eldiario.es

Menú

Catalunya posa el seu futur en mans de Podem

La victòria d'En Comú Podem aferma el lideratge d'Ada Colau a la societat i política catalana davant el desconcert de Convergència

ERC es consolida en segona la posició, per davant de la marca d'Artur Mas, revelant-se com la formació que lidera l'hegemonia dins l'independentisme

Ciutadans queda en penúltim lloc incapaç de mantenir la posició de preponderància que li va brindar la situació plebiscitària de les passades autonòmiques

- PUBLICIDAD -
Ada Colau celebra los resultados de En Comú Podem

Ada Colau celebra els resultats d'En Comú Podem

Les eleccions generals que aquest diumenge han escombrat el mapa polític espanyol han tingut a Catalunya l'epicentre del terratrèmol. En Comú Podem, la coalició formada per Barcelona en Comú, Podem, ICV i EUiA, s'ha alçat com la formació guanyadora, amb un 24,6% dels vots i 12 diputats. En  segon lloc ha quedat ERC, que suma un 16% i 9 diputats. Catalunya posa el seu futur a l'Estat en mans de Podem, partit que ha apostat amb claredat pel referèndum català, i es converteix en el territori on el partit morat fonamenta la seva forta entrada al Congrés.

L'èxit inèdit de les dues formacions emergents, En Comú Podem i ERC, desballesta el bipartidisme tradicional català representat pel PSC i Convergència, les marques dels quals han quedat en tercer i quart lloc, perdent entre les dues 14 diputats, 6 dels socialistes i 8 els convergents. Ciutadans ha aconseguit 5 escons,  un resultat decebedor per una formació que ve de quedar segona en les autonòmiques i amb un camí de gairebé 10 anys a la comunitat. El PP català ha continuat la tendència de la resta de territoris perdent fins a la meitat del seu vot en 2011, cosa que el situa en últim lloc a Catalunya, amb 5 diputats.

El gran triomfador de la nit catalana és En Comú Podem, un espai que es consolida com una força determinant en l'escenari català gràcies a la seva aliança amb Podem a nivell espanyol i el lideratge de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La candidatura de Xavier Domènech ha realitzat una ambiciosa campanya en què no ha renunciat a cap vot en cap racó del país, fruit de la qual cosa ha aconseguit representació en les 4 províncies, amb importants resultats fins i tot en les que a priori semblaven més difícils, com el 15,3% de Lleida o el 16,3% a Girona.

El "colauisme" ha mostrat la seva solvència més enllà de la capital regnant amb comoditat a la província de Tarragona, on ha aconseguit un de cada quatre vots i sobretot a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que li ha donat un 26% en la circumscripció. El mapa que durant 35 anys havia pintat de vermell el cinturó barceloní ha quedeu aquesta nit tenyit de morat, gràcies a la victòria dels de Domènech a l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Sabadell, Terrassa o Cornellà.

Colau, exultant, ha reivindicat "l'orgull de Catalunya que ha derrotat sempre al PP", un "orgull" que, per l'alcaldessa de Barcelona, també ha servit aquesta nit per posar fi "al bipartidisme i al recanvi del bipartidisme", en referència a Ciutadans

ERC consolida el seu lideratge en l'independentisme

Nit d'alegria també a casa de l'independentisme republicà. ERC afrontava aquestes eleccions com una revàlida a la fórmula de Junqueras, i l'ha passat amb bona nota tornant a fer el sorpasso sobre Convergència que ja va aconseguir en les últimes europees. El candidat independent Gabriel Rufián ha aconseguit col·locar la seva marca en un 16% i 9 escons, superant la fita històrica d'ERC en unes generals, els 8 escons aconseguits el 2004 sota la batuta de Carod-Rovira.

ERC s'ha convertit en la segona formació a Girona i Lleida, amb el 23,4 i 22,8%, a menys de dos punts del vencedor en aquestes demarcacions, Democràcia i Llibertat. També en segon lloc ha quedat a Tarragona, amb un 17,5%, encara que en aquest cas la distància amb el primer, En Comú Podem, ha estat de gairebé tres punts. Però si la victòria d'ERC sobre CDC té un escenari, aquest és la província de Barcelona, on la marca de Francesc Homs, Democràcia i Llibertat, ha quedat penúltim amb un 13,3% de vots i 4 dels 31 diputats de la circumscripció.

El resultat de la nova marca de Convergència, que es llançava aquestes eleccions com a prova pilot per a la dissolució i creació d'un nou partit que el masisme vol desenvolupar durant el proper 2016, ha seguit l'estela de la crisi electoral que l'independentisme de dretes arrossega des de 2012. A Barcelona, DiL ha perdut més de la meitat dels seus vots respecte a 2011, quedant com penúltima força al territori on es concentren 2 de cada 3 catalans. Però tampoc en la resta de demarcacions dels resultats donen respir a Artur Mas. A Lleida, província on CiU solia treure les seves millors resultats, Dil ha perdut un terç dels seus suports, quedant en 24,3%, similar als que ha perdut a Girona, on han obtingut un 25%.

Decepció taronja i declivi socialista

Ciutadans no ha estat capaç de mantenir la posició de preponderància que li va brindar la situació plebiscitària de les passades autonòmiques. El dissenyat d'aquestes generals com a salt definitiu fora de les fronteres catalanes els ha fet descuidar el seu territori d'origen, on han quedat penúltims amb un 13%, només dos punts per davant del PP. A la candidatura liderada per Joan Carles Girauta, persona de la branca més dretana del partit, li ha estat impossible entrar a Girona i a Lleida i, a Barcelona, el 19% recollit en les últimes autonòmiques s'han convertit en un insuficient 13,5%.

Els que sí que han seguit la línia de les autonòmiques han estat els socialistes. El declivi que pateixen des de la fi dels governs tripartits és agut, han perdut 10 punts i més d'un terç dels representants respecte a 2011. No obstant això, en mans d'Iceta, el malalt sembla haver tallat l'hemorràgia, ja que del 12 ,7% obtingut en les autonòmiques els socialistes han aconseguit remuntar fins al 15,7. El PSC recull més en els seus antics feus, Barcelona i Tarragona, on ronden el 16%, però també aguanta a Girona i Lleida, on sostenen el 12%. Malgrat que els socialistes compten com a èxit haver tret representació a les quatre demarcacions, aquest 20-D signen el pitjor resultat de la seva història en les generals i semblen haver perdut definitivament el seu preuat regne del cinturó metropolità.

L'últim a la llista de damnificats del terratrèmol català és el PP, que s'ha convertit en una força propera a la marginalitat amb 4 diputats de 47. El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha obtingut 5 representants, 4 d'ells per Barcelona i un altre per Tarragona. El desgast del PP al govern central juntament amb la puixança de Ciutadans ha acabat arraconant la formació conservadora, que ha obtingut el seu pitjor resultat des del 1989.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha