Flassaders 30-32, tota una vida a casa teva no és suficient al Born

Que Montserrat Comas porti tota la seva vida al número 32 del carrer Flassaders, un carreró fosc d'un dels barris de moda de Barcelona -el Born-, no és un impediment perquè pugui acabar desallotjada i fora del barri tot i haver pagat religiosament el lloguer durant dècades. La propietat de l'immoble on viu la Montserrat vol trencar els contractes dels seus actuals inquilins per remodelar els pisos i llogar-los de nou a molt millor preu.

“M'han ofert un pis a 900 euros d'aquí a dos anys, quan acabin les obres”, diu la Montserrat, ella que ara paga una renda antiga d'uns 100 euros. No ho acceptarà, perquè no compta amb els diners suficients, com tampoc acceptarà l'alternativa, que suposa marxar a un altre pis que li facilita la propietat però fora del barri. Aquesta dona va ser peixatera al mercat de Santa Caterina, ofici i parada que va heretar dels seus pares -els seu avis van arribar a Flassaders l'any 1907; els seus amics i records estan en aquests carrerons. “Així que no me n'aniré”, sentencia.

La propietat, Mauri Casals Grup, té intenció d'enderrocar l'interior de les finques 30 i 32 d'aquest carrer, un total de 28 habitatges i 4 locals que considera deteriorats, i rehabilitar-los posteriorment. Però per a això ha de donar per extingit el contracte de lloguer -ara vigent- de la Montserrat i de tres inquilins més, que es neguen a donar-li la raó i han interposat un recurs contenciós administratiu. Van rebre un burofax anunciant-los que havien de desallotjar el seu habitatge el 15 de setembre -excepte Montserrat, a qui li donen fins a juny de 2015-, però no pensen marxar a no ser que vegin una ordre judicial, diuen, cosa que no ha passat.

“No els sortim a compte”, comenta Montserrat des del menjador del pis en què va néixer. El rentat de cara que ha experimentat en els útims anys el Born “ha comportat una pujada desmesurada dels preus de lloguer; és un problema de barri”, explica Maria Mas, presidenta de l'Associació de Veïns Casc Antic.

L'encant del Born i la seva mutació i revalorització com a barri queden ben reflectits en aquest polèmic cas del carrer Flassaders. Si hom alça la vista -no sense dificultat, ja que el carrer és estret- al seu pas pel número 30 veurà el rètol de Dulces P. Mauri, el nom de la fàbrica de xocolata, caramels i confits que durant dècades va inundar d'un agradable olor la zona, fins al seu trasllat farà més de 20 anys. Ara el local està llogat al restaurant vegetarià La Bàscula, que deu el seu nom a una immensa bàscula de l'antiga fàbrica, i que roman encara intacta a l'entrada del restaurant.

“Encara recordo quan corria pel carrer i de tant en tant des de la fàbrica algun treballador ens donava un torró acabat de sortir del forn”, recorda en Jordi, el fill de Montserrat. Un torró que es venia a la pastisseria Mauri que ocupava els baixos del número 32, i que va tancar farà pocs anys.

La finca del número 32 tampoc és un edifici qualsevol, sinó la Casa Casanovas, aixecada l'any 1850 per l'arquitecte Francesc Vila. Està considerada Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), segons apareix al catàleg de l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres motius perquè compta amb un relleu, una dansaire alada de terra cuita, entre el primer i el segon pis. De fet, aquesta catalogació impedeix que la façana sigui demolida, i per això per reconstruir habitatges de l'immoble la propietat ha d'optar per un enderrocament només interior.

“A la Ribera està gairebé tot perdut”, comenta Mas, en referència a la progressiva pèrdua d'un entorn veïnal i familiar a favor de negocis dedicats al turisme i nous pisos per a gent de més poder adquisitiu. La gentrificació és un fet al Born, diu. No és que ja no quedin fabricants de mantes -els flassaders que amb el seu ofici van donar el nom a carrer-, sinó que han desaparegut fleques, botigues de queviures o carboneries per veure brollar en aquests locals bars i botigues de roba de moda.

En aquest entorn, just darrere del concorregut Museu Picasso, un immoble de 28 habitatges com aquest és una autèntica capsa de llaminadures per a una propietat que, de ben segur, no està disposada a concloure el contracte vitalici de la Montserrat (té 65 anys) per a clavar-li un bon mos. Si ara una de les veïnes assegura pagar 400 euros, després de la remodelació el preu del lloguer podria ser més del doble, sobretot en conèixer l'oferta que va rebre la Montserrat.

“A nosaltres ens agradaria que rehabilitessin els pisos i poguéssim tornar amb les mateixes condicions per complir el contracte que vam signar”, afirma en Jordi. I rebla Mas: “I sobretot, sota cap concepte, que no els expulsin del barri”. Seguir al Born és vèncer, segons la presidenta de l'AAVV, que dóna suport a la seva causa.

Els veïns denuncien irregularitats

Els quatre inquilins -inclosa la Montserrat- que queden en aquest històric edifici -durant anys no s'han anat signant contractes nous- estan disposats a plantar batalla abans de marxar. Van rebre fa uns mesos un burofax que els comunicava que el seu contracte queda extingit perquè l'edifici es troba en situació de “pèrdua”. Això vol dir que la finca pateix un deteriorament que la fa gairebé inhabitable i que es deu a causes alienes al propietari, com poden ser els desastres naturals.

Però els inquilins defensen que l'immoble no està en situació de ruïna, i que en cas que ho estigués “la causa sí que seria imputable al propietari”, apunta una de les veïnes -que no vol donar el seu nom-, perquè considera que el deteriorament es deu al fet que no s'ha realitzat un manteniment adequat de la finca durant anys. “Des que vaig néixer fins avui no s'ha pintat mai l'escala”, explica en Jordi, el fill de Montserrat.

Durant anys el número 30 va estar afectat per un pla especial de reformes del Museu Picasso, el que impedia fer-hi obres de consolidació o augment. Però segons consta en una notificació de l'Ajuntament de Barcelona transmesa a la propietat -i a la qual han tingut accés els veïns-, això no els eximia de realitzar treballs de conservació de l'edifici, com reparar l'escala en mal estat o la instal·lació elèctrica comuna que no complia la normativa.

A tres dies del seu suposat desallotjament, els inquilins viuen amb preocupació la seva situació. Comparteixen escenari amb David Martín, jove i fictici protagonista de la novel·la El joc de l'àngel, de Carlos Ruiz Zafón, que va viure en el mateix número del mateix carrer Flassaders. Però el patiment d'aquestes quatre persones no és ni de bon tros ficció, i denuncien que les estan enganyant, a una d'elles després de tota una vida.