El compte pendent
Diem Sàhara Occidental a una porció mínima d'eixe immens desert, equivalent en grandària a la meitat d'Espanya, què s'hi troba acarada a l'Oceà Atlàntic tot just davant les Illes Canàries. Un territori grapejat; convertit en província pel franquisme, després entregat al Marroc sense demanar opinió a la seua població i per mig d'una violenta ocupació que va forçar la gent a fugir cap Algèria.
Actualment dos-cents mil sahrauís sobreviuen als campaments instal·lats al voltant de la ciutat algeriana de Tinduf, sense perspectives de retornar a la seua terra rere quaranta-dos anys d'exili.
Ara, però, s'han obert noves perspectives gràcies a dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que han deixat ben clar que no pertanyen al Marroc els recursos agrícoles i pesquers que extrau il·legalment del Sàhara ocupat, com tampoc ho són els fosfats ni la seua arena. L'explotació colonial, per tant, ha d'acabar; els estrangers interessats a fer-hi negocis hauran de tractar amb el Front Polisario com a legítim representant del Poble Sahrauí; i la gent hauria de poder tornar a les seues cases i governar, per fi, el seu propi destí.
En aquest moment de canvi, diputades i diputats de l'Intergrup del Congrés pel Sàhara acabem d'arribar a l'espai de la República Àrab Sahrauí Democràtica per portar la nostra solidaritat i, alhora, conéixer de primera mà la situació d'una ocupació que hauria d'acabar ja perquè atempta contra els Drets Humans i, com diu Nacions Unides, constitueix un cas de descolonització pendent.
Enric Bataller és diputat al Congrés.
