eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Ana Sabartés

Llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra, dedicada a la comunicació política i sobretot, a les seves lidereses.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1

Igualtat sense llei

És ben sabut que les feministes tradicionalment han criticat el dret com un instrument d'opressió de les dones i han qüestionat fortament al subjecte suposadament universal i neutral del dret que ha deixat fora les demandes i protecció dels drets de les dones. Això ha conduït a vegades a dubtar sobre la capacitat del dret de transformar la realitat i de traduir legalment les demandes polítiques de les dones, millorant les seves vides.

 Això ens porta a examinar i pensar sobre les nostres lleis d'igualtat, que han nascut per protegir un concepte d'igualtat que no existeix, no ho aborden. Com va dir Encarna Bodelón, professora de Filosofia del Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en temes de gènere, en la inauguració d'un curs d'estiu a la universitat del País basc, les lleis d'igualtat aprovades a Europa, així com la Llei Orgànica espanyola, tenen origen en la legislació antidiscriminació, "s'ha entès com un problema de discriminació entre persones" va afirmar.

Seguir leyendo »

Igualdad sin ley

Es bien sabido que las feministas tradicionalmente han criticado el derecho como un instrumento de opresión de las mujeres y han cuestionado fuertemente al sujeto supuestamente universal y neutral del derecho que ha dejado fuera las demandas y protección de los derechos de las mujeres. Ello ha conducido a veces ha dudar sobre la capacidad del derecho de transformar la realidad y de traducir legalmente las demandas políticas de las mujeres, mejorando sus vidas.

 

Seguir leyendo »

Agenda post 8 de Març

El passat 8 de març totes i tots vàrem reflexionar. O almenys hauríem d’haver-ho fet.

El passat 8 de març, Dia de la Dona treballadora simbolitza moltes coses, moltes de elles ho simbolitzen per la seva absència. Vull detenir-me en el matís de "treballadora" per reflexionar i reivindicar un cop més els drets salarials de les dones a l’hora de cobrar exactament el mateix per la mateixa feina que els homes. Perquè sabem que segueix existint aquesta bretxa salarial, i tot i així, segueix estant fora de l’agenda política i de les nostres prioritats en el nostre dia a dia laboral.

Seguir leyendo »

Agenda post 8 de Marzo

El pasado 8 de Marzo todas y todos reflexionamos. O al menos deberíamos haberlo hecho.El pasado 8 de marzo, Día de la Mujer trabajadora simboliza muchas cosas, muchas de ellas simbolizan por su ausencia. Quiero detenerme en el matiz de “trabajadora” para Reflexionar y reivindicar una vez más los derechos salariales de las mujeres a la hora de cobrar exactamente lo mismo por el mismo trabajo que los hombres. Por que sabemos que sigue existiendo esa brecha salarial, y aun así, sigue estando fuera de la agenda política y de nuestras prioridades en nuestro día a día laboral.

Tal como adelantaba el pasado 6 de marzo el diario VozPópuli, la Organización Mundial del Trabajo (OIT) alerta de que al ritmo actual y sin un plan de acción concreto la igualdad salarial no se alcanzará hasta dentro de, al menos, 71 años. Es decir, no la veremos nunca, menos si solo hacemos campaña un día al año de los derechos de la mujer. La situación es límite, como lo demuestra la brecha salarial actual en España que es del 17%. Para agravar aun más la situación, si la mujer tiene hijos entonces sufre una penalización de su salario en un 5% menos que las que no tienen.

Seguir leyendo »

Feminismo Time

Algunas personas podemos pensar que reivindicar por los derechos de la mujer y ser activista social en clave femenina está de moda, es fashion, cool y hace que seamos un poquitín más modernas. Las revistas femeninas con contenidos de moda, belleza y sexo hacen que pongan un poquito más en la agenda el feminismo con artículos y entrevistas reivindicando más espacio para la mujer en la esfera laboral y privada.

 

Seguir leyendo »

Feminisme Time

Algunes persones podem pensar que reivindicar pels drets de la dona i ser activista social en clau femenina està de moda, és fashion, cool i fa que siguem una miqueta més modernes. Les revistes femenines amb continguts de moda, bellesa i sexe fan que posin una mica més a l'agenda el feminisme amb articles i entrevistes reivindicant més espai per a la dona en l'esfera laboral i privada.

 

Seguir leyendo »

Quota femenina

Ha plogut molt (més de cinc anys) des que per primera vegada es va aplicar en les candidatures electorals la Llei d'Igualtat, instaurada pel President Socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que va fer de les polítiques a favor de la dona un dels trets característics dels seus dos mandats. Aquesta llei, diu que la proporció ha de ser de no menys del 40% i no més del 60% per a un i altre sexe. Desgraciadament, la Llei d'Igualtat que es va presentar com un èxit i un pas més enllà de la Constitució per aconseguir la tan esperada paritat entre homes i dones només s'ha aplicat en les dues últimes eleccions generals: el 2008 i el 2011, i no la imposa en els escons, sinó en les llistes electorals.A més, els partits se´ls han enginyat en ambdues ocasions per situar els homes al capdavant de la llista, ja que la norma permet que de cada cinc llocs només un mínim de dos estigui reservat a un sexe determinat. A la pràctica, en confeccionar les llistes, elles són relegades als llocs més baixos.La paritat no és el final del camí, sinó el començament. El fet que hi hagi lleis com aquesta, fa que les regles del joc democràtic canviïn i siguin més justes. En l'evolució democràtica d'Espanya es demostra que ha servit d'alguna cosa tots els estudis, mobilitzacions, reivindicacions i conceptes teòrics impulsats pel feminisme, però a l'hora de la veritat hi ha trampes i les dones segueixen estant limitades en la política. La "quota femenina" segueix gestionada pels líders masculins del partit, així que seguim movent-nos en les regles del patriarcat. En la majoria dels països els lideratges polítics femenins són molt escassos i es consideren autèntiques excepcions. La majoria d'elles són filles / vídues / germanes "de" .Podríem debatre el "perquè" cal fer lleis com aquesta. Si es necessiten lleis per canviar el comportament en matèria de drets d'igualtat és que tenim un greu problema. És necessari legislar que es "deixin" entrar a les dones en les institucions, partits polítics, etc . ja que per la seva naturalesa no ho fan? Hem d'acceptar que se'ns de permís gràcies a que hi ha una llei que obliga que hi hagi "quota femenina"? Per què legislar una cosa que hauria de ser innat?Avui en dia hi ha més dones en política però desgraciadament, per lleis com aquesta. Encara que ens s'avergonyeixi entrar gràcies a una llei, almenys, estem dins . Jo sóc de les que pensa que millor això, que res.  Article publicat a Dones en xarxa

Seguir leyendo »

Cuota femenina

Ha llovido mucho (más de cinco años) desde que por primera vez se aplicó en las candidaturas electorales la Ley de Igualdad, instaurada por el Presidente Socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que hizo de las políticas a favor de la mujer uno de los rasgos característicos de sus dos mandatos. Dicha ley, dice que la proporción ha de ser no menos del 40% y no más del 60% para uno y otro sexo. Desgraciadamente, la Ley de Igualdad que se presentó como un logro y un paso más allá de la Constitución para conseguir la tan esperada paridad entre hombres y mujeres sólo se ha aplicado en las dos últimas elecciones generales: en 2008 y en 2011; y no la impone en los escaños, sino en las listas electorales. Además, los partidos se las han ingeniado en ambas ocasiones para situar a los hombres a la cabeza de la lista, ya que la norma permite que de cada cinco puestos solo un mínimo de dos esté reservado a un sexo determinado. En la práctica, al confeccionar las listas, ellas son relegadas a los puestos más bajos.

La paridad no es el final del camino, sino el comienzo. El hecho de que existan leyes como ésta, hace que las reglas del juego democrático cambien y sean más justas. En la evolución democrática de España se demuestra que ha servido de algo todos los estudios, movilizaciones, reivindicaciones y conceptos teóricos impulsados por el feminismo, pero a la hora de la verdad hay trampas y las mujeres siguen estando limitadas en la política. La “cuota femenina” sigue gestionada por los líderes masculinos del partido, así que seguimos moviéndonos en las reglas del patriarcado. En la mayoría de los países los liderazgos políticos femeninos son muy escasos y se consideran auténticas excepciones. La mayoría de ellas son hijas/viudas/hermanas “de”.

Seguir leyendo »