Les deficiències de l’Hospital de Llíria: ni comarcal, ni d’alta ressolució
L’ocupació està coberta quasi al noranta per cent. En passejar-se per cadascuna de les plantes de l’hospital la delegada d’Intersindical al Departament Arnau de Vilanova-Llíria, Amparo Monravan, ens conta que hi ha pacients a quasi tots els llits. És cert que l’Arnau està més buit gràcies a l’obertura del l’hospital de Llíria, assegura Tomás Barranco des de Comissions Obreres del País Valencià. Però, ambdós sindicats coincideixen en que les llistes d’espera són encara exagerades. Asseguren que no té cap sentit que es tanquen quiròfans ací mentre s’obrin allà perquè s’haurien d’usar tots si encara hi ha pacients que esperen ser atesos.
El principal problema és la dependència. L’hospital no s’ha obert com un centre autònom que dona cobertura a les necessitats de les comarques més allunyades de València com el Camp de Túria, els Serrans i, sobretot, el Racó D’Ademuz, en total unes 85.000 persones. La total dependència de l’Arnau de Vilanova perjudica tant a un centre com a l’altre. Hi ha professionals que estan sent desplaçats del seu lloc de treball per a fer guàrdies al nou hospital, materials que han d’agafar-se de l’Arnau perquè a Llíria són insuficients, i fins i tot els tràmits administratius es fan des de l’hospital central: a Llíria no ingressa ningú si no s’autoritza des de l’Arnau. Aquestes condicions dificulten i ralentitzen el treball del personal sanitari i poden perjudicar als pacients dels dos centres, ja que segons la versió dels treballadors a través dels sindicats, els dos centres queden incomplets i amb serveis que cobrir.
L’Hospital de Llíria ni completa a l’Arnau, ni atén les necessitats comarcals
Malgrat ser presentat com un centre de referència l’hospital de Llíria no complementara a l’Arnau en les seues principals mancances: cap dels dos no te pediatria ni paritori. Per tant les dones que es posen de part al Racó d’Ademuz hauran de traslladar-se a La Fe, el que significa recórrer aproximadament 155 km per arribar a l’hospital en quasi dues hores. A més, la població de l’interior no serà l’única damnificada. La unitat de psiquiatria s’ha traslladat íntegrament a Llíria, pel que els ingressos de malalts en salut mental no es podran fer a l’Arnau, i el nucli de població que abans acudiria a aquest hospital (Godella, Burjassot, Paterna) haurà de ser traslladat a Llíria, una despesa més en el transport.
Un centre hospitalari quasi incomunicat
El transport és precisament un altre dels problemes principals perquè, a més, la ubicació de l’hospital tampoc no propicia un fàcil accés. Es troba al kilòmetre 28 en la carretera València-Ademuz (CV-35), allunyat del poble de Llíria. Per tant, si l’usuari no disposa de vehicle propi, és difícil accedir. Des de l’Ajuntament de Llíria a càrrec de l’anterior alcalde del PP, Manuel Izquierdo, es va posar a la disposició dels ciutadans un autobús que feia parada al metro i a l’hospital, però que només funciona pels matins. Aquesta disponibilitat horària semblava insuficient, i per això l’actual equip de govern de l’Ajuntament format pel PSPV i Compromís ha aprovat una proposta del grup taronja per ampliar-la. Consistirà en allargar la trajectòria de l’autobús de la línia 145 que fa el recorregut València-Llíria, de forma que acabe en l’hospital. Amb això s’aconseguirà que el transport funcione de 7 del mati a 9 de la nit. Però, la Comarca dels Serrans i el Racó d’Ademuz no es veuran beneficiades d’aquesta iniciativa i encara mancaran d’un mitjà de transport per arribar a l’hospital.
Vallivana Murgui, regidora de Benestar Social a l’Ajuntament de Llíria, assegura que la Generalitat “hauria de ser qui s’encarregara de tot eixe transport” i assumir la despesa . En la mateixa línia, explica que van fer una reclamació a l’anterior equip de la Generalitat i és que “abans que estiguera obert, tingueren clar quina anava a ser la comunicació”. Murgui explica que està cobert el municipi de Lliria “una despesa que no creiem que ens pertoque”-esclareix- però que“la gent que ve d’altra comarca o fins i tot els treballadors que venen de València tenen complicat arribar”.
Falta personal i material de treball
Pel que fa a les condicions en que operen els treballadors de l’Hospital de Llíria, les sindicalistes de SIMAP-Intersindical asseguren que “falten recursos” i que “es porten el material de l’Arnau a Llíria perquè allí en falta”. Expliquen, a més, que els recursos que falten són coses tan bàsiques com l’anestèsia. En la mateixa línia, la delegada sindical del Departament Arnau de Vilanova-Lliria enumera tot un seguit de mancances que professionals i pacients sofreixen al centre: “llistes d’espera d’entre nou mesos i un any per a fer ecografies, falta de radiòlegs, i el servei de farmàcia no funciona bé”. Són només exemples de les múltiples carències que es poden trobar a l’hospital i que perjudiquen a l’usuari, ens diuen, fins al punt que “si el metge es retarda en passar la consulta el pacient pot quedar-se sense medicació”. Carmen Martin, responsable de SIMAP al departament Hospital Arnau de Vilanova-Llíria, creu que “hi ha una limitació i una deficiència a tots els nivells”.
La manca de recursos s’afegeix a la de plantilla, ja que molts professionals han de rotar d’un Hospital a un altre per falta de personal, malgrat tenir la seua plaça fixa en l’Arnau. “Ací falten metges que estan fent guàrdies, que se’ls han portat a Llíria”, assegura Martin. En la mateixa línia Amparo Monraval critica els desplaçaments: “estàs tota la vida ací i de cop i volta t’envien a fer més hores a Llíria”. No es fan noves contractacions per cobrir baixes o guàrdies, per tant els empleats han d’emprar el seu temps lliure en cobrir-les. A més, Intersindical rebutja la sobre-dimensió de càrrecs directius per considerar-la abusiva front la manca de personal en la resta de àrees.
Tomás Barranco, delegat de CCOO-PV al departament Hospital Arnau de Vilanova-Llíria considera que hi ha un “problema molt greu a l’hospital de Llíria” perquè el sistema de treball no funciona, i el defineix com “una caserna de la Guàrdia Civil” per un control massa exhaustiu dels caps directius als treballadors que, de vegades, no volen atendre els sindicats per por. Denuncia l’acomiadament arbitrari de dues persones del sector administratiu de l’Hospital de Llíria. A una d’aquestes li faltaven tres dies per acabar el període de prova de tres mesos, pel que en CCOO no troben raons que ho justifiquen pensen que “no té sentit, a no ser que hi haja alguna cosa amagada”.
La tasca per a la nova Conselleria de Sanitat
Després de 12 anys esperant l’hospital, el delegat de Comissions creu que “l’obertura va ser demencial”, mentre que a Intersindical la qualifiquen de “purament electoralista”. Els sindicats afirmen que no s’han planificat les coses adequadament i que és un problema de gestió del que “és responsable l’antiga Conselleria”.
La funció de l’hospital ara mateix és similar a la d’un gran ambulatori, però que té quiròfans i assoleix algunes operacions. Cobreix també les urgències, però hi ha determinades proves i serveis per als que els pacients hauran de desplaçar-se a l’Arnau o a la Fe. Els sindicats veuen com una molèstia la dependència del centre hospitalari amb l’Arnau i per això demanen que es dote de “l’autonomia suficient” amb materials i personal propi.
Al nou equip de la Generalitat li assignen la feina d’estructurar l’hospital i fer que funcione. Als antics gestors els retreuen haver posat de referència “un hospital que naix coix amb un hospital que està cec”. Creuen que l’Arnau no tenia les especialitats necessàries, i que això no ho ha solucionat l’obertura del centre a Llíria. A hores d’ara, ambdós manquen de pediatria i paritori, entre altres coses.
Segons Vallivana Murgui, des de l’Ajuntament de Llíria faran les demandes a la Conselleria a partir de setembre quan estiguen “tots instaurats”. Ara mateix pensa que l’hospital “és millor que res”, però no dona el servei que hauria de donar. Per això Compromís per Llíria afirma que reclamarà als seus companys de partit canvis per millorar l’hospital i assegura “la nostra idea d’hospital sempre ha sigut que fora de referència, no una extensió de l’Arnau”. Creu que ara mateix l’organització no te “cap sentit” perquè no és un hospital general i comarcal, i segueix sense tindre en compte les necessitats de les comarques més allunyades de la capital del Túria.
Les expectatives envers els canvis que es produiran són incertes, i la regidora de Benestar Social de Llíria destaca el mal estat econòmic de la Generalitat: “tampoc podem dir a la gent que ara anem arribar i anem a fer l’hospital, el cole i la residencia, això no va a ser així, però almenys podrem tindre la informació per a marcar quines són les prioritats”, remarca Murgui.
