eldiario.es

9

Enric Bataller

Diputado de Compromís al Congreso por València desde la pasada legislatura. Doctor en Derecho es además licenciado en Historia Contemporánea con premio extraordinario de carrera. Profesor de Derecho Civil, y especialista en protección de la Propiedad Intelectual, es autor de diversos textos jurídicos entre los que destaca el libro La obra colectiva. En el Congreso forma parte de las comisiones de Justicia, Agricultura, alimentación y medio ambiente, y Estudio del Cambio Climático.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 12

Moción de censura: ganó la Constitución

El desenlace de la moción de censura, pese a ser susceptible de diversas lecturas, evidencia que la destitución de Mariano Rajoy ha reforzado la separación de poderes en nuestro país y ha servido para recuperar el papel central del poder legislativo previsto en el diseño constitucional. 

Ante la exigencia de elecciones planteadas por algunos políticos y sectores de comunicación, conviene recordar que nuestra máxima norma sigue el llamado modelo jacobino, según el cual el poder legislativo goza de una preeminencia legitimada por su carácter de representante directo de la soberanía nacional, razón por la que interviene en la designación de los integrantes del órgano superior de gobierno judicial y elige al jefe del poder ejecutivo. La investidura de un presidente del Gobierno requiere del plácet del Congreso, y su permanencia en el cargo acaba abruptamente cuando esta cámara le niega la confianza o aprueba una moción de censura. 

Seguir leyendo »

Currículum en B

El “caso Cifuentes” apunta hacia el peligro que representan para la ética pública las universidades cuando aceptan convertirse en simples estancos expendedores de títulos, algo que pervierte la esencia misma de la Academia y que debería movernos a adoptar medidas para su reversión. Apuntado esto, indico también que no entraré ahora a analizar la conducta de doña Cristina Cifuentes ni haré conjeturas sobre su mayor o menor grado de implicación directa en las extrañas actuaciones administrativas que la llevaron a estar en posesión de un máster otorgado por la Universidad Rey Juan Carlos sin haber realizado aparentemente grandes esfuerzos intelectuales para merecerlo; tampoco quiero valorar el comportamiento de aquellos profesores y funcionarios que al parecer la ayudaron en su sorprendente logro. Lo que me preocupa especialmente es analizar el resabio antidemocrático que desprenden los hechos que hemos ido conociendo gracias a las indagaciones periodísticas.

¿Un político debe estar en posesión de títulos universitarios? Entiendo que no es imprescindible, porque el representante (que no dueño) de la ciudadanía debe ante todo cumplir unas condiciones elementales: conocer lo que pasa en su circunscripción y estar bien enraizado en ella, no robar el dinero público, ser accesible, y gozar de una buena dosis de sentido común que, como decía Descartes, es el sentido mejor repartido entre la humanidad. Nuestro problema es que, como rémora del franquismo y de su rechazo frontal a las ideas de democracia e igualdad, los segmentos sociológicos que han apoyado al Partido Popular han seguido encantados con la visión tecnocrática del mundo, según la cual los cargos públicos vienen reservados a quienes por su formación elevada deben ser considerados como “mejores” que el resto, entendiendo equivocadamente que acceder a la presidencia de una Comunidad Autónoma o a un escaño en el Congreso es tarea equivalente a la de aprobar una oposición con el número uno de la promoción. En el universo reaccionario del franquismo se fomentaba el entendimiento de la política como equivalente a “politiquería”, actividad despreciable que solamente podía dignificarse si quien llegaba a ella venía avalado no por el voto de la masa amorfa sino por la fuerza de su currículum que encandilaba al dictador.

Seguir leyendo »

Pensar un futur per al poble sahrauí

La RASD únicament té un 4% de població analfabeta, xifra excepcional si es compara amb la majoria de països de l'entorn, i més notable encara si pensem que la formació religiosa s'imparteix fora de l'escola, a centres religiosos no infectats pel sectarisme wahabista, i on els imanes es limiten a la funció espiritual però sense tindre seguidors polítics.

Això és obra d'una voluntat col·lectiva que veu en la formació la millor arma contra la desesperació. Malauradament, 42.000 xiquets i xiquetes reben l'ajut dels programes de la Mitja Lluna Roja Sahrauí, en un context de disminució de les aportacions de la comunitat internacional: l'any 1998 la UE donà 17 milions d'euros anuals, però a hores d'ara sols aporta 9 milions. Paral·lelament, el govern central espanyol encara donava 10 milions d'euros el 2010, per 4,5 milions en l'actualitat.

Seguir leyendo »

Sahrauís, l'esperança renovada

 Bir Lehlu és una població del desert fundada com a destacament de la Legió espanyola. Actualment acull a unes sis mil persones que escampen per la zona els seus ramats de cabres i camells, i s'abasteixen del seu pou d'aigua dolça. Estem a dos-cents vint quilòmetres de Tinduf, a l'extrem nord dels territoris alliberats per la resistència sahrauí, uns setanta mil quilòmetres quadrats, prop d'un terç del Sàhara Occidental.

Hem vingut a conéixer al President de la RASD, Brahim Ghali, i a saludar als centenars de delegats presents a la conferència extraordinària del Front Polisario per reestructurar la República, davant els nous reptes plantejats rere la deslegitimació formal del Marroc feta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Seguir leyendo »

El compte pendent

Diem Sàhara Occidental a una porció mínima d'eixe immens desert, equivalent en grandària a la meitat d'Espanya, què s'hi troba acarada a l'Oceà Atlàntic tot just davant les Illes Canàries. Un territori grapejat; convertit en província pel franquisme, després entregat al Marroc sense demanar opinió a la seua població i per mig d'una violenta ocupació que va forçar la gent a fugir cap Algèria.

Actualment dos-cents mil sahrauís sobreviuen als campaments instal·lats al voltant de la ciutat algeriana de Tinduf, sense perspectives de retornar a la seua terra rere quaranta-dos anys d'exili.

Seguir leyendo »

Quadern de Palestina (i VII)

Escric l'últim article del meu Quadern de Palestina ja a l'avió què ens porta a Madrid. Avui hem baixat fins a Jericó, a la vora d'un Mar Mort i un riu Jordà amb nivells molt baixos d'aigua a conseqüència de l'explotació agrícola intensiva que fan només deu mil colons repartits per trenta-cinc assentaments il·legals que concentren el gruix de la producció de dàtils que Israel exporta, sovint amagant-se baix l'etiqueta equívoca de "Producte de Palestina", què tapa la realitat d'una usurpació incessant de les riqueses del poble palestí.

En el camí a Jericó hem travessat paratges desèrtics on sovint vèiem beduïns instal·lats amb els seus ramats a campaments formats per tendes i barraquetes de xapa què són contínuament destruïts pels ocupants, arrasant també instal·lacions fotovoltaiques i infraestructures escolars mínimes proveïdes per la cooperació internacional.

Seguir leyendo »

Quadern de Palestina (VI)

Per controlar la població palestina en localitats ocupades conflictives com Jenin, les Forces Especials israelianes tenien sempre el mateix modus operandi: localitzaven una casa ben situada, generalment en un punt alt, demanaven autorització al servei secret i, una volta obtinguda, preparaven l'assalt. A mitjanit, un escamot de sis soldats picava a la porta i, quan algú obria, pegaven una patada i es colaven ràpidament a la casa, en fila índia i distribuint-se per totes les habitacions traent del llit els seus habitants i, a la carrera, concentrant-los aterrits en un únic espai, fora la cuina, el bany o qualsevol altre, on quedaven custodiats constantment per un soldat que els amenaçava amb el seu fusell. Mentrestant, dos tiradors es posicionaven en els millors angles de la casa i, ben instal·lades les seues armes, entrava en acció el scout, qui tenia per missió mirar l'espai què els envoltava fins a localitzar blancs susceptibles de ser disparats. El escamot podia romandre a la casa fins a dos o tres dies.

Seguir leyendo »

Quadern de Palestina (V)

La societat palestina és prou patriarcal però ara, com abans, sempre ha tingut dones que han fet grans aportacions a la seua comunitat. És el cas de Nabiha Nasir que en 1924 va fundar una escola per a xiquetes que va mantindre molt de temps i que va ser la base sobre la qual, l'any 1972, es va fundar l'actual universitat de Birzeit, la principal universitat palestina.En aquest centre estudien 14.000 persones i és una universitat que actualment està en el 3% de les millor qualificades al món. Els seus estudiants, una vegada han acabat la seua formació, estén ja escampats per tot el món en ser un centre de prestigi com Oxford, Cambridge o Harvard. És, a més, una universitat que té una gran incidència benèfica sobre la seua comunitat i que es preocupa per mantindre el seu tarannà liberal i per afavorir l'empoderament de les dones.La universitat de Birzeit va estar tancada durant 15 voltes, al temps de l'ocupació militar, el període més llarg entre 1987 i 1992. En tots eixos moments de tancament, la universitat va beneficiar-se de la solidaritat de la comunitat palestina perquè mesquites, esglésies, edificis civils van acollir als seus estudiants perquè continuaren amb les classes i no s'interrompera la seua formació.Actualment, un dels grans problemes que té Birzeit és la dificultat que posa el Govern d'Israel per a l'entrada de professors i estudiants estrangers, ja que no els dona una visa d'entrada per temps superior a 3 mesos; un període totalment insuficient per completar una bona estàdia de formació.La universitat de Birzeit està treballant per fomentat la identitat palestiniana, està treballant per a portar un sentiment de satisfacció moral a la seua societat en donar eines per vèncer el tancament, per vèncer la repressió, per empoderar a les persones.És molt important tindre en compte que el dia 22 de febrer quan el president Mahmud Abbas comparega en Brussel·les davant els ministres d'Afers Exteriors de la U.E i de la comissionaria europea Federica Mogherini, la persona que estarà compareguen serà un home de 82 anys, que encarna la història viva de la tragèdia contemporània del poble palestí però que al mateix temps no és homèricament representatiu de la majoria de la població palestina que està conformada per un percentatge per gent amb una edat inferior a 30 anys. És important que es faça una transmissió de la voluntat de resistir la identitat, de la voluntat de ser un poble i de viure dignament i aconseguint un respecte als drets humans i que això siga transmès a les generacions joves i que tinguen un objectiu en mantindre l'esperança en un futur millor. La formació superior i l'educació universitària és una eina molt important per aconseguir el creixement personal i tindre instruments per eixir de la ignorància en què potser alguns volgueren tindre a la població. L'exemple de Birzeit és un exemple de voluntat de superació, de resistència i de permanència.

Seguir leyendo »

Quadern de Palestina (IV)

UNRWA són les sigles de l'agència creada el 1949 per Nacions Unides amb l'objectiu d'atendre les persones què hagueren d'abandonar les seues llars a Palestina rere la creació de l'estat d'Israel. Actualment s'ocupa de cinc milions d'éssers humans que s'escampen pel Pròxim Orient, 850.000 solament a Cisjordània, un territori amb una superfície un poc superior a la de Cantàbria. A Cisjordània l'ajut de Nacions Unides és general i també sectoritzat: 48.000 xiquetes i xiquets reben educació bàsica, 200.000 persones tenen assistència sanitària, 66.000 es beneficien dels seus serveis socials... UNRWA proveeix de serveis propis d'un estat, però no ho és perquè no recapta imposts ni té un patrimoni propi per mantenir-se. Com es finança tot açò?

Parle amb Paz Fernández, directiva de l'Agència, a la seu central a Jerusalem Oriental, i coincidim en una doble preocupació: assegurar els fons adients per al treball diari, atés que Trump podria congelar l'ajut anual de 470 milions de dòlars que aporten els EE.UU, i establir un mecanisme per obligar l'estat d'Israel a indemnitzar el valor de les destruccions que causa en represàlies sobre béns oferits per les entitats de cooperació, i adquirits amb aportacions fetes per la solidaritat internacional.

Seguir leyendo »

Quadern de Palestina (III)

Arribem de vesprada a Nabi Saleh, un poblet palestí d'uns 600 habitants, proper a Ramalla, la capital administrativa. Són solament 20 kilòmetres què ens han costat vora mitja hora de trajecte en un taxi què ens ha portat per una carretera plena de corbes i guals fins a enllaçar amb la ruta israeliana, ampla i perfectament mantinguda.

El poble es troba escampat damunt d'una muntanyeta, conformat per cases molt senzilles i separades unes d'altres. Cel gris, fa vent i cau una pluja molt fina. El taxista va preguntant fins arribar a la casa que busquem, una construcció d'una sola planta amb un tros de terreny al davant. A la porta està el seu amo, Bassem Tamimi, amb el gest seriós. Hem vingut a veure al pare d'Ahed Tamimi, la xiqueta de 16 anys que s'ha convertit en icona mundial de la jove resistència a l'ocupació, en donar-li una bufetada a un soldat israelià que havia entrat en la seua casa després de ferir molt greument un cossí seu de 14 anys.

Seguir leyendo »