Sahrauís, l'esperança renovada
Bir Lehlu és una població del desert fundada com a destacament de la Legió espanyola. Actualment acull a unes sis mil persones que escampen per la zona els seus ramats de cabres i camells, i s'abasteixen del seu pou d'aigua dolça. Estem a dos-cents vint quilòmetres de Tinduf, a l'extrem nord dels territoris alliberats per la resistència sahrauí, uns setanta mil quilòmetres quadrats, prop d'un terç del Sàhara Occidental.
Hem vingut a conéixer al President de la RASD, Brahim Ghali, i a saludar als centenars de delegats presents a la conferència extraordinària del Front Polisario per reestructurar la República, davant els nous reptes plantejats rere la deslegitimació formal del Marroc feta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
A una jaima atapeïda de persones que representen a tot el poble en l'exili, podem comprovar que la construcció de les infraestructures de l'Estat avancen. Esta pensant-se el trasllat de la capitalitat de la RASD a Bir Lehlu, aprofitant l'aeròdrom que MINURSO, l'agència de Nacions Unides desplegada allà, hi manté operatiu. Un trasllat acompanyat del de la Universitat sahrauí, que serà igualment un punt d'atracció poblacional: Bir Lehlu, Tifariti, i altres llocs alliberats fins a arribar al sud, a l'Atlàntic, on els sahrauís ja poden seure davant la mar a l'estratègic punt del Guerguerat.
El més important, però, és recuperar el control sobre els seus recursos naturals: agricultura, pesquera, fosfats, minerals... Uns recursos imprescindibles per bastir un aparell d'Estat del Benestar, què mantinga escoles, hospitals i centres socials.
Ja comencen a cobrar imposts de duana als nombrosos camions que travessen la RASD en la ruta des del sud d'Algèria a Mauritània, països que afortunadament estan mamprenent un tràfec comercial cada cop més intens.
Si l'estat espanyol hi tinguera una política exterior intel·ligent, s'adonaria que els seus interessos estratègics impliquen assegurar l'espai del Sahel enfront de l'amenaça integrista i la desarticulació política i social què espanta l'emigració. I això implica reconéixer la tasca de les forces sahrauís en el control del contraban de haixix que prové del Marroc i què les màfies porten a Mali i Níger, on suposa una important font de finançament per Al Qaeda.
Una RASD estructurada pot contribuir a vertebrar el territori i aportar pau i progrés a la regió. Malauradament, el govern de Rajoy té prou de miopia per a veure més enllà, i sols es limita a mantenir l'statu quo amb el Marroc, pot ser pensant que els privilegiats de la monarquia veïna són els únics a qui ens interessa protegir.
Mentrestant, les xifres de la cooperació estatal espanyola van a la baixa, i al Poble Sahrauí, en augment poblacional, ha de confiar cada vegada més en la solidaritat de la nostra societat civil, a l'espera de la solució definitiva del conflicte què en algun moment proveirà la comunitat internacional.
