facturó a la Generalitat durante seis años 83 millones más de lo que preveía el contrato con Sanidad
27/09/2017
El Instituto Valenciano de Oncología (IVO), la entidad que dirige el último conseller de Sanidad del PP, Manuel Llombart, facturó a las arcas públicas 83,1 millones de euros más de lo que preveía el contrato ahora extinguido durante sus cuatro años de vigencia 2011-1014 y otros dos de prórroga (2015-2016).
Con un presupuesto de 42 millones de euros en 2011 que creció a 42,8 en 2012, a 43,6 en 2013 y a 44,5 millones los años 2014 a 2016, el contrato con el IVO costó a Sanidad todos los ejercicios más de 10 millones de euros suplementarios. En concreto, el sobrecoste de facturación fue de 15,7 millones en 2011, de 10,2 millones en 2012, de 11,8 en 2013, de 13,3 en 2014, de 16,4 en 2015 y de 15,4 en 2016.
Mónica Oltra amb les 'kellys' a Benidorm: "Per què augmenten les pernoctacions però no les cotitzacions?"
26/09/2017
"Per què augmenten les pernoctacions però no les cotitzacions'". Aquesta és una de les preguntes que representants de la plataforma Kellys de la Marina Baixa han plantejat aquest dimarts a la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, que s'ha reunit amb una dotzena d'elles en el centre social José Llorca Llinares de Benidorm.
La política de Compromís ha escollit la vespra del Dia Mundial del Turisme, que sol estar ple d'apel·lacions a la bona marxa del sector i a l'augment de pernoctacions, per a escoltar en la meca del turisme de masses a les cambreres de pisos, el col·lectiu de treballadors de la indústria turística que pitjor parat ha eixit de la crisi.
Mónica Oltra con las 'kellys' en Benidorm: "¿Por qué aumentan las pernoctaciones pero no las cotizaciones?"
26/09/2017
"¿Por qué aumentan las pernoctaciones pero no las cotizaciones'". Esta es una de las preguntas que representantes de la plataforma Kellys de la Marina Baixa han planteado este martes a la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, que se ha reunido con una docena de ellas en el centro social José Llorca Llinares de Benidorm.
La política de Compromís ha escogido la víspera del Día Mundial del Turismo, que suele estar lleno de apelaciones a la buena marcha del sector y al aumento de pernoctaciones, para escuchar en la meca del turismo de masas a las camareras de pisos, el colectivo de trabajadores de la industria turística que peor parado ha salido de la crisis.
Ernest Lluch, que esteu en el cel
24/09/2017
Afortunadament és ja cosa del passat. Els terroristes d'ETA no sols van matar policies, guàrdies civils, autoritats de l'Estat, regidors del PP i del PSOE o gent perfectament anònima. Van assassinar, almenys, tres valencians de relleu cívic i intel·lectual: el catedràtic de Dret Mercantil Manuel Broseta, l'expresident del Tribunal Constitucional Francisco Tomás y Valiente i l'exministre socialista Ernest Lluch, que era català i també valencià, perquè no solament va viure uns anys a València i va ser professor de la seua universitat sinó que ací va militar en política, va escriure un llibre important titulat La via valenciana i hi va mantenir amistats i complicitats.
Tomás y Valiente va contribuir decisivament a configurar l'estructura institucional de les autonomies en una orientació federalista, una estructura en evolució basada en “la unitat i la complexitat de l'Estat” a partir de la famosa sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA), amb la qual el Govern central va intentar sense èxit atribuir-se la possibilitat de limitar els estatuts d'autonomia mitjançant una norma estatal. Va ser el seu un Alt Tribunal amb sentit d'Estat, però també de la modernitat i de la història, molt allunyat del que tombaria després l'Estatut de Catalunya el 2010, tan manipulat.
Ernest Lluch, que estás en los cielos
24/09/2017
Afortunadamente es ya cosa del pasado. Los terroristas de ETA no solo mataron a policías, guardias civiles, autoridades del Estado, concejales del PP y del PSOE o gentes perfectamente anónimas. Asesinaron, al menos, a tres valencianos de relieve cívico e intelectual: el catedrático de Derecho Mercantil Manuel Broseta, el expresidente del Tribunal Constitucional Francisco Tomás y Valiente y el exministro socialista Ernest Lluch, que era catalán y también valenciano, porque no solo vivió unos años en Valencia y fue profesor de su universidad sino que aquí militó en política, escribió un libro importante titulado La via valenciana y mantuvo amistades y complicidades.
Tomás y Valiente contribuyó decisivamente a configurar la estructura institucional de las autonomías en una orientación federalista, una estructura en evolución basada en “la unidad y la complejidad del Estado” a partir de la famosa sentencia del Tribunal Constitucional sobre la Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA), con la que el Gobierno central intentó sin éxito arrogarse la posibilidad de limitar los estatutos de autonomía mediante una norma estatal. Fue el suyo un Alto Tribunal con sentido de Estado, pero también de la modernidad y de la historia, muy alejado del que tumbaría después el Estatut de Catalunya en 2010, tan manipulado.
El viatge cubà de David Rodríguez
21/09/2017
Els resultats electorals van ser injusts el 2015 amb Esquerra Unida. El treball dels seus representants en les Corts Valencianes i en altres àmbits com la Diputació de València va ser especialment tenaç i efectiu contra la corrupció que el PP va escampar per totes les institucions valencianes. No mereixia perdre la seua representació parlamentària. Només per això, per un mínim respecte a l'honradesa de la lluita política que va protagonitzar i segueix desenvolupant la seua organització allí on té representació, la direcció actual d'Esquerra Unida del País Valencià hauria d'haver-se estalviat el comunicat exculpatori del viatge que el seu coordinador general, David Rodríguez, va fer a Cuba pagat amb fons de la Diputació d'Alacant destinats al funcionament del seu grup en la corporació.
Justificar que el dirigent d'una formació política es faça pagar el seu viatge al funeral de Fidel Castro amb l'argument que el grup d'EUPV en la Diputació d'Alacant ha col·laborat amb l'associació valenciana d'amistat amb Cuba José Martí i que el seu màxim dirigent va viatjar "en qualitat de membre de la direcció" d'aqueixa associació per a fer gestions que han permès "ampliar i enfortir la solidaritat alacantina amb Cuba" fa vergonya aliena.
El viaje cubano de David Rodríguez
21/09/2017
Los resultados electorales fueron injustos en 2015 con Esquerra Unida. El trabajo de sus representantes en las Corts Valencianes y en otros ámbitos como la Diputación de Valencia fue especialmente tenaz y efectivo contra la corrupción que el PP extendió por todas las instituciones valencianas. No merecía perder su representación parlamentaria.
Solo por eso, por un mínimo respeto a la honradez de la lucha política que protagonizó y sigue desarrollando su organización allí donde tiene representación, la dirección actual de Esquerra Unida del País Valencià debería haberse ahorrado el comunicado exculpatorio del viaje que su coordinador general, David Rodríguez, hizo a Cuba pagado con fondos de la Diputación de Alicante destinados al funcionamiento de su grupo en la corporación.