eldiario.es

Menú

La Banca armada: la sòcia incondicional de la indústria militar

Entitats de la societat civil catalana porten gairebé deu anys organitzades sota la Campanya Banca Armada per reivindicar un canvi real.

Entre les seves actuacions, la campanya assisteix anualment a les juntes d’accionistes de BBVA, Banco Santander, Caixabank i Banc Sabadell amb l’objectiu de sensibilitzar als accionistes sobre la problemàtica i instar als directius a canviar les seves polítiques en aquesta matèria.

La implicació dels principals bancs estatals en el negoci de la guerra és un fet, malgrat intentin encobrir-se darrere una il·lusòria responsabilitat corporativa que ha demostrat ser hipòcrita i ineficaç.

- PUBLICIDAD -
BBVA condenada a delvolver 182.000

Una oficina del BBVA EFE

A dia d’avui, Espanya ocupa el setè lloc dins el rànquing mundial en exportacions d’armament i el quart a nivell europeu. Paradoxalment, els ratios d’endeutament de les empreses que configuren aquesta proactiva indústria militar espanyola són del gairebé 75%, algunes arribant fins al 100%. Qui és, doncs, el soci capitalista que manté viu un negoci de les armes que ha demostrat reiteradament la seva dependència financera? Aquest rol és assolit principalment per les institucions bancàries, tot i que no hem de desmerèixer la contribució de l’estat a través d’ens públics com ara SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales), que se situa com la quarta entitat finançadora de la indústria militar controlant el 100% de les accions de la principal empresa espanyola de bucs de guerra, Navantia, i amb importants participacions accionarials en d’altres companyies de la indústria militar com ara Indra, Defex, SAES, Sainsel o MBDA España.

Segons el darrer informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau “Els bancs que inverteixen en armes” (2016), són 72 les entitats bancàries – espanyoles i estrangeres – que a nivell estatal conformen el que s’ha batejat com la “Banca Armada”, potser un neologisme dins el vocabulari activista però de praxis arcaica. En aquest mateix informe, s’especifiquen els moviments financers que aquestes entitats han efectuat des del 2011 fins al 2016 directa o indirectament a 34 empreses del sector, ja sigui en forma de participació accionarial, de crèdits o d’emissió de bons i pagarés. En total, la suma arriba als 80.000 milions d’euros –6.000 milions dels quals són aportats per la banca espanyola–. Perquè ens en fem una idea, aquest xifra és molt superior als 30.000 milions d’euros que Jacques Diouf, ex director General de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l’Alimentació), demanava a la societat internacional per erradicar l’amenaça de fam anual a nivell mundial a la Cimera de la FAO del 2008 a Roma.

De quins bancs estem parlant? A nivell estatal, hi trobem un heterogeni ventall, que va des de les principals entitats financeres espanyoles, totes elles presents a l’IBEX 35, fins a petites entitats de caire autonòmic. La llista l’encapçala BBVA i el Banco Santander que, posant-se a l’alçada dels majors inversors de la indústria armamentista del món, han invertit 2.746.121.954,61 d’ euros i 1.518.304.347,55 d’euros al sector, respectivament, durant el període 2011-2016. A un segon nivell, el segueixen les entitats Banca March, Bankia, Caixa Bank, Banco Popular, Banc Sabadell i Bankinter. No obstant això, la banca armada intenta preservar la seva imatge amparant-se en estratègies de màrqueting com ara normatives internes en matèria de defensa o la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), un codi que teòricament vetlla per detectar i prevenir les externalitzacions negatives que la seva actuació pugui generar a nivell social i mediambiental. A la junta d’accionistes de 2015, Ana Botín –presidenta del Santander– assegurava als membres de la campanya Banca Armada que “verifiquem que tots els nostres clients i operacions compleixen amb les nostres polítiques de defensa, que es respecten convencions i tractats relatius a la no proliferació d’armament prohibit i totes les directrius internacionals de control en aquesta matèria”. En la mateixa línia i també dins el marc d’una junta d’accionistes del mateix any, el president del BBVA Francisco González defensava que el “BBVA té la partida de finançament de defensa més exigent a nivell mundial”. La seva intervenció concloïa amb una polèmica declaració: “moltes vegades el finançament d’armes el que busca és la pau; llavors s’haurà de veure exactament d’aquestes companyies que financem quines estan més amb la pau i quines no hi estan”.

I doncs, quines són les companyies que finança la banca armada? Les més destacades a nivell estatal són Indra, Maxam, Navantia, Sener i Oesia. Fem-nos-en cinc cèntims. Per començar, Maxam és una de les empreses d’explosius militars més grans del món, en el passat responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, producció que va haver d’aturar amb l’aprovació d’una llei que en prohibia l’expressa fabricació. Tot i així, l’empresa va tornar a aixecar controvèrsia recentment per un cas de comerç d’armes que tindria com a destinació la guerra de Síria. Per la seva banda, Navantia està negociant un contracte multimilionari amb l’Aràbia Saudita gràcies a la diplomàcia econòmica del rei Felip VI. El producte? Cinc corbetes que és més que probable que siguin utilitzades a la guerra de Iemen, en la què la petromonarquia hi participa directament. Indra, empresa que l’estat va adquirir a través de SEPI per rescatar a Bankia i que té com a principal client el mateix Ministeri de Defensa, també participa (in)directament en importants transaccions d’armament a països en conflicte, a més de controlar el 80% de la Societat Espanyola de Missils (Inmize Sistemas). Així mateix, també és una de les principals adjudicatàries del concurs públic destinat a construir i mantenir les valles de Ceuta i Melilla. Si anem analitzant empresa per empresa, veurem que es tracta d’una operació de “suma i segueix”. Pel que fa a la indústria militar estrangera finançada per bancs espanyols, hi trobem una llista encapçalada per Airbus group, Finmeccanica, Boeing i Honeywell International, totes elles veteranes dins el sector i capdavanteres en la producció i comerç militar mundial.

Davant de tot això, entitats de la societat civil catalana porten gairebé deu anys organitzades sota la  Campanya Banca Armada per reivindicar un canvi real. Entre les seves actuacions, la campanya assisteix anualment a les juntes d’accionistes de BBVA, Banco Santander, Caixabank i Banc Sabadell amb l’objectiu de sensibilitzar als accionistes sobre la problemàtica i instar als directius a canviar les seves polítiques en aquesta matèria. Avui dia 17 de març tindrà lloc la primera de les juntes, la del BBVA, on les activistes apel·laran a les responsabilitats de l’entitat en l’actual crisi de refugiades, per finançar a empreses com ara Airbus i Finmeccanica, ambdúes destacades exportadores d’armes en zones de conflicte d’Orient mitjà i el Nord d’Àfrica. Per poder assistir a les juntes de les altres entitats denunciades – totes compreses en el període de març i abril –, la campanya està fent una crida a totes les accionistes perquè els cedeixin la seva delegació de vot.

La implicació dels principals bancs estatals en el negoci de la guerra és un fet, malgrat intentin encobrir-se darrere una il·lusòria responsabilitat corporativa que ha demostrat ser, si no inexistent, hipòcrita i ineficaç. I probablement així seguirà sent fins que les polítiques financeres de les entitats bancàries en relació amb la indústria militar es regulin a nivell estatal. Les perspectives de canvi no semblen molt reals tenint en compte que l’Estat espanyol constitueix l’altra vèrtebra de la indústria d’armes. Ells ja són còmplices de la guerra, no ho siguem nosaltres també: traguem els diners de la Banca Armada.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha