Semblava que la figura de l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, tan donada a covertir-se en un estereotip de la corrupció política, havia aconseguit eclipsar casos igualment sagnants, com l’expoli del Palau de la Música, dut a terme per qui varen ser el seu president i el seu director, Fèlix Millet i Jordi Montull, respectivament. I això malgrat que en un clima de profunda crisi econòmica a Espanya, les quantitats que la Justícia els acusa d’haver-se apropiat és obscenament similar.

Els dos representants de la Fiscalia Anticorrupció, Fernando Bermejo i Emílio Sánchez-Ulled, acaben d’entregar al jutge encarregat de la investigaciódel cas Palau, Josep Maria Pijuan, el seu informe preliminar de conclusions sobre l’expoli suposadament comès per Millet i Montull mentre governaven els destins de la institució musical, tota una icona del que es coneix com la “societat civil catalana”.

Los delegados de la Fiscalía Anticorrupción en Cataluña han concluido que CDC presuntamente se financió irregularmente y que cobró en total 6,6 millones de euros en "comisiones ilícitas" satisfechas por Ferrovial a cambio de varias adjudicaciones de obra pública a través del Palau de la Música.

En el escrito remitido al Juzgado de Instrucción 30 de Barcelona que solicita el fin de la instrucción y la apertura de la fase intermedia, el fiscal Emilio Sánchez Ulled concluye que Ferrovial pagaba un 4% en comisiones de las obras que le adjudicaban, que se repartía entre CDC (2,5%) y los exresponsables del Palau Fèlix Millet y Jordi Montull.

Según el Ministerio Fiscal, en este "mecanismo ilícito" presuntamente participaron los extesoreros de CDC Carles Torrent (fallecido en 2005) y Daniel Osàcar, y el exdiputado de CDC Jaume Camps, y constata que altos responsables del partido debieron necesariamente intervenir, aunque no han podido ser debidamente identificados.

El titular del jutjat d'instrucció número 1 de la localitat barcelonina de l'Hospitalet de Llobregat, Marc Melendi, ha citat en qualitat de inculpat a l'anterior director de l'oficina de Catalunya Caixa de l'avinguda Severo Ochoa de la localitat, Antonio Puig García, al qual imputa els delictes d'estafa, apropiació indeguda i delicte societari, per col.locar en 2006 més de 96.000 euros que tenien dipositats en un compte a termini fix una parella d'avis en deute subordinat de l'entitat, un producte similar a les tristament cèlebres participacions preferents, però encara més sofisticat i, en casos com Catalunya Caixa, que ha acabat intervinguda i en mans del FROB, encara més tòxic.

La citació de Puig en qualitat d'imputat trenca un tabú que, fins ara no s'havien atrevit a trencar els jutges: depurar les responsabilitats dels empleats de les entitats financeres que es van encarregar de comercialitzar les preferents i deute subordinat. Fins ara, els empleats de les entitats havien quedat fuerade les iniciatives judicials perquè se'ls aplicava el principi d'obediència deguda: no feien sinó complir les ordres de les direccions de les seves organitzacions a l'hora de col.locar aquests productes entre els clients de les entitats.

Sembla, però, que recentment els jutges han decidit avaluar el grau d'entusiasme amb el queels empleats de les entitats financeres comercialitzaven aquests productes i quins mitjans utilitzar per convèncer els seus clients de subscriure'ls. La major part dels afectats per l'escàndol de les preferents mancava dels coneixements financers necessaris per avaluar el risc del producte. Especialment perquè rebien comissions de les seves entitats per comercialitzar aquests productes tòxics.

Molts d'ells, com la parella d'avis de l'Hospitalet que ara acusa la caixa d'estalvis trencada al seu empleat, afirmen que si van autoritzar als delegats de les entitats a subscriure aquests productes en el seu nom va ser perquè se'ls va explicar que eren similars els dipòsits a termini fix, però amb rendibilitats molt superiors. En realitat, es tracta de productes molt sofisticats destinats als grans fons d'inversió, molts dels quals també han perdut ingents quantitats de diners, encara que no poden al.legar ignorància.

Els clients ordinaris s'han trobat sense accés als seus estalvis, que estan a disposició de les entitats pràcticament de per vida. Si a més eren clients d'una de les tres entidadesque han hagut de ser rescatades pel FROB-Bankia, Novacaixa Galícia i Catalunya Caixa-, tot i que van ser enganyats quan se'ls va dir que estaven col · locant els seus estalvis en productes de la família dels dipòsits ajornament fix, ho tenen encara pitjor.

Malgrat la seva condició devíctimas, no tenen marge per a la negociació perquè s'enfronten a entitats propietat de l'Estat i es veuran abocats a l'arbitratge promogut pel Govern. Un arbitratge que els obligarà a perdonar les entitats prop del 70% dels seus estalvis.

El jutge Melendi va dictar la providència en la qual cita com a imputat a l'ex delegat de Catalunya Caixa responsable de l'operació el passat 31 de maig, ayunque no va ser comunicada a les parts fins al 5 de juny, el mateix dia que el titular del jutjat número 3 de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, feia el mateix amb el delegat d'una sucursal de Bancaixa. En el cas que instrueix el jutge Andreu, a més, la víctima de l'estafa no era ni tan sols un particular, sinó una empresa.

En el cas de l'Hospitalet, les víctimes són una parella d'avis de 77 anys amb escassa formació. El marit va ser escombriaire durant la seva vida laboral activa i la dona, mestressa decasa, així que difícilment podien entendre la complexitat del producte financer que els van col.locar.

Encara que el matrimoni demanava explicacions amb freqüència a la sucursal de Catalunya Caixa, mai obtenia una resposta satisfactòria. El delegat que els va col.locar les subordinades, a més, va ser substituït per l'actual, que com a única solució els oferia acudir al Tribunal d'Arbitratge de Catalunya.

Va ser llavors quan els fills del matrimoni van decidir intervenir i prendre les regnes de la negociació amb l'entitat. Conscients que l'arbitratge els anava a suposar algun tipus de pèrdua a favor de Catalunya Caixa, van amenaçar l'entitat amb una querella si no reintegraban la totalitat dels 96.000 euros als seus pares. Davant la manca de resposta de l'entitat, finalment van presentar la querella.

La predecessora del jutge Melendi, la jutgessa Zita, Hernández va admetre a tràmit la querella, que acusa Catalunya Caixa i al seu empleat d'estafa, apropiació indeguda i delicte societari el passat 22 de gener. Encara que els portaveus oficials de l'entitat van voler restar importància a la decisió de la magistrada, el precedent causainquietud tant en la institució com en el sector, especialment després dela citació de l'empleat com a imputat el mateix dia que el jutge Andreu feia el mateix amb el delegat de Bancaja.

El titular del juzgado de instrucción número 1 de la localidad barcelonesa de l’Hospitalet de Llobregat, Marcos Melendi, ha citado en calidad de inculpado al anterior director de la oficina de Catalunya Caixa de la Avenida Severo Ochoa de la localidad, Antonio Puig García, al que imputa los delitos de estafa, apropiación indebida y delito societario, por colocar en 2006 más de 96.000 euros que tenían depositados en una cuenta a plazo fijo a una pareja de ancianos en deuda subordinada de la entidad, un producto similar a las tristemente célebres participaciones preferentes, pero aún más sofisticado y, en casos como Catalunya Caixa, que ha acabado intervenida y en manos del FROB, aún más tóxico.

La citación de Puig en calidad de imputado rompe un tabú que hasta ahora no se habían atrevido a romper los jueces: depurar las responsabilidades de los empleados de las entidades financieras que se encargaron de comercializar las preferentes y la deuda subordinada. Hasta ahora, los empleados habían quedado fuera de las iniciativas judiciales porque se les aplicaba el principio de obediencia debida: no hacían sino cumplir las órdenes de las direcciones de sus organizaciones a la hora de colocar estos productos entre los clientes de las entidades.

Sin embargo, recientemente los jueces han decidido evaluar el grado de entusiasmo con el que los empleados de las entidades comercializaban estos productos y qué medios utilizaron para convencer a sus clientes. Especialmente porque recibían comisiones de sus entidades por comercializar esos productos tóxicos. La mayor parte de los afectados por el escándalo de las preferentes carecía de los conocimientos financieros necesarios para evaluar el riesgo del producto.

La dirección de la Agencia Tributaria tiene instrucciones muy claras de su responsable directo, el ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, para que los representantes del Fisco en el procedimiento judicial del caso Nóos eviten a toda costa perseguir o acusar a la hija del rey, Cristina de Borbón y Grecia, a pesar de que el instructor de la causa, el magistrado José Castro, la imputó por haberse beneficiado de los delitos fiscales supuestamente cometidos por su marido, Iñaki Urdangarin, en la administración de Aizóon, propiedad al 50% de los dos miembros del matrimonio, y el instrumento que utilizaban para apoderarse de los fondos que lograban de las administraciones públicas, según aseguran fuentes de la Hacienda.

Y, en este caso, apuntan las mencionadas fuentes, no se trata de una ocurrencia del ministro. Montoro ha transmitido a sus subordinados una decisión del Gobiernom especialmente defendida por su presidente, Mariano Rajoy.

En el discurso de Navidad de 2011, y a cuenta del incipiente escándalo del Instituto Nóos, el rey Juan Carlos declaró de forma solemne que "todos los españoles son iguales ante la ley". Olvidó precisar que él es el único ciudadano irresponsable ante los tribunales y que la cuestión de la igualdad no queda tan clara cuando el objetivo de la Justicia se apellida Borbón y, además, es su hija. El Gobierno está decidido, aun así, a minimizar tanto como pueda la grave crisis institucional en la que está sumida España.

El titular interí del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, el magistrat Pablo Ruz, ha minimitzat al màxim la instrucció del cas Pretòria, una causa que fa una mica més de tres anys va fer tremolar els fonaments de la política catalana perquè els responsables de la investigació, el representant de la Fiscalia Anticorrupció Luis Pastor i els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van acudir al predecessor de Ruz, Garzón, quan ja havien acumulat prop de 30 toms de documentació que, segons el seu criteri, acreditaven l'existència d'una xarxa de corrupció urbanística que afectava per igual als principals partits polítics catalans.

El jutge Ruz, malgrat l'abundant documentació aportada pels responsables de la investigació, sembla, segons informen fonts judicials, decidit a limitar el cas Pretòria a la influència que exercia l'antic lampista del PSC i del PSOE, Luis García Sáenz, reconvertit en intermediari immobiliari entre constructores i administracions socialistes, sobre l'exalcalde de Santa Coloma, el també socialista Bartomeu Muñoz.

Muñoz també està acusat de suborn impropi per la venda dediversos actius immobiliaris de la seva família al seu conmilitón per valor d'un milió d'euros. Les esmentades fonts asseguren que Ruz completarà l'acte d'obertura de judici oral amb la proposició que es jutgi els antics homes forts de CDC Lluís Prenafeta i Macià Alavedra per diversos delictes fiscals, després de trobar fons d'ambdós antics alts càrrecs en diferents paradisos fiscals , com Andorra, Suïssa, Liechtenstein, Madeira o l'Estat nord-americà de Delaware. I, per a consternació dels investigadors, això és tot.

El titular interino del juzgado de instrucción número 5 de la Audiencia Nacional, el magistrado Pablo Ruz, ha minimizado al máximo la instrucción del caso Pretoria, una causa que hace algo más de tres años hizo temblar los cimientos de la política catalana. Entonces, los responsables de la investigación, el representante de la Fiscalía Anticorrupción Luis Pastor y los agentes de la Unidad Central Operativa (UCO) de la Guardia Civil acudieron al predecesor de Ruz, Baltasar Garzón, cuando ya habían acumulado cerca de 30 tomos de documentación que, según su criterio, acreditaban la existencia de una red de corrupción urbanística que afectaba por igual a los principales partidos políticos catalanes.

A pesar de la abundante documentación aportada, el juez Ruz parece, según informan fuentes judiciales, decidido a limitar el caso Pretoria a la influencia que ejercía el antiguo fontanero del PSC y del PSOE, Luis García Sáenz, reconvertido en intermediario inmobiliario entre constructoras y administraciones socialistas, sobre el exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, el también socialista Bartomeu Muñoz.

Muñoz también está  acusado de cohecho impropio por la venta dediversos activos inmobiliarios de su familia a su conmilitón por valor de un millón de euros. Las citadas fuentes aseguran que Ruz completará el auto de apertura de juicio oral con la proposición de que se juzgue a los antiguos hombres fuertes de Convergència Democràtica Lluís Prenafeta y Macià Alavedra por diversos delitos fiscales, tras hallar fondos de ambos antiguos altos cargos en diferentes paraísos fiscales, como Andorra, Suiza, Liechtenstein, Madeira o el Estado norteamericano de Delaware. Y, para consternación de los investigadores, eso es todo.

No todos somos víctimas de la crisis que ha arrasado la economía occidental desde 2008. Una selecta minoría se está haciendo de oro desde la debacle. El dinero que circulaba hace seis años no se ha volatilizado. No es ningún secreto que los fondos que los estados preveían destinar a cubrir las necesidades de la sociedad han salido de las arcas públicas para acabar en unas pocas manos: las de los fondos de inversión y de pensiones y los hedge funds, las entidades que administran las grandes fortunas. Ahora han empezado a aprovechar la ausencia de flujo de crédito de la banca para convertirse en prestamistas sin escrúpulos, dispuestos a imponer a las pymes acreedoras de la Administración faltas de liquidez las condiciones más draconianas. Y, como no son entidades de crédito ni de hecho ni de derecho, no se ven sujetos a la supervisión del Banco de España.

¿Cómo han logrado sobrevivir a la crisis y, sobre todo, cómo logran aún ganar dinero en medio de este desastre? Primero torcieron voluntades políticas e hicieron uso de información privilegiada para proteger sus intereses e, incluso, hacer crecer los saldos de sus cuentas. Luego, cuando resultó imposible ocultar que el sistema bancario occidental estaba quebrado y que los estados se iban a ver obligados a salvarlo a costa de la ciudadanía, buscaron otra veta y empezaron a apostar contra la deuda soberana de las economías más débiles de la Eurozona.

Ahora que el Banco Central Europeo ha flexibilizado su postura y se muestra más dispuesto a ayudar a los miembros de la Unión con serias dificultades para lograr financiación en los mercados –es decir, con elevadas primas de riesgo–, al tiempo que deja los tipos de interés en el 0,5%, los depredadores de los mercados ya han encontrado una nueva manera de obtener pingües beneficios de la crisis.

El proper curs judicial s'acosta calenta per l'Audiència Nacional. No només per al titular del jutjat central d'instrucció número 5, Pablo Ruz, que s'encarrega de la instrucció del cas Gürtel i del cas Bárcenas, sinó per la Sala Penal de l'Audiència. El tribunal que presideix el magistrat Fernando Grande Marlaska ha de jutjar, a partir del proper 16 de setembre, un dels presumptes majors casos de blanqueig de capitals registrats a Espanya fins a l'esclat del cas Gao Ping.

Grande Marlaska, amb dos companys més, decidirà sobre el futur dels presumptes integrants d'una xarxa de blanqueig de capitals encapçalada per l'ex advocat penalista Juan Piqué Vidal, que suposadament va aflorar il.legalment prop de 80 milions d'euros a principis del segle XXI.

Hi ha una diferència fonamental, però, entre la xarxa de Gao Ping i la trama organitzada per Piqué Vidal. Mentre els clients del ciutadà xinès Gao Ping, en la seva majoria només pretenien amagar diner negre al fisc espanyol, segons afirma la investigació, els diners de la trama de Piqué Vidal, d'acord amb l'acusació, procedia exclusivament d'un càrtel de narcotraficants mexicans que , suposadament, intentaven blanquejar els beneficis de les seves activitats delictives a Espanya.

El próximo curso judicial se avecina caliente para la Audiencia Nacional. No sólo para el titular del juzgado central de instrucción número 5, Pablo Ruz, que se encarga de la instrucción del caso Gürtel y del caso Bárcenas, sino para la Sala Penal de la Audiencia. El tribunal que preside el magistrado Fernando Grande Marlaska deberá juzgar, a partir del próximo 16 de septiembre, uno de los presuntos mayores casos de blanqueo de capitales registrados en España hasta el estallido del caso Gao Ping.

Grande Marlaska, junto a dos compañeros, decidirá sobre el futuro de los presuntos integrantes de una red de blanqueo de capitales encabezada por el ex abogado penalista Juan Piqué Vidal, que supuestamente afloró ilegalmente cerca de 80 millones de euros a principios del siglo XXI.

Hay una diferencia fundamental, sin embargo, entre la red de Gao Ping y la trama organizada por Piqué Vidal. Mientras los clientes del ciudadano chino Gao Ping, en su mayoría sólo pretendían ocultar dinero negro al fisco español, según afirma la investigación, el dinero de la trama de Piqué Vidal, de acuerdo con la acusación, procedía exclusivamente de un cártel de narcotraficantes mexicanos que, supuestamente, intentaban blanquear los beneficios de sus actividades delictivas en España.