Set formes de llegir el 20D a Catalunya

Les eleccions generals del 20D han donat com a resultat un escenari desconegut a Catalunya. Més enllà dels resultats comptats en escons o nombre de vots, el comportament electoral dels catalans va il·luminar un nou mapa polític de múltiples interpretacions. Aquestes són set possibles lectures per a unes eleccions que s'allunyen de tot el conegut durant els últims 35 anys.

1- Colau també regna a fora de Barcelona

El 20D ha dissolt els dubtes sobre el paper del colauisme en unes eleccions que transcendissin tot allò municipal. “L'efecte Colau” ha funcionat fora de Barcelona, obtenint encara millor resultat que l'aconseguit per Barcelona en Comú a la capital. En totes les grans ciutats de l'àrea metropolitana, En Comú Podem ha obtingut resultats contundents.

El domini d'En Comú sobre el nou mapa polític condiciona el futur de manera definitiva. En les qüestions internes, és l'espai més puixant de les esquerres, recollint una tradició que va des del comunisme del PSUC, que en les municipals de 1979 va arribar al 30% en diverses ciutats catalanes, fins el protagonisme de la PAH en els nuclis populars de Catalunya durant la present crisi. Pel sobiranisme, és l'espai que li permet assolir quotes en favor del referèndum de més del 50% en totes les eleccions, com ha passat en aquests comicis.

Catalunya ha tornat a mostrar aquest diumenge un marcat accent d'esquerres. L'ordre dels partits de més a menys vots aquest 20D bé es podria confondre amb una escala de més esquerrana a menys. En Comú Podem és primera força, ERC segona, PSC tercera, DiL quarta, Ciutadans cinquena i PP sisena.

2- El cinturó morat

El mapa que ha dibuixat la victòria d'En Comú Podem recorda als bons anys del PSC. Els socialistes havien construït un entramat de municipis a l'àrea metropolitana on van ser hegemònics durant més de 30 anys, amb especial èxit en les eleccions municipals i generals. Aquell cinturó ha desaparegut, deixant pas a un mapa canviant. El 27-S, amb unes eleccions de fort gust plebiscitari sobre la independència, l'espai va ser ocupat en part per Ciutadans. En aquestes generals, el cinturó vermell s'ha tenyit de morat.

La victòria d'En Comú Podem en l'àrea en la qual viuen dos de cada tres catalans és inapel·lable. En alguns dels nuclis més importants com l'Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell o Santa Coloma de Gramanet, prop o més del 30% dels electors han votat morat. A Barcelona, un 26,5%. A Lleida o Tarragona, al voltant del 20%. Cal anar-se'n a la 10a ciutat per població, Reus, per trobar percentatges per sota del 20%, encara que en la segona ciutat tarragonina també els de Domènech han estat els més votats. En resum, una penetració en el vot urbà inigualable amb 6 partits en disputa.

3- El dret a decidir guanya (una altra vegada)

Una de les claus de la victòria d'En Comú Podem respecte als pobres resultats de Podem amb Catalunya Sí que es Pot a les autonòmiques és la seva aposta decidida pel referèndum pactat sobre la independència. El dret a decidir, oblidat pels partits independentistes en pensar que estava superat, ha estat una de les tendències que més s'han sentit aquest diumenge.

La suma d'En Comú Podem, ERC i DiL, els tres partits que -amb matisos- aposten per un referèndum, ha aconseguit el 55,5% dels vots. Ni tan sols en la tradicionalment poc sobiranista província de Tarragona han baixat del 50%. Amb aquests resultats i un panorama més obert que mai en la conformació de majories al Congrés, una de les propostes que segur estaran sobre la taula del nou govern, si arriba a formar-se, serà la celebració d'un referèndum. I aquest ja és un triomf segur del dret a decidir que a Catalunya ha guanyat una elecció darrere l'altra des de 2011.

4- L'independentisme salva els mobles

Que només un de cada tres catalans hagi optat per paperetes clarament independentistes podria fer arribar a la conclusió que l'opció secessionista perd suports. Però, comptant que les generals són eleccions que al nacionalisme català no se li solen donar bé, el 20D no ha llançat una dada desastrosa per a l'independentisme. La suma d'ERC i DiL ha donat un 31%. En les últimes tres generals va donar un 36, un 28 i un 36%. Comptant amb què s'ha passat de 5 partits a 6 obtenint representació, l'independentisme aconsegueix salvar els mobles.

Els resultats no són millors pels qui advoquen amb claredat que Catalunya continuï formant part de l'Estat espanyol. Si es deixa al marge En comú, l'unionisme obté un 40%, quan en les passades eleccions va obtenir un 46, un 61 i un 55%. La tercera via en el tema nacional en què juga En comú decantarà les opcions de l'independentisme en un eventual referèndum.

5- ERC lidera l'independentisme

Que la segona posició sigui per a un partit secessionista com ERC explica la importància del nou moviment independentista català, però també el ball d'actors interns. Les trajectòries d'Esquerra i Convergència s'han creuat durant els últims 4 anys de procés sobiranista. El 2012, Convergència va caure gairebé 8 punts, mentre ERC pujava una mica menys de 7 al Parlament. A les europees de 2014, ERC va superar per primera vegada al partit fundat per Jordi Pujol. A les municipals de maig passat, CiU es va deixar gairebé 5 punts, mentre que els republicans van guanyar-ne 7. En aquestes generals, ERC ha tornat a aconseguir el sorpasso per menys d'un punt.

La situació que dibuixa aquest 20D per Convergència és motiu d'alarma sobre el seu futur. La nova marca convergent, DiL, ha perdut la meitat dels vots aconseguits el 2011 per CiU i marca el pic més baix en unes generals. Per territoris, els de Francesc Homs han aconseguit ser primera força a Lleida i Girona, però amb una distància màxima sobre ERC de dos punts. A les capitals de província, només a Girona supera amb comoditat el 15%, mentre que en grans ciutats com l'Hospitalet o Badalona no arriba al 7%.

6- Ciutadans no es consolida

Els resultats d'aquest diumenge llancen un resultat difícil de gestionar per als taronges a Catalunya, ja que han estat incapaços de consolidar el protagonisme que el sabor plebiscitari del 27-S els va prestar. Amb un 13% i sense poder obtenir representants per Lleida ni Girona, els de Rivera no compleixen les altes expectatives dipositades en la comunitat que els va consolidar com una força emergent a Espanya.

Tant és així que Ciutadans ha aconseguit millors resultats en el total d'Espanya que a Catalunya, amb gairebé un punt de diferència. Els taronges han obtingut un 15,2% a Barcelona, mentre un 18,8% a Madrid, un 16,5% a València o un 18,8% a Saragossa. Per comunitats, han obtingut resultats similars als catalans a Andalusia o a Castella la Manxa, llocs on s'han quedat lluny de les seves millors marques.

7- El paper català en una Espanya de dues velocitats

El mapa que aquest 20D ha llançat sobre Espanya no pot ser més eloqüent. Partits d'esquerres han estat els més votats a Catalunya, Euskadi, Andalusia o Extremadura, mentre que en les dues primeres sembla clara una majoria favorable al dret a decidir de les nacions.

En aquest escenari el paper de Catalunya serà vital per decantar una Espanya que sembla anar a dues velocitats. D'En Comú són més de 900.000 vots dels 5 milions aconseguits per Podem, superant als obtinguts pels morats a Andalusia, Comunitat de Madrid o País Valencià. No hi ha majoria d'esquerres a Espanya que no passi pel què serà el principal grup català al Congrés, amb 12 diputats.

També l'heterogeni grup format pels independentistes catalans i les dues forces del nacionalisme basc, que sumen 25 diputats, seran claus per a la governabilitat d'un Congrés on a la suma de PP i Ciutadans li falten 12 diputats per l'absoluta, mentre que a PSOE i Podem li falten 16. Si els pactes entre les grans forces arribessin a ocórrer, els 29 diputats catalans que concorren amb candidatures pròpies tornarien a ser decisius per marcar les condicions que donin la clau de la governabilitat a un o altre costat.