eldiario.es

Menú

Carlos Fabra queda en llibertat després de complir tres quartes parts de la seua condemna

El jutge acorda la llibertat condicional per a l'expresident de la Diputació de Castelló i del PP provincial

La decisió és contrària a la postura del centre de de inserció en el qual estava internat Fabra i de la Fiscalia Anticorrupció

L'expresident del PP ha complit tres quartes parts de la condemna de quatre anys de presó pel cas Naranjax

- PUBLICIDAD -
El juez concede la libertad condicional a Carlos Fabra

L'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra EFE

El jutge de Vigilància Penitenciària número 1 de Madrid ha acordat aquest divendres la llibertat condicional de l'expresident de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra, internat en el centre d'inserció social Victoria Kent, en haver complit ja tres quartes parts de la condemna de quatre anys de presó pel 'cas Naranjax', han informat fonts jurídiques.

Fabra va ingressar a la presó per a complir aquesta pena l'1 de desembre de 2014 després que el Govern acordara denegar la petició d'indult sol·licitada pel exdirigent popular.

L'Audiència Provincial de Castelló va condemnar a Fabra, al novembre de 2013, a quatre anys de presó per quatre delictes contra la Hisenda Pública, a una multa de 693.074,33 euros i a indemnitzar a Hisenda amb la mateixa quantitat pel total de la quantia defraudada durant els exercicis 1999, 2000, 2002 i 2003 més interessos legals. Uns mesos més tard, al juliol de 2014 aquesta condemna va ser confirmada pel Tribunal Suprem.

A l'hora de condemnar, l'Audiència va apreciar la circumstància atenuant de dilacions indegudes. La petició de presó per a Fabra per part de Fiscalia va arribar a aconseguir els 13 anys de presó, una multa d'1,98 milions d'euros i una indemnització de 693.000 euros però finalment se li va absoldre dels delictes de tràfic d'influències i suborn.

L'ingrés a la presó de l'exmandatari castellonenc va posar fi a una autèntica 'marató' judicial la instrucció de la qual es va perllongar al llarg d'una dècada i de multitud de canvis en el jutjat de Nules encarregat de la causa, pel qual van passar fins a nou jutges.

Llibertat contra el criteri d'Anticorrupció

Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Madrid han informat d'aqueixa decisió, adoptada en contra de la junta de tractament del centre Victoria Kent i de la Fiscalia Anticorrupció. El passat mes de març, per tercera vegada, aquestes parts van emetre un informe desfavorable a la sol·licitud de llibertat condicional de Fabra.

Llavors, Anticorrupció es va mostrar contraria "principalment" perquè Fabra "no ha abonat els interessos de la quantitat a la qual va ser condemnat en sentència en concepte de responsabilitat civil".

El 'cas Naranjax'

El que va anar home fort del PP a Castelló durant dècades va arribar al judici amb l'únic càrrec de secretari general de la Cambra de comerç, ja que al juny de 2010 va abandonar la presidència de la Diputació Provincial després de 16 anys al capdavant de la institució, mentre que al juliol de 2012 va deixar de dirigir el PP provincial. En 2013 també va dimitir com a president de la promotora de l'aeroport de Castelló (Aerocas), que ell va idear, després de l'acte d'obertura de judici oral.

L'origen del procés se situa al desembre de 2003, quan l'empresari Vicente Vilar, propietari de Naranjax i fins llavors amic de Fabra, va presentar dues querelles en els jutjats de Nules en les quals acusava a l'expresident de la Diputació de cobrar-li diners a canvi d'afavorir a la seua empresa en la comercialització de productes fitosanitaris. A aquesta denúncia, en 2005, es va sumar una altra de l'Agència Tributària per presumpte frau fiscal, que el jutjat va admetre a tràmit i va annexionar al procés ja obert.

Durant tot aquest temps, l'Audiència Provincial de Castelló va dictar algunes resolucions que posteriorment van ser revocades pel Tribunal Suprem. La primera de major importància va anar al desembre de 2010, quan la secció segona va sobreseure la causa per suposats delictes fiscals comesos entre els anys 2000 a 2003 –quatre dels cinc pels quals estava sent investigat– en considerar que no s'havia produït un acte d'interposició judicial que interrompera el termini de prescripció d'aquestes conductes.

El suprem va revocar aquesta decisió en considerar que no podien declarar-se prescrits els delictes fiscals que se li imputaven inicialment a l'expresident del PP de Castelló, acollint així els recursos que havien presentat Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i la Unió de Consumidors.

La segona de major rellevància va ser quan la secció primera va declarar al maig de 2012 la nul·litat parcial de l'acte d'obertura del judici oral, després d'haver resolt prèviament la secció segona que els fets imputats a l'expresident de la Diputació no eren constitutius de suborn. Aquest fet suposava que el cas passava a ser enjudiciat per un jutjat penal en lloc de l'Audiència, amb una important reducció en els anys de condemna aparellats als delictes atribuïts.

Aquesta decisió de l'Audiència va provocar que el jutge Jacobo Pin, que va ser qui va concloure la instrucció, sol·licitara empara davant el Consell General del Poder Judicial, en creure que la secció primera havia "pertorbat" la seua independència en tractar "d'imposar indirectament el sobreseïment del delicte de suborn" imputat a Carlos Fabra.

L'òrgan de govern dels jutges va arxivar la petició després que l'alt tribunal donara la raó al jutge, ja que va acordar remetre-li les actuacions en relació amb aquest cas perquè "amb absoluta llibertat de criteri" dictara un nou acte d'obertura de judici oral, en el qual es va incloure de nou l'atribució de delicte de suborn.

Durant aquest procés judicial, el president de l'Audiència Provincial de Castelló, Carlos Domínguez, va decidir abstenir-se de jutjar al exdirigent del PP, després d'al·legar que tenia un "tracte cordial i afable" amb l'expresident popular.

Finalment, el Suprem va decidir el passat 23 de juliol de 2014 confirmar la condemna imposada a Carlos Fabra encara que va reduir de dues a un any de presó la presó per a la seua exdona, María dels Desemparats Fernández, absolta del delicte contra la Hisenda Pública de l'any 2000.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha