eldiario.es

Menú

Els educats

- PUBLICIDAD -

En aquest país, pel que he pogut llegir i sentir en les últimes hores, tenim una delinqüència d’allò més educada i sensible. Aliens a les definicions del diccionari de l’Acadèmia, els més educats de la meua educada pàtria van revoltats pels salons de te de tot Espanya perquè un jove madrileny, pel que es veu, va acusar de no donar el nivell de “decència” requerida per a presidir un país com el nostre a qui, segons els seus propis testimonis, va ser un dels millors amics de Bárcenas, Carlos Fabra, Paco Camps o Rafael Blasco.

L’endemà, a tanta gent de bé se’ls va unir en el cor de laments per la virulenta escena presenciada un nombrós grup de periodistes esglaiats, candidats de tot signe, guàrdies de la urbanitat sense porra ni xiulit i un sagristà jubilat que va ser campió nacional de mus. Tots ells van coincidir a considerar que no era de rebut aquell lamentable espectacle del “i tu més”.

Ah, quins records! Aquesta reacció tan sentida a les violentes paraules de Pedro Sánchez, de tanta i tan bona gent, he de reconéixer que m’ha llevat 10 anys de damunt. De bell nou torne a sentir als mateixos dir el mateix que quan Ángel Luna llançava els seus exabruptes, insults i improperis sobre el pobre Paco Camps des de la sacrosanta tribuna deles Corts Valencianes. Quin animal, aquell Luna, Déu meu! Si el pobre Paco va arribar a pensar que el síndic de l’oposició havia llogat una furgoneta per passar-lo per la pedra. No ho recorden? Si fins i tothagué de venir Rajoy a la plaça de bous de València a tranquil·litzar el nostre enyorat expresident, tan amable com espantadís, per dir-li que ningú podria segrestar-lo mai perquè ell, en persona, estaria sempre “davant, darrere o al seu costat”.

I és que té raó Soraya Sáenz de Santamaría quan acusa Sánchez de “Macarrisme”. Qui voldrà ser de McCarrie podent ser de McCarthy? De “macarrista”, al màxim que pots aspirar en aquesta vida és a regentar una botiga de verdures o a ser diputat pel PSOE, però de “macartista” com a poc et cau un lloc de director general en Telemadrid, Canal 9 o la Televisió de Castella-la Manxa. Si ho sabré jo, que he estat macarrista tota la vida i així m’ha anat.

Ara entenc tant d’entusiasta convers a la causa de la lluita contra la corrupció. No va ser per complicitat pel que no se’ls va sentir mai dir lladres a qui tant ens han robat. S’equivoquen els que creuen que els van justificar tant de temps perquè van compartir taula, sobre i estovalles amb aquells delinqüents. No van obrir la boca perquè ells sí que tenen l’educació que a altres ens falta. I segurament mai no van trobar el camí del jutjat perquè és ben sabut que les denúncies estan plenes de paraules que poden ferir la sensibilitat del denunciat.

Cal desterrar de la política per sempre tant d’analfabet del saber estar. On arribarà aquest país si a qui roba l’anomenem lladre, a qui diu mentides mentider i al defraudador delinqüent? Cal respectar-se en els debats,caram! I si tu ets un professor que mai no has cobrat un sobresou ni un euro en diners B, si mai no has ordit una trama de finançament per al teu partit o no t’has apropiat dels diners dels ciutadans per a pagar prostitutes o confeti, només per això no pots assenyalar el teu adversari encara que aquest sí que ho haguera fet, estiguera publicat, acreditat per toms de sumaris i gravacions i no haja dimitit. Això no es fa Pedro, collins, perquè això és caure en el “i tu més”. I això, això sí que no ho fan els polítics educats.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha