Nadal, pobresa al límit
En una acció simultània a nombroses ciutats d’Espanya, aturats i activistes es van tancar aquest dimecres en recintes religiosos per reivindicar un “Nadal contra la fam”. A Barcelona, aquest tancament s’ha fet a l’església del Pi. Els assistents han exhibit cartells on reclamen dignitat, sostre, treball i pa.
Aquest Nadal ha arribat amb les xifres de pobresa al límit. Els diferents informes que s’han anat publicant els darrers mesos ofereixen un panorama desolador. Per contra, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va afirmar que aquests seran els últims Nadals de la crisi.
Consultades diferents entitats socials, la impressió generalitzada és que la situació difícilment pot empitjorar, però hi ha poca convicció que es produeixin millores substancials en la situació de pobresa actual. Sí que es detecta, en alguns casos, una certa estabilització del problema. És a dir, que no ha empitjorat però que tampoc no ha millorat.
El Banc d’Aliments manté el mateix nombre de beneficiaris de l’any anterior: Uns 152.000 a Barcelona i uns 250.000 al conjunt de Catalunya. “Parlar de millora seria precipitar-se però, com a mínim, la quantitat de beneficiaris ja no puja”, explica Sabine Hindersin, d’aquesta entitat, que recorda que anys enrere aquest nombre es va disparar espectacularment.
Per contra, Jaume Clupés, president de la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), no veu que la recuperació de l’economia arribi a la ciutadania. “Notem l’increment de necessitats, la precarietat, la sensació que no avancem”, diu. L’últim informe de Caritas que detecta un increment de la pobresa, sobretot la infantil, és pro eloqüent per ell. Moltes entitats que formen part de la FEDAIA es troben, segons Clupés, en “situació de resistència” i no veuen cap full de ruta que convidi a confiar en un futur més tranquil.
En l’informe de Caritas al qual es refereix el president de FEDAIA es conclou que la pobresa s'agreuja a Catalunya i que cada vegada són més i amb més mancances les persones que busquen ajuda per cobrir les seves necessitats bàsiques. Aquest any, Caritas Barcelona ha atès 174.000 persones, un 5% més que l’any passat. Per aquesta entitat, la pobresa s’ha fet més “extensa, intensa i profunda, i ja no és només estructural sinó que està arribant a la classe mitjana”.
Veïns derrotats
La secretària general de Caritas – Terrassa, Pilar Tatjé, creu que no s’ha tocat fons encara: “És possible que segons la valoració econòmica dels experts, i des d’un punt només econòmic, sí que s’hagi tocat fons, però la situació de les famílies que nosaltres estem atenent no ha tocat fons. Cada cop s’empobreixen més”. Tatjé detecta que aquestes famílies esgoten totes les prestacions i només els queden els ajuts assistencials: “S’està esgotant l’ajut familiar. Aquesta xarxa que tant ha ajudat, també s’està esgotant. Les possibilitats d’aquestes famílies per trobar una feina cada vegada són menors. Les polítiques socials i de benestar social estan afeblides i reben menys recursos de l’administració. Això vol dir menys recursos per les famílies més empobrides”. A més, constata que la diferencia entre les persones i famílies empobrides en relació amb les persones i famílies amb possibilitats és cada cop més gran. “Hi ha un trencament important entre els que no poden i els que sí que poden, i cada vegada hi ha més distancia entre uns i altres”, conclou.
Aquest distanciament creixent entre classes i grups socials l’ha posat de manifest l’Ajuntament de Barcelona amb un estudi donat a conèixer aquesta setmana . Segons aquest estudi, els barcelonins de classe baixa han crescut del 21,7% al 41,8% des de que va començar la crisi mentre que els de classe mitja han baixat del 58% al 44% i els de classe alta, del 20% al 14%. En canvi, els de classe “molt alta” han crescut d’un 7,5% a un 10,7%. La renda familiar disponible entre el 2007 i el 2013 va caure dels 19.900 euros als 18.800 euros i no ha remuntat. Les diferències es palesen en dades com la que assenyala que una família de Les Corts obté 2,44 vegades la renda mitjana de la ciutat mentre que a Nou Barris s’ha d’acontentar amb el 0,38%.
Nou Barris és, juntament amb el Raval, la zona on l’Observatori DÉSC, Entrepobles i Educació per l’Acció Crítica han fet un informe sobre el dret a l’alimentació. Sis dels deu barris més pobres de Barcelona estan en aquest districte. No és estrany que una de les persones consultades en aquest estudi, Amparo Iturriaga, de l’associació de veïns de Roquetes, parli dels seus veïns i digui que “hem trobat molta gent feta pols, no només per no poder menjar sinó perquè estaven derrotats”.
Un de cada tres nens, en risc de pobresa
La pobresa energètica, la que impedeix escalfar les llars a la temperatura adequada els dies d’hivern, juntament amb la inseguretat en disposar d’una vivenda digna, són les raons de la iniciativa legislativa popular (ILP) de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i la pobresa energètica que va començar la recollida de signatures fa una setmana. Aconseguir les 50.000 firmes que calen perquè el Parlament debati aquesta iniciativa no ha de ser gaire complicat ja que es calcula que unes 320.000 famílies (un 13% dels catalans) pateixen aquesta pobresa energètica.
L’Aliança contra la Pobresa Energètica, que juntament amb la PAH i l’Observatori DESC impulsa aquesta ILP, lamenta que el Govern català aprovés, l’any passat, un decret que suspenia els talls de subministrament durant l’hivern però que no anul·lava els rebuts corresponents, amb la qual cosa s’endeutava més a les famílies. Per agreujar la situació, el Govern espanyol ha impugnat aquest decret davant el Tribunal Constitucional perquè considera que envaeix les seves competències i ha quedat suspès.
L’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca estan preparant un informe sobre l’impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i en dels drets dels infants. Les conclusions d’aquest informe, realitzat en base a entrevistes amb 1.200 persones que han contactat amb la PAH, es faran públiques el febrer, però ja s’ha avançat que més de la meitat dels talls d’aigua i electricitat han afectat famílies amb menors al seu càrrec. El 37% dels homes enquestats i el 50% de les dones declaren tenir mala salut, problema que afecta a un 16% dels nens i a un 13% de les nenes. La incertesa per si podran continuar vivint al mateix pis provoca tensions greus en aquestes famílies. Un 80% dels enquestats pateix mala salut mental. El futur no es presenta gens afalagador. Malgrat la lluita de la PAH i les entitats que li donen suport, a Catalunya continuen produint-se un promig de 43 desnonaments diaris.
La FEDAIA considera que la pobresa infantil no és producte de la crisi ja que el nostre país inverteix molt poc en infantesa. Mentre la mitjana europea és dedicar un 2’2% del pressupost global a infància i família, a Catalunya aquest percentatge es redueix al 0,9% i a Espanya, al 1,4%. La crisi, però, ha agreujat aquesta situació, com s’ha notat, per exemple, en l’augment de les beques de menjador demanades per les famílies a les diferents administracions. El Consorci d’Educació de Barcelona ha pagat aquest curs la meitat del menjador a 15.203 nens i el cent per cent a uns altres 4.008.
Tenir treball, d’altra banda, fa temps que ha deixat de ser garantia de no caure en la pobresa. Ho explica el professor de Sociologia de la Universitat Pompeu Fabra Albert Sales, autor del llibre “El delicte de ser pobre”: “La creació d'ocupació no repercutirà (almenys de moment) en les capes de població més afectades per la pobresa, reforçant la separació entre els ocupables i els que queden exclosos sistemàticament del mercat laboral”. Per Sales, la crisi ha servit per precaritzar encara més el mercat laboral i ha reduït les transferències públiques que beneficiaven les persones més afectades per la pobresa.
Així les coses, les persones que treballen en aquest àmbit han de fer un esforç per mantenir l’optimisme i intuir un futur proper millor.
Aquests són, doncs, uns Nadals on algunes xifres macroeconòmiques han millorat però que centenars de milers de catalans viuran amb l’angoixa de saber que la pobresa els afecta o amenaça. Capgirar una situació on un de cada tres nens viu en risc de pobresa no serà fàcil ni immediat.
