Una política feta des de l’ètica

Cinc reflexions sobre ètica i política per pensar i fer:

1. Les propostes polítiques que sorgeixen plantejant maneres de fer diferents a les dominants senyalen com una qüestió fonamental a tractar la relació entre l’ètica i la política. Busquen substituir allò que consideren responsable de la crisi política, socioeconòmica, democràtica i ecològica que vivim. I per fer-ho cal tenir present l’ètica i pensar sobre la política que s’ha fet i aquella a la que s’aspira.

2. En els darrers anys, coincidint amb aquesta crisi, ha crescut la reivindicació de l’ètica. S’ha denunciat la falta d’ètica i s’ha demandat més ètica. Aquesta manera d’expressar-se amaga la confusió de que la ètica és un component bo per a la vida individual o col·lectiva. Però hi ha moltes ètiques possibles: les egoistes, les altruistes, les que busquen l’interès individual a qualsevol preu, les que intenten equilibrar-lo amb l’interès col·lectiu, les orientades a reivindicar els nostres drets, les que es preocupen també de garantir-los... És per això que l’ètica, allò que considerem bo, correcte, desitjable, no és el mateix per tothom. L’ètica és un conjunt de normes morals que poden guiar-nos. Però no tothom seguim les mateixes. I el fet que no compartim la manera de fer d’una altra persona no significa que li falti l’ètica. Hi poden haver moltes ètiques possibles i segurament algunes d’elles han guiat els comportaments que avui es rebutgem. És per això que no n’ha ha prou amb demanar, en abstracte, més ètica.

3. L’ètica és reflexió, anàlisi, argumentació, debat, sobre allò que considerem correcte o incorrecte, bo o dolent, un bé o un mal. Sense necessitat de proposar res concret. L’ètica en una societat és bàsica per interrogar-nos sobre tot allò què fem individualment i col·lectivament. Quina és una bona democràcia? Com ha de funcionar una correcte participació política? Com actua una persona que representa bé a la ciutadania que l’ha escollit? Quin és el sou que considerem adequat per a un representant públic? Quins criteris l’han d’establir? Les preguntes són moltes, però és imprescindible abordar-les si no volem deixar assumptes tan importants fora del poder ciutadà.

4. L’ètica, com a anàlisi, reflexió i debat, no ens ofereix respostes inqüestionables, veritats absolutes. L’ètica ens anima a pensar, a proposar, a posar-nos d’acord, a establir criteris que hem argumentat i consensuat. A l’ètica no hauríem de buscar respostes fàcils i miraculoses, però sí un camí per arribar a establir els fonaments del nostre comportament personal i col·lectiu. Sabent que aquests fonaments en societats obertes i plurals no poden descansar en veritats revelades i dogmes acríticament assumits. L’ètica ens ha d’ajudar a buscar fonaments compartits. L’ètica, com la democràcia, pot ser lenta, cara i desgastant, però ens allibera de la tirania de l’imposició.

5. L’ètica no és mou només en l’àmbit teòric. L’ètica és fa política en actuar a la societat. Les jornades “Governar obeint. Jornades de Codi Ètic per construir la confluència” impulsades per Guanyem en són una bona mostra. S’ha buscat avançar en l’elaboració d’un codi ètic per a la pràctica política. S’ha discutit i teoritzat molt sobre la relació entre la ètica i la política. Hi ha qui defensa la separació d’aquests dos espais, i un comportament clarament diferenciat (fins i tot contraposat) en cadascun. Hi ha qui els intenta unir. Podem tenir el mateix comportament ètic en la nostra vida personal que en la vida pública? Acceptem no dir la veritat quan hi ha interessos que ho justifiquen? Som altruistes amb els nostres i egoistes amb els altres? L’ètica i la política viuen una relació passional no resolta, però ara emergeix una demanda d’unir-les. És busca una política que faci possible la coherència entre el dir i el fer, una democràcia en la que es garanteixin veritablement els drets de les persones, la participació en el govern i la decisió... Es busca una ètica que pugui fonamentar aquesta manera de fer política. Potser no és senzill, ni ràpid, trobar els camins que ens porten al paradís. Però hi ha voluntat d’assenyalar clarament aquells que porten a l’infern i no tornar-los a transitar.