eldiario.es

Menú

Sobrecostos, targetes ‘black’ i regals de luxe llasten el futur de Fira València

La institució preveu tornar a ser rendible a pesar de l’enorme llosa que suposa la gestió tan nefasta dels responsables anteriors, amb l’expresident Alberto Catalá al capdavant

La Fiscalia decidirà al final del gener si interposa denuncia per possibles irregularitats en els sobrecostos del 86% en les obres d’ampliació, l’ús il·limitat de targetes de crèdit i presumptes regals de luxe a polítics com Francisco Camps o Rita Barberá

- PUBLICIDAD -
Feria Valencia

El recinte de Fira València

La investigació oberta a propòsit d’un dels casos més flagrants de balafiament de diners públics en l’etapa del PP suposa un dur llast amb què ha de bregar Fira València per a tornar a ser una entitat rendible.

Fonts de la Fiscalia Anticorrupció han informat a eldiario.es que al final del gener conclourà la investigació encetada fa una mica més d’un any i decidirà si, com tot apunta, presenta una denúncia judicial per la gestió duta a terme de l’any 2001 al 2013 en Fira València, en l’etapa d’Alberto Catalá com a president de l’entitat.

L’origen del procés data de l’octubre del 2014, quan el Govern valencià, dirigit llavors per Alberto Fabra (PP), va presentar davant de la secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia l’informe elaborat per la Conselleria d’Hisenda sobre les transferències corrents i de capital dutes a terme per la Generalitat a la institució firal.

Aquest informe, a partir del qual la Fiscalia va obrir diligències d’investigació penal, va traure a la llum un sobrecost sense justificar del 86,2% en les obres d’ampliació i modernització del recinte. Així, el projecte es va disparar de 325 milions d’euros previstos inicialment a 587,1 que va costar finalment.

I és que, segons sembla, la contractació de les obres dutes a terme no es va ajustar al seu moment a allò que disposa la normativa pròpia de la contractació pública, segons l’informe d’Hisenda.

Sumant els interessos a abonar pel crèdit sol·licitat a pagar fins l’any 2029, el deute s’eleva a 1.027 milions d’euros, xifra que podria veure’s obligada a assumir la Generalitat Valenciana com a avaladora del préstec. De fet, només per a l’exercici 2016 el Consell s’ha vist obligat a destinar 18,5 milions per a finançar aquestes obres.

A més, l’informe esmentat i també la investigació posen el focus en les targetes de crèdit sense límit de despesa (semblants a les targetes ‘black’ de Caixa Madrid) amb càrrec a l’entitat que presumptament van usar sense control tant Alberto Catalá com Belén Juste (PP), exdirectora general i exconsellera de Francisco Camps, entre d’altres.

Amb aquestes targetes s’haurien pagat presumptament viatges a Costa Rica, la Patagònia, Xangai, Zuric o visites al Moulin Rouge de París. També s’haurien pagat complements de luxe.

A més, les autoritats també investiguen presumptes regals de luxe efectuats per la institució a l’expresident del Consell, Francisco Camps, i a l’exalcaldessa de València i expresidenta del patronat de Fira València, Rita Barberá, amb motiu de les seues onomàstiques, segons ha publicat fa poc el diari El Mundo.

En el cas de Barberá, l’import dels obsequis, entre els quals destaquen bosses de mà, mocadors o guants, podria ascendir a 7.600 euros, segons aquesta informació.

Per si tot açò no era prou, el mes d’octubre passat va ser Fira València mateix la que va denunciar el PP per l’impagament del congrés celebrat en 2008 en el que el partit va reelegir Mariano Rajoy com a president. La factura impagada que també investiga la Fiscalia ascendeix a 568.511 euros.

El Consell estudia un model de gestió nou

Davant de tots aquests esdeveniments, després del canvi de color polític al si de la Generalitat en les eleccions autonòmiques passades, el nou Consell que encapçala Ximo Puig (PSPV) amb el suport de Compromís i Podem ha pres diverses mesures.

D’una banda, s’ha creat una comissió d’investigació sobre tots els aspectes de la gestió de Fira València en els últims anys que podria derivar en noves investigacions judicials si es detecten altres presumptes irregularitats.

De l’altra, definir la naturalesa jurídica de l’entitat i un model de gestió nou. Respecte d’això, fonts de la Conselleria d’Economia han explicat que dubten entre convertir Fira València en una entitat 100% pública, o bé un model mixt en què, tot i ser un ens públic, s’externalitzaria l’ús i l’explotació del recinte.

A més, la intenció del Consell és coordinar Fira València i Fira Alacant perquè en compte de fer-se la competència es complementen i atraguen mostres que abans es feien a la Comunitat i ara se n’han anat a Madrid, com la del calçat.

Així, al final d’aquest mes o al gener a tot estirar està previst que es reunisca el patronat per a formalitzar els canvis oportuns. En el cas de la presidència, llevat que hi haja una sorpresa d’última hora, tots donen per feta la continuïtat del responsable actual, José Vicente González.

Brots verds en Fira València

Malgrat tot aquest maremàgnum judicial per presumpta corrupció i als durs efectes de la crisi, la institució tracta de tirar endavant i de recuperar la rendibilitat i el prestigi de la mà del seu nou president, responsable també de la patronal autonòmica Cierval, José Vicente González.

La seua estratègia, des que va agafar el timó de la institució, ha passat per separar d’una banda el deute com a conseqüència de l’ampliació del recinte i de l’altra la gestió i explotació, amb el compromís de fer aportacions dels seus propis recursos per a pagar les obres en el moment que s’obtinguen beneficis.

A més, segons fonts pròximes a la institució, s’han eliminat totes les targetes Visa de despeses de representació dels alts directius.

I és que l’entitat està en pèrdues des de l’any 2009 com a conseqüència d’una caiguda brutal de la facturació provocada per la recessió econòmica. Així, de 65 milions que va facturar el 2007 (màxim històric) s’ha passat a 20 milions de l’any passat, i el nombre de treballadors ha passat de 320 a 100 després de dos expedients de regulació d’ocupació (ERO).

Encara així, a pesar de les possibles irregularitats comeses, les mateixes fonts veuen l’ampliació com una oportunitat i no com un problema.

De fet, asseguren que València té la millor infraestructura firal d’Espanya, ja que ha passat d’una superfície de 170.544 metres bruts d’exposició i 2.000 places d’aparcament a aconseguir 230.837 metres quadrats de superfície coberta d’exposició, 4.500 places d’aparcament cobertes i 2.500 en superfície.

A més, la institució preveu assolir l’equilibri financer el 2016, és a dir, equilibrar ingressos i despeses pròpies. I és que, per primera vegada des de l’any 2006, Fira València omplirà la totalitat del seu recinte al febrer amb l’esdeveniment Nos Vemos en Valencia 2016, que aglutina Cevisama, Habitat i Fimma-Maderalia.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha