Una multa de 5.700 euros, el 'càstig' a un hotel “ecorresponsable” de 3.000 euros la nit per 'robar' aigua a Menorca

L'hotel CAP Menorca, que comercialitza habitacions de fins a 3.000 euros per nit, va rebre prop d'un milió d'euros de fons europeus per un projecte de sostenibilitat i continua presentant-se a la seva pàgina web com un allotjament “eco responsable”, ha estat sancionat pel Govern balear per extreure aigua sense autorització d'un pou il·legal durant, almenys, l'estiu de 2025, en plena crisi hídrica a l'illa. L'establiment, propietat del magnat francès Laurent Morel-Ruymen, haurà d'abonar 5.700 euros -davant els 9.500 inicials- després de reconèixer la seva responsabilitat i acollir-se a la reducció prevista en la normativa administrativa.

L'establiment va obrir les portes el maig del 2024 després de diversos anys de modificacions del projecte original i es presenta com un agroturisme de luxe amb capacitat per a una trentena d'hostes en una finca d'unes 30 hectàrees. En el seu material promocional, l'empresa assegura que el seu model aposta per “reduir al màxim la petjada humana” i per la “mínima intervenció en el territori”, un discurs que contrasta amb l'expedient sancionador per l'extracció d'aigua sense autorització. El complex compta, a més, amb una flota pròpia de iots i comercialitza suites amb tarifes que oscil·len entre els 1.200 i els 3.000 dòlars per nit.

La investigació es va iniciar l'agost de l'any passat, en el marc de l'Operació Zahorí del Servei de Protecció de la Natura (Seprona), quan els agents van inspeccionar la finca on s'ubica l'hotel, al costat de Cala en Porter (al sud del nucli urbà d'Alaior), i, durant la inspecció visual, van detectar l'extracció il·legal d'aigua. Segons la resolució sancionadora, l'empresa va extreure aigua “sense autorització” a través d'un pou il·legal que no tenia “comptador volumètric del sondeig”, el dispositiu que permet a l'Administració controlar el volum d'aigua extret en cada captació.

L'establiment, que va obrir les portes el maig del 2024, es presenta com un agroturisme de luxe amb capacitat per a una trentena de convidats en una finca d'unes 30 hectàrees. En el seu material promocional assegura que el seu model aposta per "reduir al màxim la petjada humana" i per la "mínima intervenció en el territori"

Malgrat la negativa inicial de la direcció de l'hotel a respondre a les acusacions, la intervenció de la Guàrdia Civil va permetre sorprendre in fraganti l'extracció d'aigua, fet que va motivar l'obertura de l'expedient sancionador, resolt aquest mes. En un primer moment, l'empresa va negar qualsevol irregularitat i va sostenir en un comunicat que no es tractava d'“un pou il·legal”, sinó d'un pou “no declarat”, en entendre que la seva existència era anterior a la normativa de 1985 de la Direcció General de Recursos Hídrics que obliga a inscriure aquest tipus de captacions. No obstant això, aquesta versió contrasta amb les conclusions del Seprona, l'informe preliminar del qual estima que del pou s'extreien fins a 40.000 litres d'aigua al dia per, presumptament, regar piscines.

Al llarg dels últims dies, elDiario.es ha contactat en diverses ocasions amb la direcció de l'hotel per conèixer la seva versió sobre la sanció i plantejar-li diverses qüestions relacionades amb la gestió de l'aigua i les seves polítiques de sostenibilitat. No obstant això, l'establiment no ha respost a les consultes d'aquest mitjà.

Quan el Seprona va detectar la captació irregular, Menorca travessava un dels episodis de sequera més extrems de les últimes dècades. Els vuit ajuntaments de l'illa havien activat mesures d'estalvi que incloïen el tancament de fonts públiques, la suspensió del reg de jardins, parcs i rotondes, la prohibició de rentar embarcacions i vehicles amb mànega i la cancel·lació del subministrament d'aigua a creuers i grans embarcacions. Les administracions també van llançar campanyes dirigides tant a residents com a turistes per reduir el consum d'un recurs cada vegada més escàs.

La investigació judicial va donar lloc a un expedient sancionador iniciat l'1 de desembre de 2025, que va incorporar com a mesures cautelars el “cessament immediat de les extraccions” i l'obligació de regularitzar la situació administrativa del pou i instal·lar sistemes de mesurament. És a dir que el “cessament immediat” de les extraccions s'hauria demorat quatre mesos des que es van descobrir els pous fins que es va ratificar la sanció.

La trama de l'escàndol ecològic es desenvolupa en una Menorca travessada per la sequera -l'illa es trobava en alerta taronja per aquest motiu i amb els aqüífers en un crític 34% de la seva capacitat l'agost de 2025-. Malgrat això, la resolució definitiva, dictada el 23 d'abril de 2026, va qualificar ambdues infraccions com a “lleus” i, tal com han confirmat fonts del Govern a elDiario.es, el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, ha autoritzat “de forma temporal” l'extracció d'aigua d'aquest mateix pou durant un any mentre es tramita la concessió definitiva. Així mateix, han confirmat que les captacions de la finca de Llucalari ja disposen de comptador volumètric.

La trama de l'escàndol ecològic es desenvolupa en una Menorca travessada per la sequera: l'illa es trobava en alerta taronja en el moment dels fets i amb els aqüífers en un crític 34% de la seva capacitat. Malgrat això, la resolució, dictada el 23 d'abril de 2026, va qualificar totes dues infraccions com a “lleus”

“El robatori de l'aigua de tots els menorquins”

Des de Més per Menorca, els diputats de la bancada ecosobiranista han reclamat a l'Executiu autonòmic que aclareixi “exactament quanta aigua s'ha extret d'aquest pou durant tot aquest temps” i com ha estat possible concedir una autorització per continuar extraient aigua “quan la situació hídrica a Menorca empitjora dia a dia”. En aquest sentit, Victor Ferrer, regidor de la formació Avançam d'Alaior, considera que la qualificació dels fets com una infracció lleu constitueix “un escàndol absolut” i denuncia que s'estigui tractant com una falta menor “el robatori de l'aigua de tots els menorquins”.

Ferrer sosté, a més, que l'actuació de l'Administració transmet una imatge de “connivència entre el Govern i els qui espolien el nostre territori”. En aquest context, assegura que estan analitzant en detall tot l'expedient administratiu de l'agroturisme i anuncien que exigiran a la Direcció General de Recursos Hídrics “totes les explicacions que mereixem els menorquins” sobre la tramitació del cas, les autoritzacions ambientals i la posterior autorització de les captacions.

Des de Més per Menorca, els diputats han reclamat al Govern balear que aclareixi "exactament quanta aigua s'ha extret d'aquest pou durant tot aquest temps" i com ha estat possible concedir una autorització per continuar extraient aigua "quan la situació hídrica a Menorca empitjora dia a dia"

Del segell “eco responsable” a l'expedient sancionador

Cal esmentar que l'hotel CAP Menorca ha rebut finançament públic vinculat a programes de sostenibilitat i eficiència ambiental destinats a impulsar un model turístic més respectuós amb l'entorn. Concretament, va rebre 990.950 euros provinents dels fons europeus NextGenerationEU, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), dins de la línia d'ajudes destinada a finançar projectes de sostenibilitat turística. En aquest sentit, l'hotel regentat pel magnat gal va ser qualificat de “eco responsable”, distinció que llueix encara a la seva pàgina web on també s'ofereixen habitacions de fins a 3000 euros la nit.

La concessió d'aquesta ajuda contrasta amb l'expedient sancionador obert posteriorment per la Direcció General de Recursos Hídrics, un contrast que ha suscitat interrogants sobre els mecanismes de control i seguiment dels projectes finançats amb diners públics i sobre la compatibilitat entre l'accés a incentius destinats a promoure la sostenibilitat i l'incompliment –sostenint i repetitiu en aquest cas– de la normativa ambiental.

L'hotel CAP Menorca va rebre 990.950 euros provinents dels fons europeus NextGenerationEU, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), dins de la línia d'ajudes destinada a finançar projectes de sostenibilitat turística

En Víctor Ferrer ha assenyalat en diàleg amb aquest mitjà que des de Més per Menorca han enviat una sol·licitud d'informació pública dirigida a la Direcció General de Fons Europeus amb l'objectiu de verificar si efectivament s'ha efectuat el pagament d'aquesta subvenció. “No ens han confirmat encara, però de ser així, insistirem que tornin íntegrament l'import. Els diners públics no són per sufragar l'espoliació del nostre territori”, ha emfatitzat el regidor.

Menorca, al límit

La crisi de l'aigua a Menorca no és una novetat, però enguany podria marcar un punt de no retorn. Per David Carreras, director de l'Observatori Social i Ambiental de Menorca (Obsam) l'indicador més revelador de l'estat dels aqüífers no és el volum de les reserves, sinó l'evolució dels nivells piezomètrics, és a dir, la profunditat a què es troba l'aigua als pous. Tant aquest paràmetre com les reserves mostren una tendència descendent sostinguda, la qual cosa evidencia, a parer seu, un desequilibri estructural: “des de fa anys s'extreu molta més aigua de la que els aqüífers són capaços de recarregar”.

Davant d'aquesta situació, Carreras considera imprescindible actuar sobre els consums més elevats. A parer seu, incrementar el preu de l'aigua no resulta suficient, ja que hi ha usuaris per als quals el cost no suposa un element dissuasiu. En el seu lloc, proposa establir límits màxims de consum i restringir el subministrament a qui els sobrepassin, especialment en finques amb piscina i jardí. També reclama que les mesures davant la sequera s'acordin de forma coordinada entre les diferents administracions i que s'apliquin criteris homogenis a tota Menorca.

Segons expliquen des de l'Observatori, les reserves dels aqüífers de Menorca enguany podrien descendir al 25%, gairebé un deu per cent menys que en el mateix mes de l'any passat. Aquí teniu una versió unificada, amb un estil més periodístic i utilitzant cites directes de Lafuente a l'inici:

“La situació és preocupant i exigeix actuar amb responsabilitat”, ha afirmat el conseller de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, qui sosté que el Govern ha intensificat el seguiment dels recursos hídrics i està accelerant inversions pendents des de fa anys, entre elles la posada en marxa de la dessaladora de Llevant, la millora de la planta de Ciutadella, actuacions a les depuradores i una inversió de set milions d'euros destinada que els municipis redueixin les pèrdues en les xarxes de subministrament.

"La situació és preocupant i exigeix actuar amb responsabilitat", afirma el conseller del Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, qui assenyala que el Govern ha intensificat el seguiment dels recursos hídrics i està accelerant inversions pendents des de fa anys

No obstant això, mentre l'Executiu balear insisteix en la necessitat de restringir el consum i els experts coincideixen que la sobreexplotació dels aqüífers respon a un problema estructural, la mateixa Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat temporalment algunes captacions que havien estat objecte d'expedients sancionadors, una aparent contradicció que ha alimentat el debat polític i social sobre la gestió de l'aigua a Menorca.

El cas del CAP Menorca no és un episodi aïllat dins del debat sobre la gestió de l'aigua i l'urbanisme a l'illa. En els últims mesos, diferents investigacions han posat el focus en la proliferació d'infraestructures vinculades al turisme de luxe —com piscines presumptament irregulars o captacions d'aigua qüestionades— i en les crítiques de l'oposició sobre el control exercit per les administracions. L'expedient a l'agroturisme s'ha convertit així en un dels símbols de la tensió entre un model turístic d'alt consum de recursos i la creixent fragilitat dels aqüífers menorquins.