L'oficina antiocupes de la Policia Local de València només gestiona 45 casos en set mesos

L’oficina “antiokupes” de la Policia Local de València va pel camí de convertir-se en una assessoria jurídica gratuïta per a qüestions relacionades amb l’ocupació irregular d’immobles i els impagaments. El recurs, que des del novembre passat opera daval la direcció del Gabinet Jurídic del cos local, tenia com a objectiu canalitzar les actuacions policials en aquesta matèria i prestar un servei de mediació, atés que la Policia Local no té competències en els delictes d’apropiació indeguda o usurpació, llevat que observe la comissió flagrant del delicte, tal com reconeixia el regidor de Seguretat en una resposta escrita.

Un informe de la Policia Local apunta que el recurs atén consultes sobre ocupació irregular d’immobles, impagaments de lloguer, assentaments i precaristes —la situació jurídica en què una persona fa ús d’un immoble alié sense pagar lloguer i sense un contracte legal, una fórmula que sol donar-se majoritàriament en habitatges familiars o en compravendes amb mudança—. Entre les seues funcions, el document intern recull: “Orientació o impuls d’actuacions procedents, incloent-hi comunicació a l’autoritat judicial o derivació a assessoria jurídica municipal quan la naturalesa del cas ho exigeix”. L’informe del Gabinet Jurídic fa servir el terme “inquiocupació”, que no existeix en l’ordenament jurídic, un supòsit sobre el qual assenyala haver rebut tres consultes.

El document apunta que la major part de les consultes són per casos d’ocupació, amb 35 casos, seguits pels assentaments, amb sis. Les situacions d’“inquiocupació” apareixen en tres expedients i el precari, una sola vegada. El recurs ha atés des del mes de novembre 45 expedients i 13 telefonades, segons l’informe municipal. Les telefonades, recull l’anàlisi, són per qüestions informatives: consultes preventives, sol·licituds d’informació sobre habitatges ocupats, supòsits d’impagament de rendes i consultes relatives a baixos, trasters o edificis ocupats. Per exemple, una persona va telefonar per a explicar que el seu inquilí feia tres mesos que no li pagava el lloguer i se li va informar sobre la mediació prèvia a la via judicial.

L’anàlisi de les actuacions apunta que es fan altres tasques, a més de recollir les consultes. El llistat no només registra entrades, sinó també “observacions” sobre “actuacions i resultats”. Entre aquestes, s’hi documenten mesures antiocupació en edificis buits, com la instal·lació d’alarmes, “intent d’ocupació sense èxit”, informació sobre immobles desocupats i comunicacions a l’autoritat judicial.

Abans d’això, l’Ajuntament de València va comunicar que s’havien atés huit casos des de juny i unes 600 telefonades relacionades amb l’ocupació al telèfon de la Policia Local, el 092. Segons el document, al qual ha tingut accés elDiario.es, les consultes han augmentat en els mesos de març i abril, mentre que durant la resta dels mesos a penes hi ha peticions. Al març es van fer 17 consultes i a l’abril, 11.

En concret, des de novembre, el Centre Integral de Seguretat i Emergències (CISE), la sala de control operatiu, va atendre 18 casos; el telèfon de l’oficina va atendre 13 telefonades; es van registrar nou instàncies, un correu electrònic i dues comunicacions per altres vies. L’informe del Gabinet Jurídic se superposa, pel que fa a la informació del mes de novembre, amb la resposta escrita al regidor de Compromís Ferran Puchades, que va preguntar per les actuacions del 2025. El primer document esmenta dues atencions al novembre, mentre que la resposta del consistori apuntava que s’havien rebut dues telefonades i dos correus electrònics. La diferència pot deure’s a una altra manera de comptar els casos o al fet que va ser al novembre quan els serveis jurídics van assumir aquesta competència. Fins aleshores, segons la informació de l’Ajuntament, només s’havien atés huit casos des de juny.

Ús d’un terme sense base jurídica

El regidor de Compromís es mostra indignat perquè la Policia assumisca el terme “inquiocupació”, sense base jurídica. L’Ajuntament de València que dirigeix María José Catalá fa mesos que aposta per aquest terme. De fet, el consistori va apuntar que hi ha prop de 10.000 habitatges buits a la ciutat de València que no ixen al mercat del lloguer per por de la “inquiocupació”.

Segons el regidor valencianista, “Catalá abona el camí perquè la ultradreta es faça propietària i senyora de l’agenda política de València”. “No només ha creat una oficina Antiocupació, que s’ha mostrat com un quiosquet inútil, ja que només ha fet 45 actuacions en poc més d’un any —una mitjana de tres al mes—, sinó que la mateixa Policia Local utilitza amb normalitat en els seus informes termes antijurídics com ‘inquiocupació’, creat per la ultradreta per a deshumanitzar i desqualificar determinats fets”, denuncia el regidor.

“Allò que el PP i Vox denominen ‘inquiocupació’ són simplement deutors d’un contracte civil d’arrendament que han existit des de sempre i que es resolen mitjançant una demanda judicial. Catalá ha aconseguit que es tracte un deutor civil, algú que deu qualsevol factura, com si es tractara d’un delinqüent al qual se li ha d’aplicar el Codi Penal”, exposa el regidor, que a més és lletrat de l’Administració de Justícia.

“És una aberració per a la convivència democràtica que Catalá haja obert de bat a bat la Policia Local al discurs de la dreta extrema, que només busca crear conflicte i enfrontament, inventant delictes on no n’hi ha, i resulta encara més greu que siga el seu Gabinet Jurídic qui ho faça amb total impunitat”, conclou el regidor de l’oposició.