eldiario.es

Menú

"Volem canviar l'eix Catalunya contra Espanya pel de classes populars contra elits"

El responsable ideològic del nou partit dels comuns considera que si governen Catalunya la capacitat de pressió per aconseguir el referèndum serà "molt més gran"

"Les portes sempre estaran obertes perquè Podem s'integri en l'espai, però descartem la forma de coalició", assegura Marc Parés

Parés assegura que el nou partit no tindrà cap relació orgànica amb els partits confluents, ICV, EUiA i Barcelona en Comú

- PUBLICIDAD -
Marc Parés de En Comú Podem

Marc Parés, de la candidatura Equip En Comú Podem a les primaries ©SANDRA LÁZARO

Marc Parés (Barcelona, 1979) és un dels noms que més es projecten per assumir responsabilitats en el nou partit dels comuns, que naixerà el proper dissabte. Aquest professor del departament de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat l'encarregat de coordinar les ponències zero d'una formació que, repeteixen, vol ser "una alternativa de país".

Parés assegura que el seu partit té propostes concretes en matèria social, econòmica i de benestar, i es decanta per l'obertura de processos constituents a tot Espanya. Al seu torn, considera que Catalunya estarà més a prop d'un referèndum si són els comuns els que estan al Govern. Parés forma part de la llista de Xavier Domènech i Ada Colau a les primàries.

Durant la primera campanya electoral de Colau, BComú destacava el fet de no ser un partit, el fet de posar-se d'acord per objectius concrets en forma de confluència. Per què ara calia contra, un partit estable?

L'instrument de que ens dotem és un espai social i polític d'àmbit català, un espai ciutadanista que incorpora elements que no tenen a veure amb partits clàssics sinó amb una nova manera de fer política. Hem vist que necessitem un instrument d'una certa estabilitat en un moment que és una oportunitat històrica.

Com es fa perquè un partit sigui alguna cosa més que un partit, que generi o canalitzi moviment?

Hem començat posant-nos d'acord en uns determinats objectius de forma participativa, obrint una plataforma en línia per definir el nou subjecte polític, desplegant tallers a tot el territori i promovent que aquest nou subjecte sorgeixi des de baix, entenent baix com classes populars i com conjunt del territori.

Això és la casella de sortida. I després? Es pot mantenir el moviment?

Pensem en el cas de Barcelona en Comú, on s'ha aconseguit assaltar la institució. Hi ha obligacions afegides i s'han de buscar mecanismes per mantenir el contacte amb la ciutadania. Definir aquests mecanismes és un element clau per facilitar un diàleg permanent entre les bases i les persones que assumeixen responsabilitats. Hi ha dues coses que tenim clares: que cal tenir un peu a la institució i un peu fora i, alhora, que la institució és clau per transformar la societat.

Estem a cinc dies de l'assemblea fundacional però algunes coses encara no estan clares. Apareix un nou partit però, quina relació tindrà amb els partits confluents? Estaran integrats en el nou, en forma de coalició, en forma de federació, no tindran relació orgànica...?

Aquesta és la principal diferència entre el que ha passat fins ara amb En Comú Podem, Barcelona en Comú, Terrassa en Comú, i altres candidatures, i el que fem ara. Ara creem un nou subjecte i, per tant, un nou demos, un nou univers de població de referència, amb "una persona un vot" per a cada participant en l'espai. ICV, EUiA, Barcelona en Comú i Podem han fet una enorme tasca, imprescindible, són els que ens han portat fins aquí. Però un cop aquí, estem formant una cosa nova. Això no vol dir que aquests partits hagin de desaparèixer, cadascun decidirà que vol fer amb si mateix. El nou espai no està concebut com un espai de relació entre partits.

Llavors, no hi haurà cap tipus de relació entre el nou partit i els altres?

No. Ara mateix arribem al dia 8 [d'abril, assemblea fundacional] amb una taula de partits i un grup impulsor, els dos espais que ens han portat fins aquí. Però el dia 8 desapareixen tots dos. Es crea un nou partit provisional que és el que acabarà de construir el funcionament orgànic i altres qüestions.

Però, per exemple, a l'hora de presentar-se a les eleccions, caldrà fer fórmules, com la coalició, perquè el nou partit pot aprofitar espais electorals o finançament de les campanyes, no? El mateix passa amb el finançament posterior dels partits o el pagament del seu deute...

A nivell tècnic jo ho desconec, però entenc que no, entenc que estàs fent una coalició i per tant el que es presenta és una nova formació. La figura dels partits com a tal, i la figura de la coalició, és precisament el que volem superar.

Podem Catalunya, com a organització, no participarà d'aquesta assemblea. Ho valoren com un fracàs pel grup impulsor?

Aquest nou espai polític no s'entén si no hagués passat, en primer lloc, el 15M, i en segon, si no hagués existit una organització com Podem. Per tant l'ADN de Podem està present en aquesta nova formació. La decisió de la direcció de Podem decep i entristeix, però entenem que l'ADN de Podem hi és. A més de persones de Podem que també hi seran, com la candidatura de Juntes Podem [Jéssica Albiach], o Vicenç Navarro, que va ser el català més votat a Vistalegre. Podem hi és.

¿Això no és en certa manera deslegitimar una decisió sobirana del partit, que mitjançant la seva direcció ha decidit no participar-hi?

Respecto les decisions de tots els actors, però poso en relleu que l'esperit de Podem hi és. Això és un fet. La decisió de la direcció de Podem és respectable però se'm fa molt difícil d'entendre. No comparteixo els arguments d'Albano-Dante Fachin.

Una de les coses que diu Fachin és que el grup impulsor, del qual vostè participa, era jutge i part. Assegura que es prenen decisions en espais petits i sempre al voltant de la mateixa gent, la que avui forma part del seu equip, En comú Podem. Accepten algunes d'aquestes crítiques?

Em costa molt d'entendre com Albano arriba a aquest punt quan una setmana abans es va signar un acord que no s'ha incomplert. El grup impulsor no és un espai petit, són 120 persones de tota mena i que van a diferents candidatures. Fins i tot hi ha gent del grup impulsor que anava a la candidatura retirada de Podem. Insisteixo, no entenc els arguments. Tampoc els que diuen que s'ha dificultat la participació als inscrits de Podem. No és cert, jo vaig votar l'altre dia i trigues dos minuts a registrar-te i votar. És de sentit comú que ens haguem de registrar i verificar.

Creu que hi ha marge per a una solució posterior a l'assemblea? Quelcom tipus coalició?

Crear un nou espai des de baix per al final arribar a una coalició per dalt i tornar a fer el que ja feien els antics partits seria molt de vella política. No veig acabar pactant amb Podem per dalt i a posteriori. Ho descartem de totes totes. Crec és que Podem ha d'acabar integrant-se en el nou subjecte. Les portes sempre estaran obertes. Aquesta solució no pot ser una coalició, sinó que s'integri en la nova formació. A partir d'aquí, vam discutir el que sigui.

Es pot imaginar un escenari en què Pablo Iglesias no ve aquest 8 d'abril a l'assemblea de la Vall d'Hebron?

El 8 d'abril Vicenç Navarro serà a la Vall d'Hebron, d'això no hi ha dubte, perquè està en una candidatura. No sé què farà Iglesias. Jo em sento com ell, decebut per la situació on vam arribar. Iglesias sempre s'ha mostrat favorable al nou subjecte, no hi ha dubte que dóna suport a aquest espai de confluència. De fet jo diria que sí que hi serà, en presència.

Aquell pavelló de la Vall d'Hebron on celebraran la seva assemblea va ser el primer lloc de Catalunya on Iglesias va fer un míting com a secretari general de Podem. Després d'aquell míting, Gerardo Pisarello signava un article en què titllava l'acte d'anti-CiU i deia, citant Fontana: "la diferència entre Fraga i Pujol era que el primer podia empresonar el segon". El seu discurs, però, s'ha focalitzat més contra el segon.

Per començar, nosaltres no ens definim com a "anti". Som anti-moltes coses, però l'anti no és una ideologia. Hem volgut definir un model de país alternatiu de forma constructiva, en positiu: quin model econòmic orientat al bé comú, quin model de benestar i que generi justícia, quin model en relació a un país sobirà i per decidir-ho tot... Ara bé, posem sobre la taula que el que vivim a Catalunya és un marc en el qual es dilucida la política en un eix que no compartim, en una dualitat que no compartim. I que hem de canviar-la.

Quin és aquest eix dual que volen canviar?

El marc analític actual és un eix en lògica Catalunya contra Espanya, i nosaltres la dualitat que volem establir és classes populars contra elits que s'estan enriquint. Quan diem que cal un canvi en l'hegemonia volem dir que cal canviar aquest marc analític. En aquest nou marc que nosaltres proposem, nosaltres tenim un model de país concret. I qüestionem el que tenim ara, un país extremadament desigual, que obliga els seus joves a marxar i que tot això té a veure amb el 3% i la corrupció. Ens oposem a tot això però ho fem amb una alternativa basada en la radicalitat democràtica.

Vostès seran un espai partidari de fer un referèndum pactada amb l'Estat però...

No, no. Partidari d'un referèndum efectiu. El de pactat amb l'Estat no surt al document.

D'acord, seran partidaris d'un referèndum efectiu. Però, quin és la segona millor opció, pel que fa a l'autogovern? Es plantegen un nou Estatut?

No som il·lusos, sabem què hi ha a Madrid: un mur infranquejable. Amb l'actual correlació de forces un referèndum pactat és impossible. Però també és veritat que la situació ha començat a canviar, que hi ha cinc milions de persones que han votat una formació que proposa un referèndum i que el PP no té majoria absoluta. D'altra banda, nosaltres no estem governant tot i que espero que això deixi de ser així. Per tant, nosaltres, que a diferència d'altres mai hem deixat d'apostar pel referèndum, esperem que sigui el Govern qui faci una proposta sobre el referèndum i la valorarem.

I la segona millor? Imaginem que Xavier Domènech es converteix en president de la Generalitat, la idea respecte l'autogovern seria esperar que s'obrin aquestes possibilitats d'acord amb l'Estat, promoure una reforma estatutària, promoure una reforma Constitucional...?

Les alternatives depenen del context on es donen. Depenent del context veurem quin és el camí que podríem oferir. El que és indiscutible és que el règim del 78 s'ha esgotat i que cal començar un procés de canvi que passa per promoure processos constituents a Catalunya i a Espanya. Sobre com desencallar aquesta situació, que és el que tothom es pregunta, el que entenem és que desbloquejar la situació passa per, un, diàleg, que no és el que no trobem a Madrid ara. Dos, aliances. Nosaltres tenim aliances a Espanya i a Europa. I tres, el que nosaltres aportem és que som un reflex de la societat. Si el lideratge del procés de transformació de Catalunya cau a les nostres mans i no en les de Convergència o en formacions exclusivament independentistes, la capacitat de pressió serà molt més gran, perquè en la nostra postura es veu reflectida el 80% de la gent, la qual vol el referèndum.

Respecte al finançament, vostès han apostat pel hisenda pròpia. Per què?

El document de ponència 0 es parla d'hisenda per a Catalunya però també de solidaritat territorial i d'evitar el 'dúmping fiscal'. El model actual de finançament no és bo i és un dels problemes que tenim per tirar endavant el model de país que volem. Ara bé, nosaltres també ens definim com una força fraterna i solidària amb la resta de pobles d'Espanya, per la qual cosa la proposta de finançament ha de  garantir aquesta solidaritat.

Un altre dels debats candents sobre la taula és sobre la Unió Europea. Són partidaris del "més Europa" o de recuperar sobirania d'Europa?

Sobre Europa hi ha diverses postures. El document fa un reconeixement de que hi ha un debat, que existeix a Europa i que també el tenim en la nostra formació, sobre quina estratègia acordar sobre la UE. Hem acordat manifestar l'existència d'aquest debat i deixar-lo obert. És un debat que hem d'afrontar, no podem resoldre-ho tot en una assemblea. Tenim una pluralitat d'opinions dins del nostre espai i no amaguem les nostres diferències, que no ens fragmenten.

La pregunta del milió. ¿Hi haurà referèndum a la tardor?

No depèn de mi [Riu]. A nivell pitonís crec que probablement es convocarà un referèndum i que finalment no se celebrarà. És la sensació que tinc. La qual cosa torna a ser una altra presa de pèl a la ciutadania. Passa el temps, la gent continua sent desnonada, les desigualtats creixen, i els problemes de la gent no es resolen, encallats en un procés que va d'etapa en etapa cap a un dia D que no acaba d'arribar. No tinc massa esperances en que això es resolgui a la tardor, no hi ha cap indici que serà així.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha