Eldiario.es

Periodismo a pesar de todo

Fèlix Martínez

Esencialmente soy periodista, aunque a veces me presentan como escritor porque he publicado algunos libros todos de no ficción. He ejercido en Cinco Días, Avui, y, especialmente en El Mundo, donde, además de escribir, llegué a ser redactor jefe de información en Cataluña y de donde me echaron por rojo y nacionalista catalán y para dar una satisfacción al notario Blas Piñar. He colaborado con el desaparecido Público, con el Grupo Godó, editor de La Vanguardia y hasta con la Gaceta. En 2007 me otorgaron el premio Ciutat de Barcelona de periodismo por un trabajo de investigación que condujo a la localización y detención en España del legendario represor peronista Rodolfo Almirón, líder de la Triple A, y provocó su extradición a Argentina, donde murió en la cárcel. Ahora intento hacer el mismo periodismo. Sólo cambio el papel por el soporte digital.

Siete años de cárcel puede ser la pena que acepte Iñaki Urdangarin

La infanta Cristina, a su llegada a los juzgados de Palma para declarar ante el juez Castro. / Efe

El caso Nóos ha entrado en fase de negociación de las penas para los principales imputados antes incluso de que se cierre la instrucción de la causa. La Fiscalía Anticorrupción, representada en el procedimiento por el fiscal Pedro Horrach, acaba de oponerse a que Iñaki Urdangarin sea imputado por blanqueo de capitales. Fuentes judiciales apuntan que Horrach ha rechazado imputar nuevos delitos al duque de Palma porque las partes ya han iniciado los contactos para evitar el juicio con un acuerdo de conformidad.

Horrach ya tiene preparado el escrito de acusación contra la mitad de los 41 imputados en elcaso. El fiscal Anticorrupción de Palma tiene previsto pedir hasta 19 años de prisión para Urdangarin y 15 años para su socio Diego Torres.

La oferta inicial que se barajaba, cuatro años de prisión para los principales responsables del gigantesco fraude a las administraciones públicas, está descartada. En este momento, el estado de las negociaciones apuntan a una oferta menos atractiva: siete años de prisión para Urdangarin y cuatro para Torres, siempre que devuelvan las cantidades defraudadas y las multas correspondientes.

Seguir leyendo »

Bárcenas cobró 900.000 euros de un banco de EEUU vinculado a la mayor adjudicataria de la Sanidad madrileña

El Hospital del Tajo, uno de los tres adjudicados a HIMA, el día de su inauguración. / Efe

El fantasma de Luis Bárcenas aparece en los más inesperados procesos políticos que impulsa el PP. La privatización de la gestión de los hospitales de la Comunidad de Madrid no es una excepción. HIMA San Pablo, la sociedad portorriqueña que se ha adjudicado la gestión de los hospitales Infanta Sofía, en San Sebastián de los Reyes, Infanta Cristina, en Parla, y Tajo, en Aranjuez, comparte vínculos financieros con el extesorero y exsenador del PP ahora encarcelado en el Centro Penitenciario de Soto del Real.

El nexo entre Bárcenas e HIMA San Pablo es el banco portorriqueño Eurobank. En una de sus múltiples versiones sobre el origen de su fortuna en Suiza ante el juez Pablo Ruz, el extesorero del PP aseguró haber recibido 900.000 euros de Eurobank como comisión por colocar un 15% del capital de la entidad, sin dar más explicaciones.

Avión, barco y helicóptero privado en un viaje que organizó la Gürtel a Bárcenas

El ex tesorero del PP, Luis Bárcenas. / Efe

Seguir leyendo »

El PP convierte la Fiscalía Anticorrupción en la defensa de oficio de los poderosos

53 Comentarios

El fiscal jefe Anticorrupción, Antonio Salinas, durante una rueda de prensa. / Efe

Ya no es una garantía. Hasta hace poco más de un año, cuando la Fiscalía Anticorrupción intervenía como acusación en cualquier procedimiento, sólo cabían dos lecturas: el procesado había perdido el favor del aparato del Estado que, además, necesitaba que las diligencias llegaran hasta el final. No siempre recibía autorización para intervenir, pero cuando lo hacía asumía la condición de implacable perro de presa.

Eso empezó a cambiar cuando la instrucción del caso Nóos, en el que se acusa al duque de Palma, Iñaki Urdangarin, de enriquecerse a costa de las administraciones públicas a cambio de servicios ficticios, dejó claro que más pronto que tarde habría que tomar una decisión sobre la imputación de la esposa del investigado, nada menos de la infanta Cristina.

Fue entonces cuando el ministro de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, y el fiscal general del Estado, Eduardo Torres-Dulce, decidieron hacer uso del escalafón y aprovechar que la Fiscalía es un cuerpo jerárquico para tirar de galones y hacer que el fiscal anticorrupción personado en el caso Nóos, Pedro Horrach, un funcionario de trayectoria intachable y cuyo compromiso contra la corrupción se había probado con creces, centrara todos sus esfuerzos en lograr que el juez instructor de la causa, José Castro, no imputara a la infanta Cristina.

Seguir leyendo »

La Vanguardia canvia de director per despenjar-se del procés sobiranista

Artur Mas i el comte de Godó.

El procés per a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya s'ha cobrat la primera víctima de pes a Barcelona. I no ha estat precisament per no donar suport al projecte, sinó tot el contrari. Dimarts passat es va conèixer que el propietari i editor de La Vanguardia, Javier Godó, comte de Godó, havia decidit rellevar el director del diari, José Antich, per un home de la casa, Màrius Carol, fins ara director de comunicació del Grup Godó.

La línia editorial de La Vanguardia durant els 12 anys que Antich ha dirigit el diari ha estat en sintonia amb les posicions de Convergència i Unió, tot i que, des del seu nomenament com a director, l'encara màxim responsable del diari va dedicar bona part dels seus esforços a recuperar per a la capçalera el paper de rotatiu de referència que havia anat perdent en els anys anteriors.

A més, durant el mandat d'Antich ha sortit al carrer l'edició en català de La Vanguardia, una iniciativa que ha estat un èxit comercial, a més de les ajudes públiques de la Generalitat que li han fet guanyar.

La Vanguardia és el mitjà per excel·lència de la burgesia catalana. La seva posició va començar a complicar a partir de la Diada de l'11 de setembre de 2012, quan una massiva manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya va acabar forçant CiU a convocar eleccions tot just a mitja legislatura, amb l'esperança d'aconseguir una majoria absoluta que li permetés gestionar l'estat d'opinió de la població catalana.

La jugada li va sortir malament. CiU va perdre 12 escons i es va quedar en una precària majoria relativa al Parlament de Catalunya que el situava en mans d'Esquerra Republicana, una força manifestament independentista que en l'últim any ha marcat l'agenda del procés sobiranista.

La posició de La Vanguardia es va dirigir llavors cap a aquestes posicions maximalistes, més pròximes als sectors més radicals de CiU i, en ocasions, a les d'Esquerra Republicana. Una posició que en principi va ser saludada per l'audiència més influent de La Vanguardia, la burgesia catalana, com una estratègia destinada a resoldre part dels problemes d'encaix de Catalunya a Espanya.

Tot i que el comte de Godó va deixar fer a Antich i al seu equip, ha hagut de resistir pressions procedents fins i tot del mateix monarca. En els dies propers a la nit de Nadal de 2012, el rei Joan Carles li va retreure a l'editor de La Vanguardia les posicions pròximes a l'independentisme del diari i li va recordar la seva condició de gran d'Espanya. Amb anterioritat, el monarca havia fet arribar el mateix missatge a Javier Godó a través del conseller delegat del grup Prisa, Juan Luis Cebrián.

Encara que després de la trucada d'atenció del rei al comte de Godó, La Vanguardia va moderar les seves posicions sobiranistes, no va trigar a recuperar la línia editorial que havia mantingut abans del missatge real. En els últims mesos, la inestabilitat política regnant a Catalunya ha evidenciat que la possibilitat de convocar la consulta està molt més a prop del que semblava al principi. El toc d'alerta va ser la cadena per la independència celebrada l'11 de setembre d'aquest any i que un cop més va tornar a treure a prop d'un milió de persones al carrer.

La burgesia catalana ja no veu amb la mateixa simpatia el procés, ara que és una realitat tangible. Les constants advertències de la Unió Europea sobre la sortida de Catalunya davant un eventual procés d'independència i, sobretot, l'animadversió que el català està generant a Espanya, mercat natural de la majoria d'empreses catalanes, fan que els industrials vegin ara el procés amb profunda preocupació.

Influència de La Caixa

El passat dilluns 9, el president de La Caixa, Isidre Fainé, es va reunir amb el president de la Generalitat, Artur Mas, per demanar-li que moderi les seves posicions i retardi al màxim la convocatòria del referèndum. La resposta de Mas va ser un taxatiu no.

La influència de la Caixa sobre Godó és notòria i no sembla casual que, l'endemà de la reunió entre Fainé i Mas, el comte de Godó executés el relleu d'Antich per Màrius Carol, un home de la casa i de la màxima confiança de l'editor de La Vanguardia.

Encara que Carol, en algunes de les seves intervencions a la ràdio del Grup Godó, RAC1, ha defensat durant l'últim any el procés sobiranista emprès pel Govern de Catalunya amb el suport d'ERC, Iniciativa per Catalunya i la CUP, està considerat un moderat. A més cal destacar que, abans de ser nomenat director de comunicació del Grup Godó, va exercir durant anys com a corresponsal per a la Casa Reial.

El nou director de La Vanguardia prendrà possessió del seu càrrec el dia 17, després que el comte de Godó compleixi els tràmits d'informar el consell d'administració.

A qui no va comunicar el relleu va ser al Govern de la Generalitat, al qual ha agafat amb el peu canviat. Especialment perquè dijous va convocar una cimera d'urgència amb els partits que donen suport a la consulta per pactar la pregunta que es formularà, en cas de celebrar-se, i la data. La convocatòria serà el 9 de novembre de 2014 i la pregunta serà molt més alambinada del que pretenien els independentistes més radicals : "Vol que Catalunya sigui un Estat sobirà?" I,en cas afirmatiu, "Vol que sigui un Estat independent?".

La qüestió és si la pregunta pactada hauria estat la mateixa si no s'hagués produït el relleu al capdavant de La Vanguardia, si els partidaris del referèndum haguessin comptat amb el suport del rotatiu més influent de Catalunya.

Seguir leyendo »

La Vanguardia cambia de director para descolgarse del proceso soberanista

31 Comentarios

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, y el editor de La Vanguardia, Javier Godó, conde de Godó. / Efe

El proceso para la convocatoria de un referéndum de autodeterminación en Catalunya se ha cobrado la primera víctima de peso en Barcelona. Y no ha sido precisamente por no apoyar el proyecto, sino todo lo contrario. El pasado martes se conoció que el propietario y editor de La Vanguardia, Javier Godó, conde de Godó, había decidido relevar al director del periódico, José Antich, por un hombre de la casa, Màrius Carol, hasta ahora director de comunicación del Grupo Godó.

La línea editorial de La Vanguardia durante los 12 años que Antich ha dirigido el diario ha estado en sintonía con las posiciones de Convergència i Unió, aunque, desde su nombramiento como director, el aún máximo responsable del periódico dedicó buena parte de sus esfuerzos a recuperar para la cabecera el papel de rotativo de referencia que había ido perdiendo en los años anteriores.

Además, durante el mandato de Antich ha salido a la calle la edición en catalán de La Vanguardia, una iniciativa que ha sido un éxito comercial, amén de las ayudas públicas de la Generalitat que le han granjeado.

Seguir leyendo »

CiU prepara la Generalitat per convertir Catalunya en un Estat vigilat

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, al Parlament de Catalunya / Efe

Controlar la població sembla haver-se convertit en l'obsessió del Govern de la Generalitat en mans de CiU. La classe política catalana està embarcada en l'agitat debat sobre el dret a decidir i l'eventual referèndum sobre la independència de Catalunya. Però per l'Executiu català hi ha una altra prioritat : recopilar per qualsevol mitjà el màxim d'informació de les autoritats i dels ciutadans. El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), un organisme nascut el 2010 per prevenir atacs informàtics contra l'Administració catalana, juntament amb la brigada d'informació dels Mossos d'Esquadra, han passat a ser els principals instruments per servir aquest objectiu, però no són els únics.

Els esdeveniments de les últimes setmanes evidencien que la paranoia s'ha instal·lat entre els dirigents polítics catalans i no sempre en relació amb el procés sobiranista. Tot va començar a finals d'octubre, quan Anonymous, gràcies a la documentació aportada per un exempleat de l'organisme, va filtrar que el Cesicat, concebut com un tallafocs, s'havia dedicat a elaborar informes sobre activistes i periodistes d'esquerres en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra.

L'últim episodi ha estat la difusió per part de Ciutadans d'un informe atribuït al Cesicat que proposa invertir 28 milions d'euros i desplegar 300 mossos durant els propers cinc anys per a la creació d'una Agència Nacional de Seguretat destinada a espiar les comunicacions i les activitats a Internet dels ciutadans en les xarxes socials. Un projecte que evidencia que CiU concep un futur Estat català com un Estat vigilat. Vigilar la població és més important per a ells que preparar un procés constituent en el qual s'estableixin els drets i llibertats dels catalans.

Seguir leyendo »

CiU prepara la Generalitat para convertir Catalunya en un Estado vigilado

El conseller de Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, en el Parlament de Catalunya. / Efe

Controlar a la población parece haberse convertido en la obsesión del Gobierno de la Generalitat, en manos de CiU. La clase política catalana está embarcada en el agitado debate sobre el derecho a decidir y el eventual referéndum sobre la independencia de Catalunya. Pero para el Ejecutivo catalán hay otra prioridad: recopilar por cualquier medio el máximo de información de las autoridades y de los ciudadanos. El Centro de Seguridad de la Información de Cataluña (Cesicat), un organismo nacido en 2010 para prevenir ataques informáticos contra la Administración catalana, junto con la brigada de información de los Mossos d’Esquadra, han pasado a ser los principales instrumentos para servir a ese objetivo, pero no son los únicos.

Los acontecimientos de las últimas semanas evidencian que la paranoia se ha instalado entre los dirigentes políticos catalanes y no siempre en relación con el proceso soberanista. Todo empezó a finales de octubre, cuando Anonymus, gracias a la documentación aportada por un exempleado del organismo, filtró que el Cesicat, concebido como un cortafuegos, se había dedicado a elaborar informes sobre activistas y periodistas de izquierdas en colaboración con los Mossos d'Esquadra.

El último episodio ha sido la difusión por parte de Ciutadans de un informe atribuido al Cesicat que propone invertir 28 millones de euros y desplegar 300 mossos durante los próximos cinco años para la creación de una Agencia Nacional de Seguridad destinada a espiar las comunicaciones y las actividades en Internet de los ciudadanos en las redes sociales. Un proyecto que evidencia que CiU concibe un futuro Estado catalán como un Estado vigilado. Vigilar a la población es más importante para ellos que preparar un proceso constituyente en el que se establezcan los derechos y libertades de los catalanes.

Seguir leyendo »

Dos dels tres fills d’Artur Mas treballen en empreses concessionàries del Govern o de l’Ajuntament de Barcelona

La ministra Ana Pastor, el president, Artur Mas, y el cap de Tradebe, Josep Creixell. / Europa Press

La tradició continua. La família del president de la Generalitat, Artur Mas, manté estrets vincles econòmics amb les administracions públiques controlades per Convergència i Unió (CiU), encara que sigui de forma indirecta. Dos dels tres fills del president treballen en empreses concessionàries de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, tots dos governats per CiU. El tercer dels fills de Mas, Artur, està concloent els seus estudis a Mont-real (Canadà).

Els descendents del matrimoni entre Artur Mas i Helena Rakosnik segueixen així els passos dels fills del primer president de la Generalitat de CiU, Jordi Pujol. Dels set fills de Jordi Pujol, la pràctica totalitat han treballat amb companyies que han rebut contractes de l'Administració catalana mentre el seu pare ocupava la presidència de la Generalitat, si no han treballat directament per al Govern.

Mas, que és president també de Convergència Democràtica i de la seva federació amb Unió, CiU, té com a secretari general al partit Oriol Pujol Ferrusola, fill de Jordi Pujol, i un dels principals rostres del partit. Tot i que Oriol Pujol és un càrrec electe i va guanyar el seu escó a les eleccions autonòmiques, va iniciar la seva carrera política en ser nomenat director general d'Afers Interdepartamentals el 1997 per designació directa quan governava el seu pare.

Seguir leyendo »

Dos de los tres hijos de Artur Mas trabajan en empresas concesionarias del Govern o del Ayuntamiento de Barcelona

25 Comentarios

La ministra Ana Pastor, el 'president', Artur Mas, y el patrón de Tradebe, Josep Creixell. / Europa Press

La tradición continúa. La familia del presidente de la Generalitat, Artur Mas, mantiene estrechos vínculos económicos con las administraciones públicas controladas por Convergència i Unió (CiU), aunque sea de forma indirecta. Dos de los tres hijos del president trabajan en empresas concesionarias de la Generalitat y del Ayuntamiento de Barcelona, ambos gobernados por CiU. El tercero de los hijos de Mas, Artur, no trabaja porque está concluyendo sus estudios en Montreal (Canadá). 

Los descendientes del matrimonio entre Artur Mas y Helena Rakosnik siguen así los pasos de los hijos del primer presidente de la Generalitat de CiU, Jordi Pujol. De los siete hijos de Jordi Pujol, la práctica totalidad han trabajado con compañías que han recibido contratos de la Administración catalana mientras su padre ocupaba la presidencia de la Generalitat, cuando no han trabajado directamente para el Govern.

Mas, que es presidente también de Convergència Democràtica y de su federación con Unió, CiU, tiene como secretario general en el partido a Oriol Pujol Ferrusola, hijo de Jordi Pujol, y uno de los principales rostros del partido. Aunque Oriol Pujol es un cargo electo y ganó su escaño en las elecciones autonómicas, inició su carrera política al ser nombrado director general de Asuntos Interdepartamentales en 1997 por designación directa cuando gobernaba su padre.

Seguir leyendo »

El financer dels ERO andalusos demana la llibertat perquè està arruïnat tot i els béns trobats al seu amagatall

Eduardo Pascual Arxé, durant un dels procediments oberts contra ell.

La del financer Eduardo Pascual Arxé seria una trista història. La d'un pròsper home de negocis que fa deu anys era a la cresta de l'onada gràcies a la seva dedicació a empreses i mútues del sector assegurador i que es va comprometre a salvar el banc català Eurobank i, a sobre, s'ha vist embolicat en el cas dels ERO irregulars de la Junta d'Andalusia. Aquesta és la raó per la qual està empresonat des del passat 9 d'abril per ordre de la jutge Mercedes Alaya, titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla.

Segons va al·legar en el seu últim recurs contra la interlocutòria de presó eludible sota fiança de 300.000 euros dictada per la jutgessa Alaya, encarregada de la investigació del cas dels ERO, la situació econòmica de Pascual és tan desesperada que no té més remei que romandre empresonat perquè està en la ruïna, especialment en portar dos anys a l'atur. Però la troballa de múltiples i exclusius béns durant el registre d'una caixa forta amagada en un zulo al domicili de Pascual a Barcelona desmunta completament el relat de la seva suposada ruïna econòmica.

Alaya amplía la investigación a todas las consejerías por las ayudas a empresas

La juez Alaya.

La història seria realment trista si els diferents jutges que instrueixen els procediments que se segueixen als tribunals contra Pascual Arxé -fins a tres- no acreditessin que el financer s'ha apoderat de bona part de la caixa de les companyies que ha administrat. Perquè el financer català és el principal encausat en dos escàndols econòmics més, a més del cas dels ERO, que instrueix la jutge Alaya.

Seguir leyendo »

- PUBLICIDAD -
- Blogs asociados -

- PUBLICIDAD -