María José Lecha (CUP-Capgirem BCN): “Barcelona s’ha privatitzat durant 30 anys, Trias només ho ha accelerat”

María José Lecha (Barcelona, 1957) és una de les cares noves en la cursa electoral cap a l’Ajuntament de Barcelona. Després de la irrupció de la CUP al Parlament de Catalunya, l’assalt a la capital catalana és un dels principals reptes de l’esquerra independentista i anticapitalista en la seva aposta municipalista arreu del territori. Com el diputat David Fernàndez, Lecha tampoc és militant de la CUP. Aquesta activista barcelonina, d'arrels aragoneses, posa cara i ulls a la candidatura de Capgirem Barcelona com a independent, “però no indiferent”, adverteix. La seva trajectòria passa per les lluites veïnals i sobretot pel sindicalisme al sector sanitari, on ha estat present en inacabables jornades de vaga en favor dels drets laborals i en contra de les retallades.

Què pot aportar Capgirem Barcelona a la ciutat?

El compromís de que ens deixarem la pell en la lluita pels drets socials bàsics de la gent. Nosaltres creiem que no necessitem un pla d’emergència en clau de caritat, com proposen altres formacions. Tots els homes i dones han de tenir aquestes necessitats cobertes per tal de poder tenir una vida digne. Aquest és el repte de Capgirem Barcelona i, per aconseguir-ho, tenim moltes propostes.

Vostè dira.

La diversificació del sistema productiu, en primer lloc. Tenim la ciutat abocada al turisme, com abans s’havia fet amb l’especulació immobiliària. Cal una reindustrialització amb eines alternatives al capitalisme, com ara les cooperatives. Però això no ho podem endegar mentre l’aposta desenfrenada pel turisme ofegui tota la resta d’iniciatives que sorgeixen dels barris, dels casals o dels ateneus.

El dia després de les eleccions seguiran arribant turistes a Barcelona. Què farien si manessin?

El problema no són els turistes que vindran, ni tampoc el model turístic, únicament. És més preocupant l’ús de la ciutat per a fer unes polítiques absolutament neoliberals. No s’ha creat un model de ciutat, sinó una marca, un aparador on se’ns ven a l’exterior en un pla de competitivitat amb altres ciutats europees. Ho hem vist amb la Smart City, que implica la T-Mobilitat. És una marca Barcelona creada d’esquenes i en contra de la població de Barcelona, especialment de les seves classes populars.

L’Ajuntament sosté que el turisme és una de les millors fortaleses de la ciutat.

Tot i créixer al barri d'Hostafrancs, i viure ara al Fort Pienc, vaig passar molts anys a l'Avinguda Gaudí. I vaig haver de marxar per la massificació turística de la Sagrada Família, com retrata molt bé el documental Bye bye Barcelona. L’Ajuntament no parla ni de la precarització dels treballadors del sector de la hostaleria, ni dels efectes gentrificadors que estan patint els barris.

En els últims dies veiem agents cívics que miren de conciliar el turisme i la vida als barris... Li sembla una bona mesura?

Em sembla una mesura electoralista, com totes les que ha fet Trias darrerament. Els agents cívics que ha posat ara als centres turístics són una presa de pèl, com les 40 mesures per compaginar la vida del ciutadà amb el turisme. Tot això, ara? Precisament ara? Després de tots aquests anys? Faig una crida als veïns de la ciutat perquè el 24 de maig no facin cas al comercial Trias. Ens està venent un producte perquè el comprem i després callem durant 4 anys.

Trias a la sopa (#TriasAlaSopa), que diuen, en al·lusió a l'ús electoralista que ha fet l'alcalde de la seva condició.#TriasAlaSopa La Junta Electoral els ha donat la raó, però no hi haurà cap multa. Satisfets?

No es poden gastar diners públics per fer campanya. No ens preocupava tant que li posessin una multa com que algun organisme li parés els peus, i això no hagués passat si no haguéssim alçat la veu. Vam denunciar 14 actes com a exemples, i un dels que destacàvem era el del Mercat del Ninot, perquè a més havia anunciat que pretenia inaugurar-lo en plena campanya. En pocs dies hem vist imatges patètiques, inaugurant La Model quan encara hi ha interns, o les Glòries a corre-quita...

Les tres noves formacions amb aspiracions a l’Ajuntament de Barcelona, estan encapçalades per dones. Ada Colau (Barcelona en Comú); Carina Mejias (C’s) i vostè. La nova política, entre altres coses, també es això?

Depèn. El fet que aquestes forces estiguin liderades per dones no implica, necessàriament, que el seu programa sigui antipatriarcal i feminista. Per a nosaltres no és tant important tenir definides unes propostes determinades que posin les dones al centre del debat, que les tenim, sinó que tot el programa s’escrigui en clau antipatriarcal i feminista. En el cas d’altres forces, per més que hi hagi dones al capdavant, no és cap garantia de res.

Sectors del feminisme demanen l’abolició de la prostitució, en totes les seves excepcions. Capgirem Barcelona incorpora membres de Prostitutes Indignades a la seva llista.Prostitutes Indignades

En aquests moments hi ha un col·lectiu de prostitutes que conscient i voluntàriament treballen amb el sexe. Això és un fet. Per tant, aquest col·lectiu, com qualsevol altre grup de treballadors, ha de tenir coberts els seus drets. La seva situació s’ha vist agreujada perquè l’Ajuntament les té absolutament criminalitzades, entre altres coses perquè s’han significat políticament. Nosaltres no deixarem de defensar els drets d’aquest col·lectiu, ni caurem en criminalitzar-les, com ha fet CiU. Una altra cosa seria, enllaçant amb els sectors feministes ciutats, si tots poguéssim escollir en llibertat i igualtat d’oportunitats el nostre futur.

Si visquéssim en aquesta societat idíl·lica i depengués de vostè, què faria?

Jo no puc abolir res que el poble no vulgui. Aquesta és la nostra dinàmica: La veu, en el nostre programa, sempre la té el poble. En tot cas aquesta hipòtesi no ens la podem plantejar a tres o quatre anys vista, el present és el que tenim. I aquestes dones necessiten drets ara. A més a més, en una societat socialment ideal potser elles escollirien el mateix.

Capgirem Barcelona defensa l’autogestió. Sectors del moviment veïnal, en canvi, entenen que és imprescindible la cogestió d’alguns projectes i equipaments amb el consistori. El seu model entén també aquestes sensibilitats?

El model que nosaltres proposem no passa per les subvencions de l’Ajuntament, han de ser els regidors els qui dotin de la informació necessària a les classes populars. Els veïns s’han de poder informar tranquil·lament i prendre les decisions de forma conjunta. Serà aleshores, amb tots els elements, quan podran deliberar i instar a l’Ajuntament a que gestioni les necessitats identificades. La realitat avui és que el moviment veïnal no té les eines suficients, sobretot a causa de l’opacitat de l’actual govern, per tal que puguin ser veritables eines de contrapoder. Quan tu ets una eina de contrapoder, l’Ajuntament no té poder. I, com solem dir nosaltres, la democràcia és lenta.

Creu que el moviment veïnal han perdut independència?

Evidentment. Quan PSC i ICV arriben al poder i van ocupant càrrecs de responsabilitat institucional durant els anys 80, comença una estratègia organitzada de desactivar el moviment veïnal. Van entrar a les institucions i van desmantellar les lluites a peu de carrer.

Tal i com ho explica, sembla que ho van fer de forma premeditada. Vostè ara també deixa el carrer per anar a les institucions. No és així?

És diferent. Hi ha dues formes d’entrar les institucions: Per manar sobre el poble o per obeir-lo. I jo diria que els grups que he citat no sempre l’han obeït. La reconversió del que eren les esquerres en el que actualment és la socialdemocràcia és un fet. La prova és que molts equipaments que es van aconseguir els anys 70 o 80 avui són de gestió privada. Tots els treballadors i treballadores de les en entitats de titularitat pública, però que de gestió privada, tenen unes condicions laborals ínfimes. Sobretot en comparació amb els treballadors municipals. No parlo només de centres cívics; sinó de serveis socials, d’educació i sanitat. La Sadeta, de gestió privada, és un exemple força paradigmàtic. A mi em fa gràcia quan algun company de la FAVB diu que van lluitar i aconseguir no sé quantes conquestes. Home, sí. Es van aconseguir i es van deixar perdre.

Quina valoració fa de la funció FAVB com agent social a la ciutat?

La FAVB té associacions de veïns molt actives i altres que són pràcticament còmplices de l’Ajuntament. Penso que està perdent el paper que hauria de tenir. Però també haig de dir que jo no hi he participat directament. Sí que hi he tingut contactes a través del col·lectiu Juntes Podem; ens cedien algun espai i vam mirar de confluir lluites, però poca cosa més. I si no et puc dir massa cosa i només hi he treballat a aquest nivell, penso que et responc la pregunta.

Diuen que a Barcelona hi ha 80.000 pisos buits. L’Ajuntament, en una inspecció recent, en va xifrar menys de 400. Quines dades s’han de creure els ciutadans?

Caldria saber a què li diuen pisos buits... Pisos abandonats, potser? Nosaltres considerem que un pis buit és un pis no habitat, que té un propietari que no l’està fent servir. Aquest pis demanem que se'n faci usdefruit, i que l'aprofitin persones que necessitin un habitatge amb un lloguer social. Les dades de l’Ajuntament no sempre són les més aproximades a la realitat. Només cal recordar les que va fer a la Barceloneta amb els pisos turístics, unes dades ridícules.

Com es resol l’habitatge a Barcelona?

Amb l’usdefruit i posant pisos per lloguer social. Hi ha moltíssimes fórmules. Al Fòrum, per exemple, la situació és alarmant. No hi ha pisos buit només, hi ha edificis sencers. Tenim pisos podrint-se esperant que especulin amb ells.

Com a dona i activista, fins a quin punt se sent pròxima a Ada Clau?

Ada Colau ha estat una companya de lluita que jo m’aprecio, i la seva feina a la PAH és innegable, com la de molts altres companys. També he de dir que ara me la trobo menys en les lluites a peu de carrer. En aquests moments està en una altra candidatura, molt lícita, però molt allunyada de la nostra, cada cop més, diria.

Cada cop més?

Sí, és evident que estan moderant el llenguatge. La mateixa Ada ja no parla d’anticapitalisme, o de radicalitat democràtica. Els he sentit parlar, simplement, de participació. Cal ser molt més radical, la situació ens ho demana. Una cosa és participar, i una altra és crear uns consells comunals, amb eines per deliberar, amb deures per als regidors per facilitar-ho, i amb capacitat de decisió cap a l’Ajuntament.

El diagnòstic de Barcelona en Comú i Capgirem Barcelona coincideix en la situació d’emergència social que viu la ciutat, com se li explica a un electoral d'esquerres que no s’hagin posat d’acord per fer fora la dreta del govern?

Tampoc hi ha cap problema en què siguem dues candidatures diferenciades. Cal viure-ho amb més naturalitat. Potser després, a l’Ajuntament, podem sumar esforços en determinats eixos puntuals. Però començar un camí plegats era una altra cosa, i nosaltres no volem renunciar al nostre programa, ni la nostra radicalitat democràtica.

Què és allò que els ha separat més?

La indefinició de Barcelona en Comú en la qüestió de la independència va ser un dels problemes principals. La nostra és una candidatura nítidament independentista. Considerem que Catalunya està en una situació més avançada que altres àmbits dels Països Catalans i, en això, no teníem la mateixa percepció.

Però més enllà de la qüestió nacional, han discrepat públicament del model de confecció de la llista, del passat d’Iniciativa...

Nosaltres enteníem que la confluència servia per configurar un programa rupturista, amb eixos de lluita clars. Ells tenien les primeres persones de la llista molt coll avall. S’assimilaven més al model d'Iniciativa, i no buscaven tant ser una candidatura de ruptura i anticapitalista. Penso que ells tenen un projecte continuista, i el nostre és trencador.

La CUP, en el web marca Barcelona, posa al mateix nivell personatges com Antonio Samaranch i el regidor ecosocialista Ricard Gomà. Creu que, en alguns casos, han estat excessivament bel·ligerants amb ICV? marca Barcelona

La Barcelona que tenim avui, amb els seus béns comuns privatitzats i cars, i amb unes energies privatitzades, és responsabilitat dels governs anteriors. Barcelona s’ha privatitzat durant 30 anys, Trias només ho ha accelerat. Penso, sincerament, que la coherència en la vida personal és difícil, però en un càrrec públic s’ha de ser plenament coherent. I sinó, cal assumir les responsabilitats. Igual que ho fem tots els treballadors i treballadores quan ens equivoquem. En aquest sentit, l’actual model de ciutat també té diferents nivells de responsabilitat. Però et diré una cosa sobre Ricard Gomà, sense tenir cap animadversió cap a ell: Ciutat Morta. No té la mateixa responsabilitat el responsable d’una fusteria, per exemple, que una persona que era regidor. La responsabilitat s’ha d’assumir, en cas contrari estàs incrementant l’opacitat.

S’han sentit veus autocrítiques dins d’ICV. Gomà en una entrevista amb aquest mitjà assumia algunes mancances, al marge que ha acabat plegant. Què més els calia? entrevista

Una cosa és el que hagi dit el Ricard com a persona, que jo respecto, i una altra cosa és la formació en el seu conjunt. Potser estic equivocada, però ICV no ha dit res sobre Ciutat Morta. És més, defensa la seva actuació municipal. En cap moment ha assumit responsabilitats sobre aquest cas. Això és gravíssim.

Al Parlament s’han pogut posar d’acord amb CiU, en l’època en què més s'ha retallat, en qüestions gens menors com el rumb nacional de Catalunya.

I és que, insisteixo, amb Barcelona en Comú, i en alguns municipis amb Iniciativa, podem estar d’acord en coses puntuals. Al Parlament, però, la CUP no ha renunciat al seu programa. La CUP no ha aprovat les retallades de CiU. Tenim molt clar qui és l’enemic: El capitalisme. Només en el 9-N ens vam posar d’acord. I va ser una jornada on tot el país va desobeir. I la desobediència és una de les nostres eines. De la mateixa manera que és important recordar que Artur Mas es va veure obligat a treure les urnes per les mobilitzacions que hi va haver al país. CiU no ha estat mai independentista, fins fa quatre dies. S’han vist forçats perquè durant tres anys han sortit al carrer tres milions de persones. Era això, o la seva mort política.

La consigna de país demana prioritzar els pactes entre ERC i CiU a les municipals.

Nosaltres considerem que les municipals han de ser un motor per encetar un procés constituent que serà reforçat a les autonòmiques. En aquest sentit, CiU i ERC estan parlant exclusivament d’una independència acotada als mercats, amb un estat propi que no va més enllà.

La candidatura que lidera vostè, doncs, no donarà suport en cap cas a CiU.

No. En cap cas. I vull dir que la nostra és una candidatura coral, jo no lidero res, pobre de mi. Tinc moltíssima menys formació que molts companys de la candidatura.

I amb Barcelona en Comú hi pactarien si això permetés fer fora Trias de l’Ajuntament.

Depèn del context del pacte. Però no és una decisió que dependria de mi, sinó de tota l’assemblea. En tot cas haurien de repensar tota la política que han portat els darrers trenta anys. El que s’ha fet a Barcelona des de Porcioles és una política continuista, de convivència público-privada. Una dinàmica en la que no ens hi trobaran.