eldiario.es

Menú

El risc de pobresa dels estrangers que viuen a Catalunya gairebé triplica el dels autòctons

Un estudi de la Generalitat estima que la meitat de les dones catalanes serien pobres si només depenguessin dels seus ingressos

Si el cost de l'habitatge s'inclogués en els indicadors que mesuren el risc de pobresa, aquest es dispararia fins al 33,4% dels catalans

- PUBLICIDAD -
Concentración contra la pobreza energética y por la aplicación de la ley 24/2015

Concentració contra la pobresa energètica y per l'aplicación de la llei 24/2015 Robert Bonet

La pobresa i la desigualtat a Catalunya afecten especialment les dones i els migrants. Aquestes és una de les principals conclusions d'un extens informe que ha presentat aquest dijous la Generalitat per analitzar la desigualtat i la pobresa des de diverses perspectives, des de l'educació al gènere, passant per l'habitatge i la immigració.

La pobresa corre el risc de cronificar-se entre els migrants que viuen a Catalunya. I és que si el 2015 el risc de pobresa i exclusió social afectava el 19,1% dels nascuts a Catalunya, el percentatge ascendia al 51,8% entre les persones arribades a la comunitat des d'altres parts del món. Dit d'una altra manera, un de cada quatre catalans en risc de pobresa són d'origen estranger. A més, la renda mitjana dels estrangers que viuen a Catalunya se situa en 7.618 euros nets a l'any, per 13.468 la de les persones autòctones. "La solució no es pot deixar en el retorn als països d'origen, perquè en molts casos es tracta de famílies arrelades ", assenyala l'estudi.

La pobresa a Catalunya també té rostre de dona. Un 13% de les dones catalanes que treballen estan en risc de pobresa, per un 10,5% dels homes. A més, la meitat de les dones catalanes serien pobres si només depenguessin dels seus propis ingressos, segons l'estimació de l'estudi. Les raons cal buscar-les en que no es valoren les tasques domèstiques que assumeixen les dones i en la bretxa salarial que fa que els homes cobrin més per la mateixa feina.

En totes les categories professionals, des dels directius fins a les ocupacions elementals, els homes catalans guanyen, com a mínim, un euro més per hora que les dones. L'estudi també destaca la major taxa de risc pobresa de les llars amb fills a Catalunya (24,3%) en comparació amb la mitjana europea (18,7%), percentatge que s'iguala (14,5%) en les llars sense fills.

La conclusió de l'informe és que els ajuts i serveis públics de suport a les famílies són insuficients. Proposa així mateix una reforma horària per permetre a homes i dones compartir les tasques de cura familiar, un permís de paternitat ampliable i intransferible, igualtat salarial i més oferta d'escoles bressol i geriàtrics públics.

La inestabilitat laboral, clau de la desigualtat

A nivell general, la taxa de risc de pobresa –les persones que tenen uns ingressos per sota del 60% de la mitjana– a Catalunya es va situar el 2015 en el 22,3%, dos punts i mig per sobre de la mitjana de la UE-27 i set punts més que països com Dinamarca o els països Baixos. Encara que en 2015 va disminuir en comparació a anys anteriors, 1,3 milions de catalans encara estan en risc de pobresa o exclusió social. Catalunya també se situa a la banda alta de desigualtat europea mesura mitjançant l'índex de Gini, a cinc punts del país més desigual -Lituània- i amb deu punts més que l'estat amb menor desigualtat, Islàndia.

Una de les conseqüències de la crisi ha estat l'augment de la pobresa i la desigualtat també entre els treballadors que han mantingut o trobat un lloc de treball. L'estudi ho atribueix a la inestabilitat laboral: el 40% de les persones contractades a Catalunya el 2015 van signar més d'un contracte, el 10% més de cinc i el 3% més de deu contractes. D'altra banda, el 10% dels treballadors amb major salari cobrava el 2008 sis vegades més que els que tenen menys sou, ràtio que va créixer fins al 7,5 el 2015.

L'estudi també assenyala el Salari Mínim Interprofessional com a referència pel sou de molts treballadors i eina clau en la reducció de la desigualtat. En aquest sentit, el secretari general de la conselleria d'Afers Socials, Josep Ginesta, s'ha reafirmat en l'objectiu del Govern d'arribar a un SMI de 1.000 euros.

Desigualtat de l'escola al geriàtric

L'estudi assenyala a l'educació, en concret l'ensenyament infantil, com a element clau per reduir la desigualtat. En aquest sentit, posa de manifest retrocessos que ha portat la crisi econòmica. Per exemple, que la cobertura de les beques menjador ha baixat, del 34,7% el 2008 al 24,2% el 2013, o que els preus públics de les llars d'infants han augmentat.

L'informe destaca que el 24% dels joves catalans entre 18 i 24 anys ni estudia ni treballa, segons les dades del 2014. A més, en aquell any el percentatge de joves d'entre 15 i 29 anys que té com a màxim l'ESO, està en atur i sense rebre formació es va situar en el 30,6%.

L'informe també assenyala que el 75% de les persones grans que viuen soles són dones i que la solitud té "implicacions directes" en el deteriorament de la salut física i mental de la gent gran.

Un altre article inclòs en el document presentat aquest dijous, dedicat a l'accés a l'habitatge i elaborat per Carme Trilla, sosté que entre el 1997 i el 2016 el preu de l'habitatge ha augmentat a Catalunya un 287% mentre que els salaris només han crescut un 51% . És per això pel que Trilla ha comentat que si el cost de l'habitatge s'inclogués en els indicadors que mesuren el risc de pobresa, aquest es dispararia fins al 33,4% dels catalans.

D'altra banda, el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, ha explicat que l'estudi donat a conèixer aquest dijous és l'avantsala de l'informe de progrés social de Catalunya que publicarà cada any al Govern i que servirà per complementar l'enquesta de condicions de vida de l'INE.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha