Agenda post 8 de Març

El passat 8 de març totes i tots vàrem reflexionar. O almenys hauríem d’haver-ho fet.

El passat 8 de març, Dia de la Dona treballadora simbolitza moltes coses, moltes de elles ho simbolitzen per la seva absència. Vull detenir-me en el matís de “treballadora” per reflexionar i reivindicar un cop més els drets salarials de les dones a l’hora de cobrar exactament el mateix per la mateixa feina que els homes. Perquè sabem que segueix existint aquesta bretxa salarial, i tot i així, segueix estant fora de l’agenda política i de les nostres prioritats en el nostre dia a dia laboral.

Tal com avançava el passat 6 de març el diari Vozpópuli, l’Organització Mundial del Treball (OIT) alerta que al ritme actual i sense un pla d’acció concret la igualtat salarial no s’aconseguirà fins d’aquí a, almenys, 71 anys. És a dir, no la veurem mai, i menys si només fem campanya un dia a l’any dels drets de la dona. La situació és límit, com ho demostra la bretxa salarial actual a Espanya que és del 17%. Per agreujar encara més la situació, si la dona té fills llavors pateix una penalització del seu salari en un 5% menys que les que no en tenen.

Aquest estudi recent de l’OIT que es va presentar a Madrid i Ginebra respectivament, explica que en les diferències salarials influeix el nombre de fills, si són nenes o nens o si hi ha cònjuge i aquest treballa, més acusades en el cas dels països en vies de desenvolupament. A més revela que en l’actualitat, un 50% del total de les dones treballa enfront del 77% dels homes, el 52 i 80%, respectivament, de fa dos dècades.

No tots els dies són 8 de Març, però les que podem treballem cada dia i veiem

com mes a mes, cobrem menys per un treball exacte al d’altres persones d’un altre sexe. Posem-ho en l’agenda.