Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

El peatge de Vox per a fer costat al PP de Mazón: vetar l’acció dels vaixells humanitaris en ports valencians

Los dirigentes de Vox José María Llanos y Llanos Massó en la Junta de Portavoces.

Laura Martínez

0

Vox, l’únic soci possible del PP de Carlos Mazón, comença a concretar quines són les seues condicions per a fer costat al partit en la seua aventura de Govern en solitari. La ultradreta, que ja fa setmanes que insisteix que la política migratòria és un punt innegociable de manera una mica ambigua, aterra en el debat de política general els punts de la negociació, amb el focus posat en l’atenció que fan les ONG.

El partit que dirigeix Santiago Abascal reclama al PP que impulse un “bloqueig naval” en l’Estat i impedisca la tasca dels vaixells de rescat humanitari en els ports valencians. En concret, acusen les entitats de col·laborar amb “el tràfic il·legal de persones” i exigeixen que es posen en marxa les mesures “a fi d’evitar que els vaixells (...) atraquen en els ports de titularitat autonòmica”. També vol prohibir que els menors migrants que entren a Espanya “de manera irregular” accedisquen a les ajudes públiques, en concret al “pla per a la transició a la vida independent i d’emancipació” i que es duguen a terme “proves forenses” per a determinar l’edat dels estrangers que entren al país.

La ultradreta insisteix a eliminar ajudes a associacions que promoguen la “immigració il·legal”, suprimir “tot benefici o ajuda social als immigrants il·legals” o impulsar un pla de repatriació dels menors no acompanyats, així com “consultar el poble espanyol en referèndum sobre el model de defensa de fronteres que volen per a Espanya”. Així mateix, rescata les seues propostes de deportar els migrants que cometen delictes, derogar les estratègies de migració i d’integració i endurir els controls fronterers.

Els ultres trauen pit a més d’impulsar des de fora de l’executiu una de les mesures més qüestionades de les últimes setmanes. El Govern de Mazón reclama a les entitats de rescat de migrants el pagament de les taxes portuàries de les quals els va eximir el Consell del Botànic (PSPV, Compromís i Podem). La xifra que se’ls exigeix per les tasques d’estacionament en el port ja frega el mig milió d’euros. Es tracta de les naus Open Arms, Sea Punks, Louise Michel, Sea Watch, Sea Humanity, Mission Lifeline, Resq People, SOS Humanity i Salvamento Marítimo Humanitario, que han salvat milers de persones de morir ofegades a la Mediterrània.

Dijous, la presidenta de les Corts Valencianes i membre de l’executiva d’Abascal, Llanos Massó, va assegurar que “gràcies a Vox, a la Comunitat Valenciana, els vaixells d’ONG que faciliten la faena a les màfies de tràfic de persones pagaran les taxes per atracar en els ports dependents de la Generalitat, cosa que no feien per obra i gràcia de la vicepresidenta del govern del Botànic, Mónica Oltra”.

En la defensa de les resolucions del debat de política general, que s’aproven divendres, el portaveu de la formació ultra en el parlament, José María Llanos, va insistir que “la Immigració il·legal, indiscriminada i irregular és una condició sine qua non per a qualsevol negociació”, després de mostrar la seua mà estesa al PP de Carlos Mazón. El president popular va prometre en la seua intervenció que els pescadors no pagaran taxes portuàries i va assegurar que el Govern central sí que les cobra a les ONG, cosa que el Butlletí Oficial de l’Estat desmenteix.

Llanos defensa l’exempció de pescadors de les taxes portuàries, que va anunciar el president del PP en el debat, i, segons afirma, va impulsar José Luis Aguirre, l’exconseller d’Agricultura amb Vox. Si és cert, seria un gest del PP cap als seus exsocis, a la recerca de mantindre la relació malgrat suspendre la convivència. Els populars han donat la mà als ultres per a arribar a acords en algunes resolucions, amb vista a facilitar un acostament en el que resta de curs.

El debat de política general serveix com a retrobament formal entre totes dues formacions després de la seua abrupta ruptura el juliol passat, i com a preàmbul a la negociació més dura de l’any: els pressupostos de la Generalitat per al pròxim exercici.

Etiquetas
stats