Vox comença la seva ofensiva per derogar la Llei de memòria democràtica a les Balears amb el PP

En ple context d'atac a les polítiques de memòria històrica a les comunitats on Vox condiciona els governs del PP, el partit d'extrema dreta ha anunciat que registrarà aquesta setmana al Parlament balear la llei que proposa la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes, que considera “sectària”. L'encarregada d'anunciar-ho ha estat la portaveu de Vox al Parlament, Idoia Ribas.

Segons Ribas, Vox espera que la iniciativa sigui tramitada amb normalitat i aprovada gràcies al vot favorable del PP. Tots dos partits controlen la Cambra balear amb la seva majoria parlamentària. D'altra banda, Ribas ha dit que la Llei de fosses -distinta la Llei de Memòria Democràtica- continuarà vigent i que “es garanteix que qualsevol persona que vulgui recuperar les restes dels seus avantpassats podrà i tindrà el suport institucional”. “No és cert que Vox estigui en contra de la recuperació de les restes dels avantpassats”, ha dit.

Quant a la Llei de Memòria Democràtica, la formació ha censurat que des dels poders públics “s'acoti una part de la història d'Espanya i se li impedeixi als ciutadans opinar lliurement sobre els esdeveniments que van succeir durant aquesta part de la història, sense tenir en compte altres parts”. “Nosaltres creiem que els polítics no han d'obligar les persones a interpretar la història d'una manera determinada”, ha explicat Ribas, defensant que Vox creu en la “llibertat”, segons apunta Europa Press.

Pactat des de fa temps

El PP ha deixat en mans de Vox la iniciativa de derogar la Llei de Memòria Democràtica de les Illes, la qual cosa formava part de l'acord de governabilitat que van rubricar tots dos partits per investir Marga Prohens (PP) com a presidenta de l'arxipèlag. Les formacions van acordar “garantir la memòria entesa com a element integrador per a la reconciliació, combatent qualsevol intent dels que intenten utilitzar-la per dividir els espanyols”, en el que va ser interpretat com un atac cap a la memòria històrica, malentesa per Vox com un intent de “dividir els espanyols”, en comptes d'una eina per reparar les ferides de la dictadura franquista i la Guerra Civil.

Des de llavors estava clar que PP i Vox derogarien la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Balears. Van al·legar que “es buscarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i ús partidista de les víctimes i del drama de l'enfrontament civil”. Sí que es compromet a realitzar polítiques per facilitar la recuperació, en general, de “persones mortes, sense discriminacions per motius ideològics o religiosos”, i a evitar la destrucció de monuments i elements històrics, procurant-ne el correcte manteniment i el coneixement dins el context històric.

Quines lleis són

En 2016, sota el primer mandat de Francina Armengol, va ser aprovada la Llei de recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -més coneguda com a Llei de Fosses-, que dota a la Comunitat Autònoma de les competències en matèria de localització i identificació de persones desaparegudes violentament per raons polítiques, ideològiques i religioses, així com de prospecció i intervenció en les fosses de la Guerra Civil i del franquisme. Fins llavors, i enmig d'un gran buit jurídic, eren les entitats -tant Memòria de Mallorca com el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera- les que duien a terme les tasques de recuperació de manera voluntària.

Des de 2016 -mitjançant el desplegament de fins a quatre Plans de Fosses- han estat localitzades 276 víctimes, han estat identificades 48 d'elles i 46 han estat retornades a les seves famílies. Entre elles es troba Aurora Picornell, més coneguda com la Passionera de Mallorca i icona del republicanisme a l'illa.

Dos anys després, en 2018, el Govern donava llum verda a la Llei de Memòria Democràtica de Balears, que ha permès a l'Executiu reconèixer i garantir els drets a la reparació, a la veritat i a la justícia de totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquesta normativa ha permès també al Parlament balear condemnar per primera vegada la dictadura franquista i rebutjar qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic.

La Llei de memòria democràtica balear (2018) ha permès a les institucions públiques investigar i esclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets durant la Guerra Civil i la Dictadura. Així mateix, ha permès delimitar la consideració de víctimes -organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardejos, bebès robats, etc.- amb l'objectiu d'identificar-les a través d'un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista, així com declarar la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les Illes.

També ha permès recuperar, en una iniciativa pionera a nivell estatal, més de 800 objectes (elements conservats de la vestimenta: botons, sivelles, cremalleres, restes de calçat, també objectes d'higiene) pertanyents a les víctimes, principalment procedents de les fosses de cementiri de Son Coletes, a Manacor, i del cementiri de Porreres, i restaurar-los per a retornar-los a les seves famílies. Alguns dels familiars van preferir cedir els objectes a les Seccions Museístiques de la Memòria Democràtica creades a l'empara d'aquesta normativa.

Així mateix, la Llei ha donat peu a la posada en marxa una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars. També és una iniciativa pionera a Espanya. De la mateixa manera, s'ha creat una nova figura de protecció a Balears: els Espais i itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 d'octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i esments franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques.

El PP es defen

El Partit Popular manté que derogarà la Llei de Memòria Democràtica a pesar que el PSIB- PSOE, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem li hagin retret que “lliuri” a Vox aquesta normativa i el reconeixement democràtic de Balears. En roda de premsa, el portaveu dels 'populars' en el Parlament, Sebastià Sagreras, ha recordat a l'oposició que “la derogació de la Llei de Memòria Històrica o Memòria Democràtica és un acord d'investidura que va signar el PP amb Vox”. “Ho dic des del principi que faig aquestes rodes de premsa, el Partit Popular compleix amb els seus acords. Per tant, nosaltres donarem suport a la derogació de la Llei de Memòria Històrica o Memòria Democràtica”, ha afegit.

“També tenint clar una cosa que massa vegades s'oblida”, ha apuntat, assenyalant que “a diferència d'altres comunitats autònomes, allí on es va derogar la Llei de Memòria Històrica, aquí, en Balears, es té una Llei de Fosses, que va sortir per unanimitat, amb una molt bona feina de la llavors diputada de MÉS per Mallorca Margalida Capellà, i aquesta Llei de Fosses, que és la que habilita per a recuperar els cossos dels desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme, dels dos bàndols, és amb la qual es continuarà treballant, la que continuarà estant aprovada i, precisament per això, es derogarà també la Llei de Memòria Històrica”, ha conclòs en les declaracions recollides per Europa Press.

Per la seva banda, el Govern central va anunciar la setmana passada que iniciaria accions contra els passos enrere del PP i Vox en matèria de memòria històrica. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, encapçalat per Ángel Víctor Torres, ha encarregat un informe jurídic per portar al Tribunal Constitucional l'ofensiva que ja estan duent a terme els dos partits a diferents comunitats: Aragó es va convertir en la primera a derogar la llei autonòmica, a la qual van seguir la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó, que han presentat projectes amb el mateix objectiu. Ara s'uneixen les Balears.